Resultats de la cerca

Principal representant a França del neocriticisme que, després de Kant, defensà les tesis de la llibertat i del personalisme i negà la possibilitat de la metafísica com a ciència Desitjava una França religiosa però separada de Roma Influí sobre l’obra de Fouillée i la de Guyau Els seus últims anys els visqué prop del seu deixeble Louis Prats, a Prada Publicà, entre altres obres, Essais de critique générale 1854-64, Introduction à la philosophie analytique de l’histoire 1896, Philosophie analytique de l’histoire 1896, Histoire et solution des problèmes métaphysiques 1901

Novici jesuïta, després barnabita i, posteriorment, convertit al protestantisme, a Viena desenvolupà una gran activitat literària, passà a Leipzig i a Weimar Fou professor a Jena i a Kiel Intentà de coordinar sensibilitat, enteniment i raó mitjançant una facultat representativa En la línia kantiana cercà una unitat fonamental del coneixement, en afinitat amb les posicions de Fichte del qual rebutjà l’activisme absolut de la consciència i de Jacobi el “primat de la fe” del qual també refusà i amb un particular recurs a l’estudi del llenguatge Escriví Briefe über die kantische Philosophie ‘…

Professor a Wittenberg i Hamburg, és considerat com el màxim defensor del deisme De caràcter racionalista, el seu deisme uneix causalisme i finalisme i rebutja el sobrenatural Escriví Allgemeine Betrachtungen über die Triebe der Tiere, hauptsächlich über ihren Kunsttrieb ‘Consideracions generals sobre els instints dels animals, especialment sobre llur instint artístic’, 1760 i Apologie oder Schutzschrift für die vernünftigen Verehrer Gottes ‘Apologia o defensa dels adoradors racionals de Déu’, 1862

Destacat representant de l' escola escocesa i en dura oposició a Hume, afirmà, a Inquiry Into the Human Mind on the Principles of Common Sense 1764, que la base del coneixement humà no són les “idees simples”, sinó uns judicis evidents que el “sentit comú” formula naturalment sobre l’existència del món exterior, la regularitat de les lleis naturals i els primers principis lògics, matemàtics, metafísics i morals Són seves també les obres On the Intellectual Powers of Man 1785 i On the Active Powers of Man 1788

S'interessà per l’epistemologia i intentà de superar els dualismes típics en aquest camp derivats de la divisió tradicional entre subjecte i objecte Elaborà per aquest motiu un sistema que anomenà “ciència fonamental”, resultant de la relació entre subjecte i objecte, que es concreta en cinc parells de conceptes bàsics matèria-consciència, singular-universal, simple-unitari, immutable-mutable, irreal-real Entre les seves obres principals cal esmentar Philosophie als Grundwissenschaft ‘Filosofia com a ciència fonamental’, 1910, Logik oder Philosophie als Wissenlehre ‘Lògica o filosofia com a…

És autor de valuosos estudis històrics i d’assaigs — De l’habitude 1838 n'és el més important— en els quals, tot unint doctrines d’Aristòtil, Schelling i Maine de Biran, interpretà la natura com una degradació de l’activitat lliure de l’esperit i de l’amor de Déu Espiritualista, considerà els hàbits com un estadi intermedi entre la vida espiritual i la inèrcia de la matèria clar precedent de Bergson

Fou professor a la Universitat de Tolosa i posteriorment a la Sorbona 1903 S'ocupà sobretot dels problemes relatius a la fonamentació dels sistemes morals Escriví, entre d’altres, Essai sur le fondement métaphysique de la morale 1890, L’expérience morale 1903 i Études de morale 1922

La majoria dels seus treballs són recollits en el volum pòstum The Foundations of Mathematics and Other Logical Essays 1931 Seguidor en part de Wittgenstein, proposà algunes modificacions als Principia Mathematica de Russell i Whitehead, especialment pel que fa a les funcions i a la teoria dels tipus Formulà també una teoria sobre les proposicions causals i mostrà la dificultat de fonamentar tota la matemàtica en la lògica, així com de verificar les proposicions generals

Desenvolupà una antropologia filosòfica adreçada a proporcionar les bases per a l’afirmació de la llibertat, la personalitat i la vida espiritual de l’home enfront dels resultats de la civilització Escriví El perfil del hombre y la cultura en México 1934, Hacia un nuevo humanismo 1942 i Estudio de estética publicada el 1963

Professor a Nanterre el 1966, el 1986 passà a la de París-IX Dauphine El pensament se centrà en una primera etapa en l’anàlisi de la noció de consum, entesa com a clau de comprensió de la societat posterior a la Segona Guerra Mundial Sobre aquesta qüestió, les obres més significatives són Le système des objets 1968 —on mostra com els objects tendeixen a constituir-se com a sistema coherent de signes—, La Societé de Consommation 1970 —on mostra com el consum ha esdevingut la moral del nostre temps—, Pour une critique de l’economie politique du signe 1972 i Le miroir de la production 1973 La…