Resultats de la cerca

Segona muller 1838-55 de Carles Maria Isidre de Borbó, propulsà el carlisme intransigent

Prengué per muller Rebeca, filla de Betuel, de la qual tingué Esaú i Jacob

Felip V es casa a Figueres amb la seva primera muller Maria Lluïsa de Savoia

Primera muller abans del 1000 d’Ermengol I d’Urgell Hom desconeix la seva filiació

El 1396 el seu pare fou empresonat sota l’acusació de complicitat en la invasió de Catalunya per part de les tropes del comte Mateu de Foix i morí captiu a Castellví de Rosanes per l’abril del 1398 El títol comtal d’Empúries fou emprat aleshores pel germà gran, Joan II, però el rei Martí l’Humà no el reconegué ni es relacionà amb ell Tingué tractes, en canvi, amb Pere, al qual en alguna ocasió anomenà vescomte d’Empúries Armat cavaller pel monarca a Saragossa 1399, rebé el títol comtal d’Empúries, no reconegut, en morir el seu germà Joan II sense fills de la seva muller Elfa de Cardona…

Fill del jutge Hug II i de Benedetta L’infant Alfons i la seva muller negociaren el seu matrimoni amb María Àlvarez de Xèrica i després amb una filla d’Artal de Luna, però de fet es casà vers 1327-28 amb Constança de Saluzzo i de Peralta, a la qual, per raó del dot, hipotecà Molins de Rei Assistí a la coronació d’Alfons III, a Saragossa, on fou armat cavaller 1328 Abans de tornar a Sardenya, prestà homenatge al rei pel jutjat d’Arborea en nom del seu pare El seu germà Marià hagué de fer-ho en nom d’ell a Pere III, en morir Hug Pere s’oposà a un nomenament d’àrbitre en les qüestions entre el…

Fill bastard de Guillem Ramon III de Montcada i de Luna Tot i ésser l’únic fill baró, el seu pare deixà ~1456 els béns familiars i els títols a la seva germana gran Orfresina, muller de Mateu de Montcada i de Vilaragut En esclatar la guerra contra Joan II, lluità al costat de la generalitat Les autoritats de Lleida, on residia, el reconegueren, llavors, com a hereu legítim del seu pare Lluità a les ordres del comte de Pallars i, més tard, a les de Pedro de Deza, cosí de Pere de Portugal El 1464 el rei li confiscà els seus béns, els de la seva muller i els de la seva sogra, i foren lliurats a…

Fill de Roger I i de la seva tercera muller, Adelaida de Montferrat, fou proclamat comte de Sicília i duc de Calàbria Recollí l’herència de Robert Guiscard a la Pulla, fou investit pel papa Honori II 1128 i prengué el títol de rei d’Itàlia actuà com a vassall pontifici al continent i com a sobirà independent a Sicília Lluità contra l’emperador Lotari Assetjà Tunis, però els bizantins, ajudats pels venecians, l’obligaren a tornar al seu regne Aliat amb Lluís VII de França, ocupà Corfú i Trípoli, saquejà Eubea, Tebes i Corint 1146-49 Creà una flota que sotmeté diverses localitats africanes 1152…

El primer membre conegut és Ermemir de Besora documentat entre 981 i 994, casat amb Ingilberga Hom creu que la darrera abadessa de Sant Joan de Ripoll, Ingilberga documentada entre el 995 i el 1017, era filla natural del comte Oliba Cabreta de Cerdanya i de l’esposa d’Ermemir de Besora També sembla que pertanyia al llinatge Besora Oda morta el 1034, esposa de Guisad I de Lluçà Foren fills d’Ermemir i d’Ingilberga Gombau de Besora , l’hereu i el membre més destacat de la família, amb el qual s’extingí la línia vella, Emma-Ingilberga de Besora documentada entre 1013 i 1039, muller de Guifré II…

En foren capdavanters el pastor anglicà John N Darby i el filantrop George Muller Un tret característic d’aquesta Església fou l’estudi de la Bíblia i la participació comunitària de l’eucarística Aviat es produïren les primeres divisions Darby encapçalà els exclusivistes o tancats , sense cap relació amb les altres confessions evangèliques i amb la pràctica del baptisme dels infants, i els oberts, entre els quals figurà Muller, batejaven per immersió els creients adults, collaboraven amb els protestants de les altres confessions i sobresortien per llur entusiasme missioner Poc abans del 1868…