Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Atlètic-Barceloneta , jugà a la divisió d’honor espanyola des de la temporada 2014-15 Guanyà sis Lligues espanyoles 2015-19, 2023, sis Copes del Rei 2015-19, 2023, quatre Supercopes d’Espanya 2015, 2016, 2017, 2023 i tres Copes Catalunya 2015, 2016, 2017 La temporada 2020-21 fitxà pel Club Natació Barcelona, i la temporada 2022-23 retornà al Club Natació Atlètic-Barceloneta Debutà amb la selecció espanyola absoluta la temporada 2014-15 i participà en el Campionat d’Europa 2016, en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 i de Tòquio 2020, en què obtingué un diploma…

Fou jugador del Can Mèlic, el Nike Sports i l’Esquaix Rocafort, i assolí la posició número 7 del rànquing espanyol També ha estat entrenador, àrbitre internacional i jutge àrbitre Fou el fundador i el primer president de la Federació Catalana d’Esquaix i Raquetbol 1986-94 i durant el seu mandat se celebrà a Barcelona el Campionat del Món d’esquaix 1994 També fou president de la Federació Espanyola d’Esquaix 1994-98

Desenvolupà la seva carrera com a jugador al Tívoli PPC Fou campió d’Espanya 1948 i de Catalunya 1949 per equips i tres cops campió català de dobles 1936, 1942, 1948 Fou finalista del Campionat de Catalunya individual 1942, 1943, 1950 Fou seleccionador espanyol als Campionats del Món 1954, 1955, 1957

Davanter considerat el millor jugador del món, quan fitxà pel Futbol Club Barcelona 1994-2007 procedent del Roller Monza italià Amb l’equip blaugrana assolí set Lligues Europees 1997, 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, 2007, una Copa Intercontinental 1998, cinc Supercopes d’Europa 1998, 2001, 2003, 2005, set Copes Continentals 2000-04, 2006, 2007, una Copa de la CERS 2006, una Copa de les Nacions a Montreux 1995, tres Copes Ibèriques 2000, 2001, 2002, onze Lligues 1996, 1998-2007, cinc Copes del Rei 2000, 2002, 2003, 2005, 2007, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2007 i tres Lligues…

S’inicià en el Concepción Club Patín de la seva ciutat natal, i després jugà al Roller Monza italià 1992-95 i el Club Patín Alcobendas 1995-97 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1997-2011, amb el qual assolí set Copes d’Europa 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, 2007, 2008, dues Copes Intercontinentals 2006, 2008, una Supercopa d’Europa 1997, nou Copes Continentals 2000-02, 2004-08, 2010, una Copa de la CERS 2006, dotze Lligues consecutives 1998-2009, cinc Copes del Rei 2000, 2002, 2003, 2005, 2007, tres Supercopes d’Espanya 2004, 2005, 2007, tres Copes Ibèriques 2000, 2001, 2002 i una Lliga Catalana…

Fou un dels fundadors del Club Bàsquet Cervera, en el qual romangué durant vint-i-nou anys, primer com a jugador i després com a entrenador Destacà per la seva tasca en el basquetbol de formació i en el femení, i aconseguí l’ascens a segona divisió estatal de l’equip sènior femení Entre el 1979 i el 2000 desenvolupà la seva labor tècnica al CN Tàrrega, i posteriorment, en la primera dècada del segle XXI, retornà al CB Cervera com a membre de la seva junta directiva L’any 1999 fou reconegut com a històric del bàsquet català i rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de…

S’inicià en el bàsquet a Granollers, on disputà el primer campionat local al principi de la dècada de 1940 D’aquest campionat nasqué el primer equip de Granollers federat, el Frente de Juventudes de Granollers, del qual fou jugador i primer president L’any 1946 nasqué el Club Bàsquet Granollers, del qual fou vicepresident Abandonà la junta quan el CB Granollers passà a jugar a la pista de l’Escola Pia, sota el control de l’Associació d’Antics Alumnes d’aquesta escola Quan l’equip abandonà l’Escola Pia 1952 i passà a formar part del CD Granollers, fou president de la junta de la…

Com a jugador es formà al Club Tennis Barcino i arribà al número 4 del rànquing espanyol Fou campió del món de la Copa Galea amb la selecció espanyola i dues vegades campió d’Espanya de dobles Com a entrenador fou capità de l’equip de Copa Davis i entrenador de molts jugadors professionals, com Fernando Luna, el seu fill Sergi, Joan Aguilera i Jordi Arrese Fou director tècnic de la Federació Espanyola de Tennis El 1986 fundà la Bruguera Tennis Academy Top Team, un cente d’alt rendiment especialitzat en la formació de joves tennistes, que codirigeix amb el seu fill Sergi Bruguera

Formà part de l’Arrahona de Sabadell, el RCD Espanyol de Barcelona, el CP Vilanova, el CE Noia, el FC Barcelona, el CP Tordera, el CP Vic i el CE Molins de Rei, on es retirà amb 41 anys Amb el Barça guanyà cinc Copes d’Europa 1973, 1974, 1978, 1979, 1980, cinc Lligues 1973, 1977-80 i quatre Copes del Rei 1972, 1975, 1978, 1979 amb l’Arrahona, una Copa amb l’Espanyol, dues Copes i un Campionat de Catalunya i amb el Vilanova, una Copa i un Campionat de Catalunya És germà del també jugador i entrenador d’hoquei patins  Jeroni Brasal Vera

S’inicià el 1987 a l’Agrupació Esportiva Bon Pastor de Barcelona, passà a l’EPIC Casino de Terrassa 1991-99 i al Club de Bàdminton Sesrovires 2003-12, del qual fou un dels fundadors i on compaginà la faceta de tècnic i jugador Com a entrenador ha destacat en les categories de formació Fou membre de l’assemblea de la Federació Espanyola de Bàdminton També ha collaborat en la creació del Club de Bàdminton Hortons i el Club de Bàdminton Begues