Resultats de la cerca

Ha estat considerat el fundador de l’escola milanesa Treballà a Gènova, on conegué la pintura flamenca, a Pavia, on pintà per a l’església del Carmine 1462, i a Milà, on féu els frescs de la capella Portinari a Sant'Eustorgio 1468, importants per l’estudi de la perspectiva La seva etapa de maduresa és la de la producció de l’inacabat políptic del cardenal Della Rovere 1488 La influència renaixentista és més forta en la seva darrera etapa a Brescia, a la qual pertany la pintura L’estendard dels Orzinuovi 1514 Exercí una gran influència en la regió llombarda

Deixeble del seu pare, Laurent Vouet Després de viatjar per Orient, residí 15 anys a Itàlia Venècia, Roma i Gènova Cridat per Lluís XIII, arribà a França l’any 1627 Treballà per al rei i Richelieu, entre altres Conjugà el seu art amb l’ensenyament D’entre els més coneguts dels seus deixebles, cal citar Le Sueur, Le Brun i Mignard, que foren fonamentals en la creació del classicisme del s XVII francès Pintor d’una gran facilitat, d’una notable creativitat i d’una gran rapidesa d’execució, rebé tots els favors de la cort francesa

Segurament el 713 fugí de Tarragona a causa de la invasió dels sarraïns, amb un grup de clergues Justí, Procopi, Pantaleó, Marçal i Jordi i es dirigí a Itàlia passant per Sardenya, emportant-se els cossos de Fructuós, Auguri i Eulogi i altres béns de la seva església S'establí amb els seus clergues a la muntanyeta de Capodimonte, prop de Camogli Gènova, on fundà un monestir Morí amb fama de sant i el rei Liutprand li dedicà una església a Reggio, on foren traslladades les seves relíquies El 997 li fou dedicat un monestir benedictí als afores de Reggio

És un nus important de comunicacions ferroviàries, per tal com té estació de frontera entre els estats italià i francès L’antic nucli de lígurs, esmentat per Plini i Estrabó amb el nom d' Album Intimilium , sorgí al costat de la Via Augusta, i fou municipi a l’època imperial Antiga seu episcopal, esdevingué, a més 962, comtat, dependent del marquesat de Susa Després de passar successivament a diversos dominis, el 1505 passà al de la república de Gènova Es conserven restes d’un teatre s II, la catedral, del s XII, i fragments torres i portes de les fortificacions genoveses, del s…

Participà, a Sicília, en la revolució del 1848 i s’hagué d’exiliar a París Fou professor 1851 de química a Alessandria Piemont, on descobrí la reacció anomenada de Cannizzaro , i catedràtic a les universitats de Gènova 1855, Palerm 1861 i Roma 1871, i fou senador italià 1871 Desenvolupà mètodes precisos de determinació de pesos moleculars i atòmics basats en la llei d' Avogadro i aconseguí l’acceptació d’aquesta pel món científic de l’època congrés de Karlsruhe, 1860, així com també que fossin unificats els criteris de formulació dels composts químics Demostrà que la química…

Realitzà els seus estudis al Conservatori del Liceu de Barcelona, i probablement els continuà a Itàlia Al juny del 1879 cantà al Liceu l’òpera de Marià Obiols Laura Debelan , amb llibret de F Fors de Casamajor, obra que fou el seu debut en el camp operístic, i l’any 1880 actuà a Venècia amb l’òpera de Verdi Il trovatore Durant la temporada 1887-88, debutà al Teatre Carlo Felice de Gènova amb l’òpera Don Carlo , de Verdi Excellí en Lohengrin , de Wagner, i Mefistofele , d’Arrigo Boito Feu gires per Espanya, Portugal, Itàlia i Amèrica i exercí de professora de cant al Conservatori…

Austriacista, fou un dels vuit prohoms de la plana de Vic que atorgaren poders a Antoni de Peguera i a Domènec Perera per a signar el 1705 el pacte de Gènova i un dels caps de les forces armades que des de Vic es traslladaren a Barcelona per proclamar rei l’arxiduc Carles Fou nomenat capità efectiu i coronel honorari del Regiment de Guàrdies Catalanes, amb el qual féu la guerra contra Felip de Borbó Però el 1713, seguint l’exemple del comte de Centelles, el reconegué com a rei És conegut com el de Manlleu per distingir-lo dels Cortada, austriacistes, de Merlès, residents a Vic

Fou conseller segon 1283 i 1285 i conseller en cap 1291 de Barcelona El 1287 Alfons II de Catalunya-Aragó l’envià a Londres amb Conrad Llança per tal d’assolir el suport d’Eduard I d’Anglaterra en la lluita contra els angevins i el papa Fou ostatge del rei 1290 per garantir l’entrada al Principat de Carles d’Anjou i de Jaume II de Mallorca El 1291 prengué part en el tractat de Tarascó, i el 1294 pactà una pau amb Gènova Amb altres enviats de Jaume II de Catalunya-Aragó preparà la pau d’Anagni 1295 El 1296 lluità a Múrcia contra els castellans

Fill de Francesc Burguès Era vinculat a altres mercaders, com el seu cunyat Joan de Llobera Posseïa una galera de tres-centes botes que anava regularment a Llevant o servia el rei Alfons a Nàpols, i contra Gènova quan comandà l’estol a les ordres de Bernat de Vilamarí 1454-58 Exercí càrrecs municipals gairebé des de la seva inscripció al Consell de Cent el 1432, com el de síndic de Barcelona a Nàpols, i fou considerat de la Biga fins als inicis de la guerra civil contra Joan II, moment en què demostrà una vegada més la fidelitat de la família a la institució monàrquica

Bé que els primers nomenaments foren fets pels reis el 1253 consta ja l’existència d’un alfòndec i d’un cònsol de catalans a Tunis, Jaume I concedí a Barcelona el 1266 el privilegi ampliat el 1268 de designar, entre els mercaders de la ciutat, anualment, els cònsols amb jurisdicció sobre tots els catalans compresos amb aquesta designació tots els súbdits de la corona si aquests no restaven al port per al qual havien estat designats tot el període, podien deixar-hi un lloctinent El càrrec era molt cobejat, per tal com el dret de consolat o consolatge representava una renda important Al…