Resultats de la cerca
Es mostren 2315 resultats
manx
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup goidèlic parlada per algunes persones a l’illa de Man.
És força similar a l’escocès, i és escrit en alfabet llatí
Cenomanià
Geologia
Primer estatge del Cretaci superior, situat damunt l’Albià i sota el Turonià.
L’estratotip és a la rodalia de Le Mans nom llatí, Ceromanum
instrumental
Gramàtica
En algunes de les llengües indoeuropees (entre elles el sànscrit), dit del cas que indica el mitjà o l’instrument amb el qual és efectuada una acció.
En llatí, aquest cas desaparegué i, per sincretisme, es fusionà amb l'ablatiu
creu egípcia
Creu egípcia
Heràldica
Creu de tau rematada per una nansa.
És anomenada, també, ankh o creu nansada , i antigament, en llatí, crux ansata
Lutecià
Geologia
Estatge (i edat) de l’Eocè mitjà marí, situat damunt el Cuisià i sota el Bartonià a la conca de París.
És constituït per gresos El nom prové de Lutetia , nom llatí de París
patriarcat de Constantinoble
Església
Dignitat i territori jurisdiccional del cap espiritual de l’Església ortodoxa, amb seu a Constantinoble.
L’antiga Bizanci fou evangelitzada molt aviat, bé que l’atribució tradicional a l’apòstol sant Andreu sigui llegendària segle VI Quan, el 330, es convertí en capital de l’Imperi i rebé el nom de l’emperador Constantí, el seu bisbe fou sostret a la jurisdicció del metropolità d’Heraclea de Tràcia, del qual depenia El concili I de Constantinoble 381 li reconegué cànon 3 el primer lloc després de la seu romana, en tant que “nova Roma” El concili de Calcedònia 451 li atribuí cànon 28 la jurisdicció damunt Tràcia, Àsia i el Pont i li reconegué també cànons 9 i 17 el dret…
ablatiu
Gramàtica
Cas de la declinació de l’indoeuropeu que ha perdurat en algunes de les llengües que en procedeixen, el nom del qual és aplicat també a casos semblants de llengües d’altres troncs.
L’ablatiu indoeuropeu expressava el punt de partida i l’allunyament i només presentava morfemes propis en la flexió singular dels temes en -o/-e la desinència -d i l’allargament de la vocal temàtica En els altres temes, la desinència d’ablatiu es confonia, en singular, amb la de genitiu en plural, coincidia sempre amb la de datiu, i en dual, amb les de datiu i instrumental-sociatiu L’ablatiu llatí és resultat del sincretisme de tres casos indoeuropeus l’ablatiu d’aquesta llengua, l’instrumental-sociatiu i el locatiu Els temes de la segona declinació llatina conservaren la forma…
lingua franca
Lingüística i sociolingüística
Terme general per a una segona llengua emprada com a mitjà de comunicació entre parlants de dos o més grups sense una llengua comuna.
Per exemple, el llatí a l’edat mitjana o l’àrab al món musulmà
quadrat grecollatí d’ordre
n
Quadrat grecollatí d'ordre 4
Matemàtiques
Taula quadrada de parelles ((aij, bij)), que s’obté superposant dos quadrats llatins d’ordre n, (aij) i (bij), de manera que les n2 parelles obtingudes són diferents entre elles.
És anomenat també quadrat billatí o quadrat llatí ortogonal teorema de Bose-Parker-Shrikhande
Vicent Mariner d’Alagó
Filosofia
Humanista, traductor i hel·lenista.
Vida i obra Fill d’una família originària d’Aragó, la seva biografia està marcada per dues ciutats València, on passà la seva infantesa i joventut, i on es formà com a humanista, i Madrid, on assolí la maduresa creativa La seva etapa valenciana és gairebé desconeguda es conjectura que estudià a l’Estudi General de València De la seva formació l’única certesa és que aprengué grec de la mà del reconegut hellenista Joan Mingues D’aquests anys, el més remarcable i transcendent per a la seva posterior existència fou que formà part del cercle del duc de Lerma, Francisco Gómez de Sandoval i Rojas,…
, ,