Resultats de la cerca
Es mostren 5789 resultats
Consell dels Deu
Història
Òrgan administratiu de l’estat de Venècia.
Instituït el 1310 i convertit en permanent el 1355, era presidit pel dux i constituït per deu membres ordinaris, elegits pel gran consell per un any, i per uns altres membres adjunts Era un dels òrgans de govern fonamentals tenia facultats policíaques i judicials Durant els s XV i XVI s’arrogà atribucions corresponents a unes altres branques de l’administració estatal
sevirat
Qualsevol dels cossos que hi hagué a Roma formats per sis membres o sevirs.
nedar
Sostenir-se i avançar dins l’aigua per mitjà de certs moviments dels membres.
quelícer
Anatomia animal
Cadascun dels dos membres que formen el primer parell d’apèndixs dels artròpodes quelicerats
.
Multiarticulat, consta usualment de tres artells i acaba en pinça o quela o en ganxo, el qual comunica amb una glàndula verinosa la pinça consta d’un dit mòbil i un altre de fix, més voluminós El nombre d’artells i la forma dels quelícers és un caràcter utilitzat en la sistemàtica dels aràcnids
positura
Manera de posar els membres i tot el cos una persona o un animal.
carcanada
El que resta d’un ocell un cop llevats els membres i els filets.
confrare
Cadascun dels membres d’una corporació professional, benèfica, etc, amb relació als altres; col·lega.
arrencat | arrencada
Heràldica
Dit dels membres o caps tallats en forma irregular o amb filaments de sang.
irmandiño
Història
Durant l’edat mitjana, nom donat a cadascun dels membres de diverses germandats gallegues.
Les primeres germandats s’organitzaren a l’època del bisbe Diego Gelmírez, però les més importants es constituïren al final de l’edat mitjana, especialment al camp La revolta antisenyorial més important es produí quan els irmandiños , en part ajudats per Enric IV de Castella, a causa de la seva lluita contra l’alta noblesa, organitzaren un aixecament general 1467, però el 1469, abandonats per la monarquia, foren derrotats
comunitat de llengua
Lingüística i sociolingüística
Grup social els membres del qual tenen consciència d’usar el mateix sistema lingüístic.
En ésser-hi reflectida l’actitud dels parlants envers llur llengua aquesta noció recorre, doncs, a criteris extralingüístics Així, hi ha comunitat de llengua en el cas del xinès malgrat les diferències estructurals entre els diferents parlars i no n'hi ha en el cas de l’escandinau malgrat la gran afinitat existent entre les llengües escandinaves danès, noruec, suec