Resultats de la cerca
Es mostren 3277 resultats
districte federal
Geografia
Política
Divisió administrativa de primer ordre en el territori de la qual hi ha la capital d’un estat federal.
No pertany a cap estat de la federació i depèn normalment de l’administració directa del govern La seva extensió no coincideix sempre amb l’aglomeració urbana corresponent El districte federal de Washington, per exemple, no és tan extens ni té tants habitants com l’àrea metropolitana, però el de Brasília és molt més extens que l’aglomeració urbana de la capital actual Hi ha districtes federals a l’Argentina, a Austràlia, Àustria, el Brasil, els EUA, l’Índia, Mèxic, Nigèria i Veneçuela
Una regió d’Etiòpia aprova en referèndum constituir-se en un nou estat dins la federació
Els habitants de la regió de Sidama, a Etiòpia, aproven per més del 98% constituir-se en nou estat federal Actualment Sidama és una regió administrativa dins de l’estat dels Pobles, Nacions i Nacionalitats del Sud L’ètnia dels sidama és la cinquena més nombrosa a Etiòpia, i reivindica de fa temps constituir a la regió una divisió amb el nivell dels estats federats El referèndum es va celebrar el dia 20 i va votar gairebé la totalitat del cens
Veragua
Geografia històrica
Nom donat (1502) per Colom a la part occidental de l’istme de Panamà quan hi arribà, en el seu quart viatge.
L’any següent hi fundà la vila de Santa María de Belén 1503, malgrat la resistència que hi feren els habitants autòctons De primer fou inclosa als dominis del Darién 1508, després passà a la jurisdicció de Castilla del Oro, i més endavant formà el ducat concedit per Carles V al net de Colom 1537 i constituí una de les províncies de l’audiència de Panamà 1538 F Vázquez hi poblà les ciutats de Concepción i de Santa Fe 1557
governació de Xàtiva
Història
Antiga demarcació administrativa del Regne de València, una de les tres en què fou subdividida la governació de València; d’origen medieval, subsistí fins a la Nova Planta (1707).
Comprenia la part del País Valencià entre el Xúquer i la línia de Biar a Bussot, límit meridional del Regne de València des de la conquesta de Jaume I fins a la incorporació de la meitat del Regne de Múrcia, el 1305 El seu governador era lloctinent del governador de València és a dir, del portantveus del governador general del regne, que tenia jurisdicció damunt seu En 1565-72 tenia 102 478 habitants 22 773 focs Fou anomenada també governació dellà Xúquer
coll de Banyuls
Àmplia depressió (357 m alt) de la serra de l’Albera, entre el puig de la Calma i el pic de l’Estela, al límit dels termes de Banyuls de la Marenda (Rosselló) i Rabós (Alt Empordà), per on passa el camí de Banyuls a Espolla.
El 15 de desembre de 1793, durant la Guerra Gran, hi tingué lloc el combat del coll de Banyuls, en el qual les tropes del general Ricardos, sota el comandament de Courten, derrotaren les forces republicanes franceses, que abandonaren nombrosos morts, 300 presoners i 23 canons Els habitants de Banyuls, però, amb les autoritats republicanes al capdavant, es feren forts al veí puig de la Calma i no l’abandonaren sinó quan les forces de Ricardos davallaven ja cap a Banyuls
Louis-Hyacinthe-Raymond de Saint-Sauveur
Història
Polític francès.
Lluís XVI de França el nomenà intendent del Rosselló 1778, càrrec que exercí amb moderació es preocupà de la higiene pública i de l’ensenyament millorà l’enllumenat de Perpinyà i s’oposà al projecte del mariscal de Mailly, que volia destruir Banyuls de la Marenda perquè els seus habitants es resistien a pagar la gabella En esclatar la revolució del 1789 fugí precipitadament més tard intentà de justificar-se en el Compte rendu que publicà a París el 1790
Amfissa
Ciutat
Ciutat del nomós de Fòcida, Grècia, al NE de Delfos.
Centre agrícola blat, oli, vi i ramader vaques i ovelles, a prop s’hi troben mines de bauxita Antiga capital dels Locres Òzoles El 338 aC, el tribunal dels amfictions encarregà a Filip de Macedònia de prendre i arrasar la ciutat, atès que els seus habitants l’havien construïda en territori del temple de Delfos Reedificada per August, Amfissa gaudí d’una gran autonomia durant l’Imperi Romà A l’edat mitjana esdevingué la residència dels comtes de Salona comtat de Salona
Usès
Història
Territori llenguadocià que formà part de Septimània.
Bisbat al segle V, fou ocupat per Pipí el Breu el 752, el qual inicialment respectà els comtes gots però, davant els conflictes que originaven, hi posà al capdavant un comte franc 757 Formà part de la marca de la Gòtia, creada el 817 Al segle XIII passà a domini dels reis de França, i esdevingué vescomtat segle XIV i ducat segle XVI Fou molt afectat per les guerres de religió, a causa de la posició dels seus habitants a favor del calvinisme
Els cònsols de Perpinyà
“Que tots aquells que veuran i escoltaran la present sàpiguen que nosaltres, la gent de la vila de Perpinyà, la que habita i resideix en aquesta vila, amb l’acord i amb la voluntat de Pere, per la gràcia de Déu rei d’Aragó i comte de Barcelona, nosaltres nomenem entre nosaltres cinc cònsols en la dita vila de Perpinyà, a saber, Ermengol Gros, Esteve de Vilarasa, Bernat de Solatico, Vidal de Narbona i Jaume Andrea, de la manera que, de bona fe, aquests protegeixin, defensin, governin i dirigeixin tot el poble de la vila de Perpinyà, tant els menors com els majors, i que regeixin els seus béns…
Platea
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Grècia, a la regió de Beòcia, als confins de l’Àtica i al peu del mont Citeró.
Aliada amb Atenes en la batalla de Marató, el 479 aC hi tingué lloc la batalla que aportà a Grècia el triomf definitiu contra els perses Posteriorment la ciutat fou atacada pels peloponesis d’Arquidam 429 aC i destruïda pels tebans 427 aC Filip de Macedònia permeté als seus habitants que novament poblessin la ciutat després de la batalla de Queronea 338 aC, però mai no recobrà l’esplendor perduda Actualment resten les ruïnes de diverses construccions tebanes, romanes, i també algunes capelles de l’època bizantina
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina