Resultats de la cerca
Es mostren 3881 resultats
Els aràcnids presents als Països Catalans
Set dels onze ordres d’aràcnids que comprenen formes vivents tenen representació a la fauna dels Països Catalans A més de les aranyes típiques aranèids, aquests grups inclouen els escorpins, ben coneguts de tothom els pseudoscorpins, que, per la seva forma semblen petits escorpins sense cua els solífugs, organismes veritablement rars al nostre país els palpígrads, petits aràcnids habitants de les coves els opilions, sovint confosos amb les aranyes per la seva forma, comuns i de les mateixes dimensions que aquestes i els àcars, grup molt divers al qual pertanyen, entre altres, les paparres…
Metodologia per a l’estudi de la repressió
Exhumació del cadàver d’un dels 48 presoners polítics afusellats al gener del 1939 al santuari de Santa Maria del Collell, Sant Ferriol, 1939 AF/AHC La consulta dels registres civils secció de defuncions de totes les poblacions de Catalunya permet d’elaborar una primera relació de víctimes de repressió amb la data del traspàs, i també ens permet conèixer la identitat de la majoria de les víctimes, així com l’edat, el lloc d’origen i el de residència, la professió, l’estat civil, la causa de la mort i, sovint, el lloc i l’hora En el cas de persones assassinades, és a dir, que…
Joan Antoni González i Serret
Cinematografia
Productor.
Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, periodista per l’Escola Oficial de Periodisme de Madrid, i diplomat per l’Escola d’Alts Estudis de la Imatge a París, el 1976 passà a dirigir l’ICC, des del qual ha desenvolupat una ingent tasca de productor executiu de curts, llargs, telefilms i sèries En representació de l’entitat, el 1983 cofundà i participà en la gestió del Plató Ideal, i el 1998, de Kopla, propietària de les dues sales Boliche de Barcelona Fou coordinador de les I Converses de Cinema a Catalunya 1981, coredactor del projecte de llei de l’Ens Autònom de…
Ramon Gui Roca

Ramon Gui Roca
Carles Vinyas
Altres esports de combat
Àrbitre, entrenador i directiu de taekwondo.
És cinturó negre setè dan de taekwondo i cinquè dan d’hapkido El 1966 començà a practicar boxa, karate i judo al Gimnàs Judo Terrassa El 1977 obrí el Gimnàs Egarenc, a la mateixa localitat El 1985 aconseguí el títol d’àrbitre nacional de taekwondo i, dos anys després, el d’àrbitre internacional Abandonà l’alta competició i inicià la seva carrera com a tècnic Des del 1980 regentà el seu propi gimnàs a Igualada, el Taekwondo Gui Des del 1998 dirigí la selecció catalana de taekwondo i fou responsable de l’equip català en totes les categories Compaginà la seva faceta com a entrenador amb la de…
Federació Catalana de Boxa
Boxa
Organisme rector de la boxa a Catalunya.
Fou creat a Barcelona el 1923 El seu precedent fou el Comitè Regional de la Federació Espanyola de Boxa, que desaparegué en crear-se el nou ens La seva posada en marxa es deu, entre d’altres, a Ramon Larruy, pioner d’aquest esport a Catalunya Presidí la seva primera junta directiva Joan Clols Vila, membre del Catalunya Boxing Club Des dels seus inicis, s’encarregà de regular i controlar els combats designar els àrbitres, jutges i cronometradors de les vetllades, i organitzar el Campionat de Catalunya de boxa amateur També creà el Collegi Oficial d’Àrbitres Els anys quaranta i…
demostratiu | demostrativa
Gramàtica
Dit de les formes pronominals, substantives, adjectives o adverbials que designen una situació en l’espai o el temps.
Els pronoms demostratius són alhora personals, atès que la indicació de la situació és feta a partir del punt de referència de les tres persones gramaticals les possibilitats de localització es redueixen a les de proximitat o llunyania respecte a alguna d’aquestes persones aquestes cases , aqueixes cases , aquelles cases Les formes demostratives poden significar igualment la identificació d’algun concepte, en assenyalar-lo amb una referència temporal directa, bé que sigui de context i no de temps real Tot anava malament aquella situació no es podia aguantar Hom diferencia diverses…
Síndic de Greuges
Dret administratiu
Persona nomenada pel Parlament de Catalunya per a la defensa de les llibertats dels ciutadans, i per extensió, la institució que encapçala i representa.
Supervisa l’actuació de l’administració pública de la Generalitat i la dels ens locals de Catalunya en tot allò que afecta les matèries en què l’Estatut dóna competència a la Generalitat Creada aquesta institució per l’Estatut, el Parlament de Catalunya nomenà síndic de greuges Frederic Rahola , el 1984, al qual succeí en el càrrec Anton Cañellas 1992-2004, Rafael Ribó 2004-22 i des del 15 de de juliol de 2022 ocupa el càrrec Esther Giménez-Salinas i Colomer El desembre de 2009 el Parlament de Catalunya aprovà la Llei del Síndic de Greuges, que ampliava la durada del càrrec de…
Ona Mallorca
Emissora de ràdio del Consell Insular de Mallorca que emeté entre els anys 2000 i 2011.
Nasqué per iniciativa del Consell de Mallorca, aleshores governat per un pacte encapçalat per Unió Mallorquina, i començà les seves emissions el 18 de desembre del 2000 Fou la primera emissora de ràdio de les Illes Balears que emetia íntegrament en català les vint-i-quatre hores del dia El 2002 obrí un servei de ràdio a la carta a través de la xarxa El 2005, arran de la creació de l’empresa pública Ràdio i Televisió de Mallorca RTVM per gestionar conjuntament la ràdio i la televisió insulars, s’integrà en aquest ens Els seus programes El patrimoni 2002, Dos i dos són 22 2009 i La…
Comunitat d’Aglomeració Perpinyà Mediterrània
Entitat supramunicipal creada al setembre de l’any 2000 que agrupa trenta-sis municipis de la Catalunya del Nord (gener del 2011), administrativament inclosos al departament dels Pirineus Orientals
.
Fou creat a l’empara de l’anomenada llei Chevènement, que cercava la simplificació de l’administració comunal municipal francesa creant ens de més gran abast com a mínim 50000 habitants per a impulsar serveis mancomunadament i dotats d’algunes competències fiscals Amb la reforma de les collectivitats territorials aprovada pel Govern francès l’any 2010 les comunitats d’aglomeració guanyaren noves competències El 30 de desembre de l’any 2000 es constituí la Comunitat d’Aglomeració Perpinyà Mediterrània a partir de la unió dels municipis de Perpinyà, Bompàs, Canet de Rosselló, Sant…
Acadèmia de la Llengua Occitana
Organisme constituït el 23 de maig de 2008 que té com a objectiu la codificació de l’occità.
Impulsat pel Conselh Generau d’Aran i per l' Institut d’Estudis Occitans , té la seu a Viella, i la seva tasca és una continuació del Conselh de la Lenga Occitana, establert el 1996 dins de l’Institut d’Estudis Occitans, que en fixà les normes orals i ortogràfiques i que finalment foren acceptades per la majoria de les institucions i intellectualitat occitanes després d’una etapa d’una certa dispersió L’Acadèmia inclou les institucions lingüístiques i les polítiques del territori de la llengua d’Oc consells regionals francesos d’Occitània, representants de la regió del Piemont, la Generalitat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina