Resultats de la cerca
Es mostren 3436 resultats
dimerització
Química
Procés mitjançant el qual dues molècules d’un mateix compost químic es combinen i en donen una de doble (dímer).
dimissòries
Dret canònic
Lletres que donen els prelats a llurs súbdits perquè puguin anar a rebre d’un altre prelat els ordes sagrats.
carbonat de potassi
Química
Pólvores blanques deliqüescents, solubles en l’aigua, on donen solucions bàsiques, i insolubles en alcohol, que es fonen a 891°C.
Hom l’obté principalment per carbonatació de l’hidròxid Troba aplicació en la fabricació de vidres i ceràmiques especials, com a deshidratant, additiu alcalí per a aliments i cosmètics i en la fabricació de tubs de televisió A causa del seu cost, és substituït en moltes aplicacions pel carbonat sòdic, més barat
Casa forta de Vinyoles (Cava)
Art romànic
Situació Formant part del mas actual hi ha un sector amb fileres de pedra ben treballada, que donen testimoni de la seva antiguitat ECSA - V Hurtado Just abans d’arribar a l’església de Sant Cristòfol de Vinyoles, quan el sender que puja des de Can Neguí desemboca en el prat anomenat de “la Mura”, es troba la masia actual de Vinyoles construïda aprofitant les restes del que fou una casa forta Mapa 35-10216 Situació 31TCG849888 Història No es té cap notícia documental pel que fa a l’època considerada sobre aquesta casa forta de Vinyoles Casa El mas de Vinyoles és avui dia un…
calcoalcalí | calcoalcalina
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques ígnies amb un percentatge de SiO2 entre el 55 i el 61% en pes, i amb un percentatge de Na2O + K2O que supera el de CaO.
El grup de les roques calcoalcalines inclou un ampli espectre de composicions, des de basalts màfics, andesites intermèdies, fins a dacites i riolites fèlsiques sèrie calcoalcalina La majoria de les roques de la sèrie calcoalcalina contenen poca sílice lliure quars, i en són minerals característics els feldespats, l’hornblenda i l’augita Es donen en contexts geològics d’arc d’illes i cinturons orogènics és a dir, en vores de placa destructives
Aliscamps
Antiga necròpoli establerta a Arle, Provença.
Des del segle IV fins al segle XIII esdevingué una de les més importants del món occidental Posteriorment, les tombes de més valor artístic foren donades progressivament als visitants illustres de la ciutat i d’altres foren utilitzades per a bastir diversos edificis Actualment, les peces que resten són arrenglerades i donen forma a una avinguda que desemboca a l’església romànica de Sant Honorat El lloc inspirà Van Gogh i Gauguin
arrel

Arrel espinal
© fototeca.cat
Anatomia animal
Fascicle de fibres nervioses que, juntament amb d’altres, forma part d’un tronc nerviós.
Les fibres que contenen aquests fascicles totes tenen una mateixa activitat fisiòdinamica sensitiva o motora Un cas especial en l’home és el de l' arrel espinal anterior o motora i de l' arrel espinal posterior o sensitiva , fascicles nerviosos originats en els corns anteriors o posteriors de la medulla espinal i que dins l’espai subaracnoïdal van independets fins que s’uneixen en el tronc radicular i donen lloc als nervis raquidis
zona cristal·logràfica
Mineralogia i petrografia
Conjunt de cares paral·leles a una direcció comuna que és una aresta del cristall.
Totes aquestes cares es tallen segon arestes paralleles entre elles, les quals, per la llei de l’homogeneïtat cristallina, són una mateixa aresta, comuna a totes les cares eix de zona El conjunt de cares paralleles pot ésser observat fàcilment mitjançant un goniòmetre de reflexió, perquè en ajustar una aresta parallelament a l’eix de gir del limbe hi ha una sèrie de cares que donen reflexos situats en el mateix pla
malacostracis
Carcinologia
Subclasse d’artròpodes de la classe dels crustacis que comprèn els representants més coneguts d’aquest grup.
Tenen el cos format per vint segments cinc de cefàlics, vuit de toràcics i set d’abdominals, amb una closca que recobreix el tòrax Els apèndixs del sisè segment abdominal són amples i plans, i, juntament amb el tèlson, donen lloc a una aleta caudal en forma de ventall El desenvolupament té lloc normalment a través dels estadis de zoe i metazoe, bé que en algunes formes hi ha la fase de naupli
Al-Nafūd
Desert de sorra d’Aràbia.
El Gran Nafūd , que s’estén entre el desert de Síria i els monts Sammar, és una vasta extensió de sorra interrompuda per relleus de gresos disgregats al peu dels quals sorgeixen oasis Teima El Petit Nafūd comprèn les extensions desèrtiques entre el Najd i el golf Pèrsic Les pluges, escasses 100 mm l’any, donen lloc a una pobra formació estèpica, aprofitada pels beduïns per als ramats d’ovelles i de camells
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina