Resultats de la cerca
Es mostren 1395 resultats
Empar Iturbi i Bàguena
Música
Pianista.
Germana de Josep Iturbi i Bàguena Completà els estudis amb el compositor i musicòleg Eduard López i Chavarri i amb el seu germà Josep, el qual la presentà com a concertista a París, on fixà la seva residència i recorregué diversos països europeus Es traslladà als EUA, on fou una cèlebre intèrpret i pedagoga musical De la seva discografia es destaquen les collaboracions amb el seu germà en els enregistraments d’obres de Gershwin, Debussy i Infante, entre d’altres
Teodor III de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1676-1682).
Fill i successor d’Aleix I A causa de la seva salut delicada el poder fou exercit, successivament, pel seu oncle Ivan Miloslavskij, germà de la seva mare, pels cortesans Jazikov i Likhačev i per Vasilij Golicyn Durant el seu regnat es difongueren els costums polonesos i les doctrines catòliques i s’inicià una reforma militar i administrativa Fou succeït pel seu germà carnal Ivan V i pel seu germà consanguini Pere I, sota la regència de la seva germana carnal Sofia
Ferran d’Aragó
Història
Duc de Montalto.
Fill natural de Ferran I de Nàpols i de Diana Guardato El 1497 rebé els feus que havien pertangut a Gian Francesco Sanseverino, però els perdé el 1507 a favor de Roberto Sanseverino Tanmateix, es mantingué sempre fidel a la casa reial de Nàpols Es casà amb Castellana de Cardona, germana del virrei de Nàpols Ramon de Cardona El 1529, Carles V li concedí les cases confiscades a Nàpols al rebel Giovanni di Buccino i el nomenà lloctinent general del regne de Nàpols
Francesca Ferrándiz i Castells
Teatre
Actriu.
Emprà el nom artístic Paquita Ferrándiz Debutà a set anys amb La glòria , de Ramon Garriga El 1931 passà a la companyia Vila-Daví Estrenà obres de Sagarra El prestigi dels morts , 1946 L’hereu i la forastera , 1949 i intervingué en reposicions, com la de La filla del mar 1971 i Terra Baixa 1976, de Guimerà, i El cafè de la Marina 1983, de JM de Sagarra L’any 1981 rebé el premi Ciutat de Barcelona És germana del dibuixant Joan Ferrándiz
Margarida d’Àustria
Cristianisme
Religiosa.
Arxiduquessa d’Àustria, fou filla de l’emperador Maximilià II i de Maria d’Àustria, germana de Felip II de Castella, que volgué fer-la 1583 la seva cinquena muller, però ella el rebutjà i es feu religiosa El 1585 professà al convent de Las Descalzas Reales de Madrid, amb el nom de sor Margarida de la Creu Tingué influència sobre Felip III i Felip IV de Castella Fou retratada per Rubens, i fra Juan de La Palma n’escriví la biografia 1636
Mercè Rubiés i Monjonell
Literatura catalana
Poeta.
Exercí de mestra i estigué vinculada al moviment de La Nova Edició Escriví moltes poesies del seu entorn natal Cançó dels pins 1947, El bateig de la Costa Brava 1956, Cançó de la Tamariua , premiada al Certamen Literari de Figueres 1958, i Íntima , entre d’altres Publicà Poesies 1947 i XXIV Estampes de Comunió 1959 Edità Recull d’impressions en prosa i vers de les germanes Anna i Mercè Rubiés 1961 És germana de la mestra i escriptora Anna Rubiés i Monjonell
Violant d’Aragó
Història
Duquessa de Calàbria.
Filla del rei Pere II de Catalunya-Aragó i de Constança de Sicília El 1283 passà a Sicília amb la seva mare i la seva germana Pels interessos polítics del moment, fou projectat el seu matrimoni amb Alfons de la Cerda, pretendent al tron de Castella, però el 1297, seguint el que s’havia convingut per la pau d’Anagni, es casà a Roma amb el duc de Calàbria, que després de morta 1309 esdevingué rei Robert I de Nàpols
Castell de la Goda (Argençola)
Art romànic
L’any 960 apareix ja documentat el lloc de la Goda Tanmateix, les notícies sobre aquest castell són escasses Al segle XII pertanyia a la família Queralt, atès que en testar Pere de Queralt el 1166 el llegà en franc alou a la seva germana Dolça Al segle XIV, l’infant Joan vengué a Dalmau de Queralt la jurisdicció de diversos termes i castells, entre els quals hi havia el de “Segoda” A l’inici del segle XVII, el terme de la Goda era de J Moxona
Ximena de Barcelona
Història
Comtessa de Besalú i de Foix.
Filla única del comte Ramon Berenguer III de Barcelona i de la seva primera muller Maria Roderic de Vivar Fou casada el 1107 amb el comte Bernat III de Besalú a qui aportà en dot el comtat d’Osona Mort el marit el 1111, es casà després 1118 amb el futur comte Roger III de Foix Fins fa poc hom ha cregut, equivocadament —per una mala lectura dels texts—, que la muller de Bernat III de Besalú era una germana de Ximena, de nom Maria
Isarn I de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (~990-~1003), fill de Ramon II i de Garsenda de Fesenzac.
En morir el seu pare ~960, participà en el govern, conjuntament amb els seus germans Unifred II —el primogènit, mort vers el 979— i Arnau I —el segon, mort vers el 990— després governà personalment el comtat, amb la collaboració de la seva germana Toda, muller del comte Sunyer I de Pallars Sembla que Isarn morí lluitant contra els sarraïns a la batalla d’Albesa 1003 D’una concubina, Garsenda, tingué Guillem II, que el 1011 fou cridat per Toda a regir el comtat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina