Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Catalunya des del 1965, participà en un Campionat d’Espanya de natació i en diversos torneigs catalans, com la Copa Nadal i les travessies a l’estany de Banyoles i els ports de Barcelona i Tarragona El 1967 s’inicià en salvament aquàtic i obtingué el títol de socorrista Participà en nombrosos Campionats d’Espanya i de Catalunya i en tres Campionats del Món 1967, 1968, 1969 Guanyà la medalla de bronze en 200 m natació amb obstacles en el Campionat del Món 1968 En la mateixa competició assolí dues medalles per equips, una de bronze…

Membre del Club Natació Catalunya, participà a la Lliga de waterpolo fins al principi de la dècada de 1970, i obtingué dos subcampionats d’Espanya Un cop retirat s’integrà a la junta directiva del club i el 1977 assumí el càrrec de president Impulsà els equips de natació i waterpolo tant en categoria masculina com femenina, tot i que destaca l’èxit de l’equip masculí de waterpolo L’any 2000 abandonà el càrrec i fou nomenat president d’honor L’any 2009 assumí de nou la presidència Parallelament collaborà amb la Federació Espanyola de Natació en la…

El 1931 emergí simultàniament en tres facetes lligades al món de la natació com a nedador a la Travessia del Port de Barcelona, com a directiu cofundador del Club Esportiu Mediterrani i com a collaborador del diari Mundo Deportivo Com a directiu, el 1944 deixà el CE Mediterrani i s’implicà en la fundació del Club Natació Montjuïc, del qual fou president 1944-46 i 1956-64 Com a periodista, el 1959 passà de collaborador a redactor fins a la seva jubilació l’any 1979 Rebé el premi Narcís Masferrer 1975 i el premi d’honor de l’Agrupació de Periodistes Esportius de Barcelona 1980 la…

Començà a competir amb el Club Natació Reus Ploms, el Club Natació Tarraco i, des del 1979, amb el Club Natació Sabadell, amb el qual assolí el títol de campió de Catalunya absolut de 400 m estils individual El 1980 tornà al Tarraco i conquerí dos campionats més el de 100 m papallona i el de 200 m estils individual També guanyà dues vegades la Travessia del Port de Tarragona 1979, 1980

Format al Club Natació Sabadell, on jugà 14 temporades en la màxima categoria, acabà la seva carrera al CW Autònoma de Bellaterra En el seu palmarès destaca la Copa del Rei 1998 aconseguida amb el Sabadell Disputà 13 partits amb la selecció espanyola Forma part de la junta directiva de la Federació Espanyola de Natació, del Comitè de Waterpolo de la Federació Catalana de Natació i dirigeix l’àrea de waterpolo del CN Sabadell

Format al Club Natació Sant Andreu, passà a la disciplina del Club Natació Montjuïc el 1987 Especialitzat en proves d’estils i d’esquena, guanyà el Campionat d’Espanya de 200 m esquena 1987 i de 400 m estils 1988, a més de diversos campionats en proves de relleus També guanyà set Campionats de Catalunya entre el 1982 i el 1987 Rebé la medalla de bronze de la Federació Espanyola de Natació 1987

De petit es traslladà a Barcelona Formà part de l’equip del Barceloneta Amateur Club que assolí el Campionat d’Espanya de segona categoria 1943 i el subcampionat de primera 1944 S’incorporà a la junta directiva del club i en fou president 1952-70 El 1970 fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona El 1987 tornà a la presidència del club, aleshores anomenat Club Natació Barceloneta, i promogué la fusió amb l’Atlètic el 1992 Continuà presidint la nova entitat, el Club Natació Atlètic-Barceloneta, fins el 1998, i des d’aleshores en fou el president d’honor També fou…

Fill d’ Enric Granados , germà del compositor Eduard Granados i Gal  i pare del nedador Enric Granados i Aumacellas Fou un dels grans pioners de la natació a l’Estat espanyol i l’introductor de noves tècniques de natació com el crol, que utilitzà per a proclamar-se campió d’Espanya de 100 m el 1923 Durant els anys 1920 formà part de l’equip de waterpolo del Club Natació Barcelona CNB, invicte a l’Estat espanyol, amb el qual disputà els Jocs Olímpics de París 1924 També formà part de la selecció espanyola als Jocs d’Anvers 1920 El 1932 es traslladà a Madrid i exercí de tècnic al…

Practicà la natació i el tennis durant la segona dècada de 1900 Presidí el Fèmina Natació Club, entitat fundada l’any 1912, amb l’ajuda i el suport d’Emili Solé Brufau, aleshores secretari del Club Natació Barcelona S’establiren als Banys de Sant Sebastià, dels quals era propietària la família Ribalta L’esport femení encara no estava prou madur i la iniciativa no acabà de prosperar Abans d’arribar els anys vint el club desaparegué

Pionera de la natació sincronitzada a Catalunya Es formà al Club Natació Poble Nou, a les ordres de Maria Lecha Començà a competir el 1962 pertanyent a la Societat Atlètica Barcelona que el 1963 canvià la denominació per Club Drink i el 1968 es reconvertí en el Club Natació Kallípolis Fou tres vegades campiona de Catalunya 1963, 1964, 1965 i sis vegades campiona d’Espanya 1962-65, 1967, 1968 en equip Participà en els primers encontres Espanya-França 1967, 1968 de la modalitat