Resultats de la cerca

Vida Fill i germà d’actors –Rafael Calvo i Eduardo Calvo, respectivament– s’inicià en el doblatge als estudis parisencs de Joinville 1932 Després de la guerra civil treballà en els Estudios Cinematográficos Orphea Films, però, sobretot, en els Estudios Metro-Goldwyn-Mayer, on aviat destacà doblant a Stewart Granger o Clark Gable Debutà com a actor en Arribada forzosa 1943, Carlos Arévalo El 1950 fou contractat per Voz de España, on treballà com a fou director de doblatge, i posà veu a actors com Gregory Peck També actuà en coproduccions com ara Rei de reis King of Kings , 1961, Nicholas Ray…

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1999-2002 procedent de l’Oviedo Disputà 71 partits de Lliga i guanyà la Copa del Rei 2000 amb l’Espanyol Fou campió d’Europa sub-21 1998 i internacional olímpic Atlanta, 1996

Procedent del Cerro Porteño del Paraguai, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1973-74 Jugava de defensa central i romangué al club de Sarrià fins a la temporada 1977-78 Disputà 103 partits de Lliga i marcà 6 gols Posteriorment tornà al Cerro Porteño Fou nombroses vegades internacional amb la selecció del Paraguai, amb la qual es proclamà campió de la Copa Amèrica 1979 També jugà dues vegades amb la selecció catalana

El 1991 entrà a la comissió de salts de la federació catalana, on romangué fins el 2005 Com a àrbitre quedà adscrit als comitès català 1998 i estatal 2001 i intervingué, entre d’altres, en la Copa del Món de Sevilla 2002, el Campionat del Món de Barcelona 2003, el Campionat d’Europa de Madrid 2006 i en diverses edicions del Torneig Internacional Ciutat de Barcelona Fou el vocal de la junta directiva del Comitè Català d’Àrbitres encarregat de la formació dels àrbitres de salts 2000-06 El 2007 rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana

Internacional per Espanya, guanyà una medalla de plata en el Campionat d’Europa 1998 Central, fitxà pel BM Granollers 2003-08 procedent del Ciudad Real

Dirigí el Bàsquet Manresa 1997-99, amb el qual guanyà la Lliga ACB 1998 Per l’èxit assolit en la seva primera temporada a Manresa, fou nomenat millor entrenador per l’Associació Espanyola d’Entrenadors de Bàsquet AEEB, per l’Associació Catalana d’Entrenadors de Bàsquet ACEB i per la revista Gigantes del Basket

Davanter considerat el millor jugador del món, quan fitxà pel Futbol Club Barcelona 1994-2007 procedent del Roller Monza italià Amb l’equip blaugrana assolí set Lligues Europees 1997, 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, 2007, una Copa Intercontinental 1998, cinc Supercopes d’Europa 1998, 2001, 2003, 2005, set Copes Continentals 2000-04, 2006, 2007, una Copa de la CERS 2006, una Copa de les Nacions a Montreux 1995, tres Copes Ibèriques 2000, 2001, 2002, onze Lligues 1996, 1998-2007, cinc Copes del Rei 2000, 2002, 2003, 2005, 2007, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2007 i tres Lligues Catalanes 1995,…

Competí representant el Club Tae-chunkwon de Sabadell Es proclamà campió de Catalunya en la categoria de pes pesant 1994

S’inicià al Club Natació Banyoles com a cadet i el 1983 passà al Club Nàutic Amposta En categories inferiors fou tres cops campió d’Espanya i tres més campió del món sub-21 en vuit amb timoner 1978, dos sense timoner 1979 i quatre scull 1981 Com a absolut fou onze cops campió d’Espanya en quatre amb timoner 1981, en vuit amb timoner 1979, 1981, 1982, 1983, en dos sense 1979, en quatre sense timoner 1984 i en doble scull 1982, 1983, 1984, 1986 Disputà sis Campionats del Món 1978, 1979, 1981, 1982, 1983, 1985 i els Jocs Olímpics de Moscou 1980, en dos sense timoner, i de Los Angeles 1984, on…

Aconseguí dues medalles de bronze individuals en la modalitat de pumse als Campionats d’Europa 2009, 2011 i també en la categoria de trio masculí, fent equip amb Alberto Jo Lee i José Manuel Ramón Salguero Participà en diversos trofeus, com el Poomsae Open, on assolí la medalla d’or en la prova de trio masculí 2010 Formà part de la selecció espanyola d’aquesta modalitat