Resultats de la cerca

Installat a Barcelona, s’entrenà al Gimnàs Redón de Sants El 1942 inicià la seva trajectòria com a professional i passà a entrenar-se al Club de Boxa Terrassa Obtingué el títol de campió d’Europa en la categoria de pes gall 1949, títol que revalidà en sis ocasions més El 1951 disputà un combat per al títol mundial de boxa, a Sud-àfrica També fou campió d’Espanya en les categories de pes gall 1945 i pes ploma 1946, 1952, i de Catalunya en la de pes gall 1944 Abandonà la boxa el 1958

Formà part de la primera junta directiva de l’Handbol Granollers 1944-48 al costat del fundador, Ramon Sobrevia Quan aquest deixà la presidència, Sitges es convertí en el segon president del club 1948-55 Sota el seu mandat es construí la pista d’handbol del carrer de Tetuan

S’inicià com a corresponsal de Mundo Deportivo i Sport El 1992 s’incorporà a la redacció del diari El Punt , on treballà en les seccions de successos, economia i esports Formà part de l’equip fundacional d’ El 9 Esportiu 2002, del qual és director adjunt Entre les seves publicacions cal destacar Catalunya Contra Espanya El Partit interminable 2010

S’inicià en la modalitat de pista, i el 1977 fou campió d’Espanya juvenil en persecució per equips Pel que fa a la bicicleta tot terreny, s’especialitzà com a pilot de descens i guanyà el Campionat d’Espanya en categoria sènior 1991 i màster 1994, 1996 El 1995 entrà a la selecció espanyola per disputar els Campionats del Món

Començà en l’àmbit català i després passà a l’espanyol Presidí el Collegi Català d’Àrbitres de la Federació Catalana de Natació 1947-49 El 1966 fou elegit membre del comitè nacional de la federació espanyola

Vinculat a diverses entitats esportives, fou president de la Federació Catalana de Rugbi 1939-74 i vicepresident de la federació internacional des del 1949 Presidí el Club Natació Barcelona, on jugà a rugbi, i durant el seu mandat s’hi construí una piscina d’aigua salada Promogué la candidatura de Barcelona com a seu dels II Jocs Mediterranis Rebé la medalla d’or de la Federació Internacional de Rugbi i la Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989

Guanyà el primer Campionat d’Espanya d’autocròs 1978 al volant d’un Alpine i participà en la Copa d’Europa de l’especialitat Poc abans creà l’escuderia Sellabona Comas, que, a més de disputar competicions oficials amb un equip en què destacà Albert Saurí, gestionà el Circuit de les Planes i hi organitzà competicions de motocròs i autocròs fins a mitjan dècada de 1980 Els pilots de l’escuderia guanyaren Campionats d’Espanya 1982, 1983, 1985 i de Catalunya 1982, 1983, 1985 d’autocròs

En edat júnior fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el primer equip del qual debutà el 1989 i fou subcampió de la Copa de la CERS 1990 La temporada 1993-94 jugà en el Cerdanyola i la següent retornà al FC Barcelona, amb el qual el 1995 guanyà la Lliga Catalana i la Copa de les Nacions de Montreux Després jugà al Club Hoquei Mataró, una altra vegada en el Cerdanyola i el Club Patí Vilaseca, en el qual es retirà l’any 2000

Fou campió de Catalunya de llançament de disc cinc vegades 1989, 1992-95, i assolí dues medalles de bronze en la mateixa prova en els Campionats d’Espanya

Membre del Club Natació Barcelona S’inicià en tasques directives assumint la vocalia de propaganda de la federació catalana 1931-33, i seguidament passà a la federació espanyola amb el càrrec de secretari 1934-36 Després de la Guerra Civil tornà a la federació espanyola com a secretari general 1939-42 També ocupà càrrecs tècnics 1942-45, que compaginà amb la presidència de la federació catalana 1943-48 Anys més tard encara fou vicepresident del CN Barcelona i el 1965 instituí un guardó, d’abast estatal, que premiava el “millor nedador-estudiant de l’any” El 1973 rebé la placa d’honor de la…