Resultats de la cerca

Féu els seus estudis artístics a l’Acadèmia Fortuny, a Reus, amb el mestre Ramon Casals i Vernis A Barcelona, fou amic de Rafael Llimona, del qual rebé consell artístic Emigrà, el 1908, a Buenos de Aires, i, després d’una curta temporada, s’establí a Rosario, on installà el primer taller de vitralls Fou professor d’art a l’Associació de Foment de Belles Arts 1929, organitzador dels cursos de dibuix i professor a l’Ateneu Popular 1913 Aquesta darrera institució el comissionà, el 1916, per estudiar mètodes i funcionament de les associacions culturals espanyoles També fou professor de dibuix a l…

Aquesta nova modalitat de càlcul donà lloc, al s XII, a l’escola anomenada algorismista, que es basava en les teories de l’astrònom persa al-Hwārizmī, conegudes a Europa a través de la traducció llatina del llibre Algorithmi de numero indorum

S’originà a partir del títol d’una secció de la Gazeta de Vich fins que es constituí el suplement en tiratge separat Tractava dels partits locals i comarcals de futbol El setmanari espaià la periodicitat fins que desaparegué amb el número 142

Dedicà especial atenció al futbol, en les diferents categories, tot i que tractà també altres esports com l’atletisme, la boxa o el ciclisme De periodicitat setmanal, sortia els dilluns El número constava de quatre pàgines i es publicà almenys fins el 1927

La més coneguda és la que es juga amb quinze boles de colors diferents numerades de l’1 al 15, una de les quals, la negra corresponent al número 8, és la darrera que s’ha de fer entrar a les troneres

Fou editada pel Club d’Esquí de Catalunya, secció d’esquí del Centre Excursionista de Catalunya Contenia articles de tècnica, traduccions d’articles estrangers, ressenyes de competicions i rànquings L’últim número estigué dedicat als Jocs Olímpics d’Hivern de Garmisch-Partenkirchen 1936

S’inicià al Club de Tennis Mataró i començà a jugar tornejos professionals el 1991 El 1997 assolí el Trofeu Comte de Godó en l’especialitat de dobles al costat d’Alberto Berasategui Arribà a ser el número 56 del rànquing mundial

Creà a Barcelona el doble salt mortal des de la bàscula per a caure en una petita cadira El 1927 s’uní amb Francesc Oliveres i Gabriel Valerdi i creà el número de barres aèries, els Olwars, que esdevingué famós arreu del món

Eixí a Barcelona l’1 de maig de 1822, durant el Trienni Constitucional, editat per JRubió i TGaspar Des de l’1 de gener de 1823 suprimí la segona part del títol L’últim número fou el del 10 de juny de 1823

Com a portaveu dels Sindicats Lliures , ocupà les seves pàgines a combatre els postulats teòrics i les activitats pràctiques del Sindicat Únic cenetista, i també dels socialistes, i a divulgar l’exemple dels sindicats cristians europeus Excepcionalment inclogué algun número solt en català