Resultats de la cerca
Es mostren 2677 resultats
Miquel Ferrer i Sanxis
Historiografia catalana
Polític i escriptor.
Dirigent d’Estat Català durant la dictadura primoriverista, passà al Bloc Obrer i Camperol 1930 i, en plena guerra civil, al PSUC i a la UGT catalana de la qual fou secretari general Exiliat el 1939, s’establí a Mèxic, on continuà la seva activitat política formà part del Consell Nacional Català i promogué el Partit Socialista Català i fundà un centre de documentació Instituto Panamericano de Documentación i l’editorial Compañía General Editora Fou premiat nombroses vegades als Jocs Florals de l’exili per diferents estudis històrics, com Francesc Macià i els catalans d’Amèrica…
Miquel Ferrer i Flórez
Historiografia catalana
Historiador i geògraf.
Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1972 amb la tesi La evolución de la estructura agraria en la Cordillera Norte de Mallorca editada el 1974 Ha estat professor en diferents centres d’ensenyament secundari i universitari Fou catedràtic de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials 1958-87 i director del Centre Associat de la UNED a les Illes Balears 1979-86 Ha publicat nombrosos articles en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana i en el Boletín Oficial de la Cámara de Comercio, Industria y Navegación de Palma de Mallorca , entre d’altres El 1973 li fou…
Josep Cotrina i Ferrer
Historiografia catalana
Escriptor i militar.
Passà a Menorca gran part de la seva vida en actiu Fou president de l’Ateneu de Maó vg Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó 1931-36 i vicepresident de la subcomissió de monuments històrics i artístics de Menorca Sobre aquesta illa publicà algunes monografies històriques El Colegio de Artillería en Menorca 1917 i El desastre de 1798 Pérdida de la isla de Menorca 1922 A banda d’altres obres literàries, és també autor del llibre Servicios prestados por el Cuerpo de Artillería en el sitio y defensa de Tarragona en 1811 1912, i de l’opuscle Consideraciones menorquinas sobre la reconquista…
Antoni Gili i Ferrer
Historiografia catalana
Historiador i folklorista.
Llicenciat en filosofia per la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs, de Roma 1973, ha centrat la seva tasca investigadora en la història d’Artà, l’eremitisme i la cultura popular cançoner, festes de sant Antoni, etc També ha realitzat diferents estudis biogràfics sobre personatges artanencs Part de la seva obra ha quedat recollida com a presentacions i pregons de fires i festes Collabora en les revistes Bellpuig, Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana i Comunicació Ha estat president del Museu Regional d’Artà 1979-88 Entre les seves obres cal destacar Historia de la ermita de Betlem…
Francesc Pérez i Ferrer
Historiografia catalana
Arxiver i escriptor.
Classificà, ordenà i restaurà els documents històrics de l’arxiu municipal de Sóller Com a investigador, centrà la seva tasca en la història local de Sóller Collaborà en diferents revistes, com ara el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana , Lluc i Sóller Entre la seva bibliografia destaquen les obres següents El catastro y el amillaramiento en las villas de Sóller 1942, “La germanía en Sóller”, BSAL 1972, Notes històriques Aportació a la història de Sóller 1974 i Les Germanies i Sóller 1976
Joana Fossa de Ferrer
Música
Soprano lleugera catalana.
Reconeguda cantant, actuà en diversos teatres de Barcelona, Madrid i de la resta de la Península Aconseguí molta anomenada sobretot des de les seves aparicions al Teatro Rossini de Madrid
Imma Jansana i Ferrer
Arquitectura
Arquitecta paisatgista i orfebre.
Titulada el 1977 per l’ETSAB, el 1979 obrí el seu estudi d’arquitectura, que orientà al paisatgisme Els anys 1989-2001 fou arquitecta municipal a l’Ajuntament del Prat de Llobregat, i des del 1998 desenvolupa l’activitat professional a l’estudi Jansana, de la Villa, de Paauw, arquitectes SLP, amb seu a Barcelona i a São Paulo, amb el qual realitza majoritàriament projectes d’urbanisme públic Sobresurten el passeig Marítim de Gavà i els tres miradors del delta del Llobregat, guardonats amb el premi FAD 1993 i 1994, respectivament els jardins Àngel Guimerà del Prat de Llobregat…
Lo ferrer de tall
Literatura catalana
Drama històric de Frederic Soler, estrenat al Teatre Romea (16 d’abril de 1874).
Desenvolupament enciclopèdic Ha estat considerat una mostra de l’adaptació dels característics drames dahonor castellans a la dramatúrgia catalana, però, tot i que les similituds amb obres de Calderón i Lope hi són ben evidents, no es pot desvincular en general de la resta de la producció coetània de Soler El tema clàssic de la defensa de l’honor de la noia, Rosa, enfront del noble seductor, el baró, que abusa de la confiança del súbdit lleial, es combina aquí amb la història d’amor entre la protagonista i el patge del baró, Arnal, que es veu forçat per amenaces a actuar en els plans de rapte…
Jeroni Ferrer de Guissona
Literatura catalana
Poeta.
Fou canonge de la collegiata de Santa Maria de Guissona 1612 Participà en diversos certàmens poètics 1614, 1618 Entre el 1610 i el 1620 escriví, dedicat al fill del baró de Montmagastre, el llibre de poesies Selva de vàries sentències , dividit en trenta tractats, del qual fou publicada només una petita part Quatre dels últims tractats de la Selva de sentències , Barcelona 1623 El manuscrit autògraf també aplega un bon nombre de poesies liminars d’autors coetanis entre les quals una de Vicent Garcia i altres poemes seus Entre aquests és destacable la composició “Als poetes catalans”, un…
Rafael Ferrer i Bigné
Literatura catalana
Poeta i periodista.
Fou advocat i collaborador de “La Ilustración Valenciana”, “El Eco del Turia”, “La Opinión”, “Las Provincias”, “Almanaque de Valencia” i “El Museo Literario” Membre del Liceu de València, confraternitzà amb molts dels personatges que després protagonitzaren la Renaixença valenciana De la seva obra poètica, dispersa en publicacions, cal destacar Les tres germanes 1866, allusiva a Mallorca, Catalunya i València, i Lacreuada dels poetes 1867, relacionable amb la polèmica sostinguda amb Víctor Balaguer, en la qual defensà l’apoliticisme de la Renaixença El 1868, juntament amb Llorente, Querol i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina