Resultats de la cerca
Es mostren 1158 resultats
marquesat del Palacio
Història
Títol concedit el 1700 per Carles II a Francesc Dalmau i Casanate.
El 1783 passà, en successió transversal, als Gil La marquesa Rita Gil y Rojas es casà amb Domingo Mariano de Traggia y Urribarri
Roís de Liori

Armes dels Roís de Liori
Llinatge noble del Regne de València, on s’establí, procedent d’Aragó, arran de la conquesta, amb Hurtado de Liori (mort vers el 1281) i el seu fill Rodrigo de Liori (mort vers el 1292), que reberen del rei Jaume I béns a Sot de Xera.
Rodrigo fou pare de Gil I Roís de Liori mort vers el 1346, gran privat del rei Jaume II, i aquest Gil, de Gil II Roís de Liori mort vers el 1414, governador general d’Aragó i canceller reial, que tingué per fill Sanç I Roís de Liori i Fernández de Heredia mort vers el 1420, que fou almirall de Sicília i vescomte de Gagliano, títol en el qual el succeí el seu fill Sanç II Roís de Liori i de Centelles mort vers el 1458, baró de Riba-roja i senyor de Betxí, i el seu net Joan Roís de Liori i de Mur mort vers el 1495 Aquest, en un primer matrimoni, amb…
Confederación Rural Española
Partit polític
Partit fundat el 1977 a Tarragona.
Segons un dels promotors José Gil Moreno de la Mora, de Vimbodí, el partit presentà els estatuts de legalització al març d’aquell any i pretenia lluitar contra l’oposició de l’Administració a l’existència d’agrupacions polítiques rurals El Ministeri de la Governació li denegà l’autorització i acudí al Tribunal Suprem Registrat definitivament 7/VI/ 1979, els seus objectius eren “mejorar la calidad de vida del medio rural” Promotors J Gil Moreno de la Mora, Antonio del Águila, Fernando Pastor, Faustino Rodríguez, M del Carmen Caracuel, Alfonso Pons, Rafael Montes i…
Presa de possessió dels nous diputats socialistes de Melilla
Javier de Pro i Rafael Hernández prenen possessió com a nous diputats socialistes per Melilla en substitució dels dos elegits el 13 de juny, que la direcció del PSOE va expulsar per haver pactat amb el GIL i Coalición por Melilla en l’elecció del líder d’aquest grup, Mustafá Aberchan, com a president de la comunitat El PSOE ha aconseguit que Aberchan signi la destitució de Malika Mohamed, la diputada socialista que no va voler renunciar a l’escó A canvi, el PSOE accepta la continuïtat d’Aberchan com a president sempre que el GIL quedi fora del govern
Joan Frederic Muntadas i Jornet
Literatura catalana
Poeta i novel·lista en llengua castellana.
Propietari del monestir de Piedra, el promogué com a lloc d’esbarjo amb El monasterio de Piedra Su historia, valles, cascadas y grutas 1871 Publicà a Madrid, on fou diputat a Corts, el poema èpic La batalla de Bailén 1851, prologat per Aribau, la novella Vida y hechos de Gil Pérez de Marchamalo 1866, que volia ser una actualització del Gil Blas de Santillane , i diverses obres teatrals Participà en la campanya d’exaltació dels voluntaris catalans de la guerra d’Àfrica amb un Cant de guerra 1860, escrit segurament per instigació del seu amic Víctor Balaguer, que l’…
Tomàs de Súria
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i gravador.
Format a les acadèmies de Sant Carles i de San Fernando Anà a Mèxic 1778 com a ajudant de Jeroni Antoni Gil, nou director de gravat en buit de la Casa de la Moneda d’aquella capital El 1791 s’enrolà en l’expedició de circumnavegació d’Alessandro Malaspina com a dibuixant i realitzador de perspectives Navegà des d’Acapulco fins a Alaska i retornà costejant Féu nombrosos dibuixos i un interessant diari —del qual resta només el primer quadern— descrivint el viatge, i especialment Mulgrave i l’illa de Nutka Treballà després de nou a Mèxic i, en morir Gil, el succeí com a…
la Saïdia
Monestir
Nom popular de l’antic monestir cistercenc femení de Gratia Dei, de la ciutat de València (Horta), situat al pla de la Saïdia, a l’esquerra del Túria, prop dels ravals de Marxalenes i de l’Alcúdia de València i de la séquia de Mestalla.
Fou fundat el 1268 per Teresa Gil de Vidaure en uns terrenys que Jaume I havia donat el 1260 a llur fill Jaume de Xèrica La cessió de Teresa Gil a l’orde del Cister fou feta en presència del bisbe Andreu d’Albalat, de l’abat de Poblet Arnau d’Oliola, de l’abadessa de Vallbona Gerarda de Cardona i de les dotze monges d’aquesta abadia vingudes a la nova fundació, presidides per la qui fou la primera abadessa valenciana Beatriu d’Anglesola La naixent comunitat obtingué diversos llegats de Jaume I i el cenobi fou la sepultura de Teresa Gil i de llurs fills Jaume de Xèrica i Pere d’Ayerbe Malgrat…
Montepio de Montserrat
Història
Societat de socors mutus, per a casos de malaltia, creada per catalans residents a l’Argentina.
Fou creada el 1857 a Buenos Aires per inspiració de Gil Gelpí i Ferro i altres 150 naturals de Catalunya i de les Balears La primera comissió directiva fou presidida per Gil Gelpí i Ferro, i estava formada per Josep Puig i Clavera, Domingo de Bertran i Pau Ramon Com a metges hi figuraren Pau Sabdell i Domingo Capdevila El 1939 canviaren el servei assistencial i installaren els primers consultoris mèdics interns que s’anaren ampliant Actualment els consultoris cobreixen totes les necessitats mèdiques, i inclouen un modern laboratori Les installacions comprenen també…
Alfons Girón de Rebolledo i de Vila-rasa
Literatura catalana
Poeta.
Fill de Ferran Girón de Rebolledo i Ferrandis d’Herèdia, baró d’Andilla, i de Beatriu de Vila-rasa i de Vila-rasa Era nebot i besnebot, respectivament, dels poetes Joan Boscà i Joan Ferrandis d’Herèdia Lligat al grup d’escriptors valencians que utilitzaven el castellà hi ha poesies seves en obres com la Carolea , de Jeroni Sentpere , o la Diana enamorada , de Gil Polo , participà en alguns certàmens literaris, com ara la justa poètica dedicada a sant Ramon de Penyafort València 1602 També en castellà i dins el camp de la literatura de la Contrareforma, escriví poemes com La…
,
Confederación Española de Derechas Autónomas
Confederación Española de Derechas Autónomas Presidència del míting d’Acció Popular Catalana al Gran Price de Barcelona el 29 de desembre de 1935; d’esquerra a dreta: C.Vigo de Delás, ...
© Fototeca.cat
Política
Partit polític creat a Madrid al començament del març del 1933, que agrupà nuclis dretistes de diverses parts d’Espanya.
El grup principal fou Acción Popular , però també hi havia bona part dels mauristes que abans del 14 d’abril de 1931 volien formar amb Cambó el Centre Constitucional , i finalment la Derecha Regional Valenciana, dirigida per Lluís Lucia A les eleccions del novembre del 1933 la CEDA fou el partit que aconseguí més diputats 115, però no els suficients per a governar tot sol, i deixà als radicals —primerament Lerroux i després Samper— que governessin tots sols fins el 4 d’octubre de 1934 així aconseguiren de desfer, ja abans d’assolir el poder, una gran part de l’obra del bienni esquerrà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina