Resultats de la cerca

Constructor d’edificis sacres collegiata de Saint-Quentin, catedral de Cambrai, és conegut pel seu Album Bibliothèque Nationale, París, fruit de les seves experiències a través de nombrosos viatges que féu per Europa, que conté, en 33 folis, projectes de construccions i altres dibuixos i que contribuí a racionalitzar el formalisme gòtic segons principis geomètrics

Seguidor de Giotto, fou un dels representants de l’academicisme eclèctic florentí Les seves obres mostren elements giottescs, sienesos i del gòtic internacional i, alhora, una accentuació del caràcter popular frescs a la sagristia de l’església de San Miniato, Florència, al Camposanto de Pisa 1391-92 i al Palazzo Publico de Siena 1407

Fou un dels principals creadors de la hallenkirche La seva obra cabdal és l’església Sankt Martin de Landshut, realitzada totalment en rajola, prototip del gòtic flamíger alemany, on la impressió de lleugeresa és reforçada per l’esveltesa dels pilars La seva pedra sepulcral a Sinkt Martin el fa collaborador en set esglésies alemanyes

Deixeble de Leonardo da Vinci Fou essencialment pintor i decorador, amb un estil inscrit dins el linearisme gòtic Collaborà amb Rafael en la decoració de la Villa Farnesina, a Roma 1516 Treballà al Sacro Monte de Varallo 1526, i, installat a Milà des del 1539, decorà Santa Maria delle Grazie i Santa Maria della Pace

Té tres naus, de la mateixa alçada, amb tres absis Obra romànica tardana s XIII, fou acabada ja en estil gòtic s XIV, i gòtica és l’austera torre del campanar Conserva quatre importants retaules gòtics, el major dedicat a Sant Llorenç , el de Santa Úrsula —atribuït a Jaume Cascalls—, el de Sant Pere i el de Santa Llúcia

Convertida en seu d’un bisbat per Otó I 968, fou capital del ducat de Saxònia-Merseburg 1656-1738 i annexada després per Prússia 1815 L’aspecte de la ciutat és presidit per la catedral començada el 1015 i el castell, una construcció del gòtic tardà Gran centre industrial de productes químics i construccions mecàniques Fàbrica de cellulosa

Té la seu en un casal gòtic del centre de Palma, recuperat així de la degradació Ha excellit en la defensa d’actuacions socials, culturals i urbanístiques per a afavorir una rehabilitació integral d’àmplies zones del nucli antic palmesà, així com en la defensa d’edificacions amb valor arquitectònic, artístic i cultural que estiguessin en perill

Fou senyoria de la comunitat de preveres de Puigcerdà L’antiga església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria és d’origen romànic amb algun detall gòtic és esmentada ja l’any 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Formà part del municipi de Víllec i Estana fins el 1970, que fou annexat a Martinet

Residí a Roma i a Constantinoble Fou deixeble de Barend van Orley i de Jan van Dornicke El tríptic del Davallament museu de Lisboa permet d’identificar-lo amb l’anomenat Mestre dels Sants Sopars , d’estil leonardià D’un gòtic tardà passà a un manierisme a través del classicisme Traduí al neerlandès l’obra de Serli i Vitruvi

El 1212 li fou encarregada la reconstrucció, en estil gòtic, de la catedral de Reims, de la qual féu els plànols amb Hughes Libergier, i hom li n'atribueix la construcció del creuer El seu fill Robert de Coucy — Reims 1311 en començà la construcció de les torres a Reims també acabà l’abadia de Saint-Nicaise