Resultats de la cerca

El 1994 absorbí el Banco Meridional i el Banco de Crédito Canario El 1997 el seu grup comprenia 178 societats consolidades, que incloïen 32 entitats bancàries onze de les quals a l’Amèrica Llatina, societats de cartera, d’inversió mobiliària, institucions financeres, gestores de fons d’inversió i de pensions i immobiliàries Participava en set bancs estrangers més i mantenia la primera cartera de participacions industrials de la banca espanyola El 2000 es fusionà amb Argentaria i donà lloc al grup bancari Banco Bilbao Vizcaya Argentaria BBVA

El terreny de joc, de sòl dur, normalment de ciment o de parquet, en un recinte tancat, i lliure d’obstacles, té unes dimensions de 40 m de llarg i 20 m d’ample Les portes, situades al centre de les dues bandes més curtes, tenen unes mides de 3 m d’ample i 2 m d’alçada La pilota és esfèrica, amb una circumferència de 58 a 60 cm i de 425 a 475 g de pes Cada equip inscriu fins a onze jugadors, que es poden alternar a criteri de l’entrenador, bo i mantenint-ne un màxim de set al terreny de joc El partit es divideix en dues parts de trenta minuts, amb un descans de deu minuts Hom pot…

Vida i obra Jesuïta, fou responsable de l’edició del Sacro Monte Parnaso València 1687, aplec de poesies d’autors hispànics diversos en lloança de sant Francesc Xavier A més, és autor de quinze de les composicions aplegades al llibre, onze de les quals són en català, en la línia de la poesia barroca de certamen Probablement cal vincular-les al pseudònim Vicente Claudio , sota el qual publicà la traducció del francès al castellà de l’ Abogado del Purgatorio València 1678 Bibliografia Alemany i Ferrer, R i Sansano, G 1989, p 247-265 Vegeu bibliografia

Defensa format a l’Indústries García de Santa Coloma de Gramenet, debutà amb el primer equip a divisió d’honor el 1994 Disputà diversos play-off pel títol i fou subcampió de Lliga la temporada 1998-99 Formà part del primer equip del club durant onze temporades, fins la 2004-05, ja amb la denominació de Marfil Santa Coloma Posteriorment jugà a divisió de plata al Montcada Futbol Sala 2005-06, 2006-07 i a l’Hospitalet Bellsport des del 2007 Fou dotze vegades internacional amb la selecció estatal

Competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès CGB Es proclamà campió d’Espanya sènior onze vegades 1997, 1999-2008, títol que ja havia assolit quatre vegades en categoria júnior 1994-97 Entre els anys 1999 i 2007 participà en set Campionats del Món i en vuit Campionats d’Europa, i assolí la novena plaça el 2001 Competí en els Jocs Mediterranis i en altres trofeus internacionals, com el torneig d’Alexandria 2001 o el torneig de Ziolewsko 2005 Participà en la fase de classificació per als preolímpics de Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008

Amb l’equip del Club Natació Barcelona fou onze vegades campió d’Espanya de primera categoria 1953-60, 1962, 1963, 1964 i intervingué en la primera Copa d’Europa que disputà el seu club 1964 Amb tan sols quinze anys debutà amb la selecció espanyola 1953, amb la qual participà en els Campionats d’Europa 1954, 1958 i els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 Comptabilitzà 64 partits internacionals Com a nedador fou campió de Catalunya dels 1500 m lliure 1956 El 1962 la federació espanyola li concedí la placa d’honor

Pioner de l’handbol a onze a Catalunya, el 1942 fou el primer tècnic que organitzà cursets per a entrenadors a la Federació Catalana d’Handbol Gràcies a la seva feina sorgiren els primers equips federats el Futbol Club Barcelona, el Frente de Juventudes de Barcelona, el Sindicato Español Universitario de Barcelona, el Policía Armada y Tráfico PAYT, el Batalló de Transmissions, el Club Deportivo Ibérico, el Provençals Poblet, l’Ideal Vallvidrera, el Club Deportivo Hispano Francés, i les Joventuts Hitlerianes, posteriorment Joventuts Alemanyes Dirigí múltiples equips masculins i…

Jugà dues temporades a futbol amb l’Espanya Industrial, però un accident a disset anys impedí el seu fitxatge pel Badalona Es recuperà de la lesió i començà a practicar alçament de peses al Centre Gimnàstic Barcelonès Competí en la categoria de semipesant Es proclamà dues vegades subcampió estatal d’halterofília 1953, 1956 Assolí onze vegades ininterrompudes el Campionat de Catalunya 1952-62 Participà en els Jocs Mediterranis de Barcelona del 1955 Abandonà l’alta competició després de participar en el Campionat de Catalunya d’halterofília de segona divisió

Presidí la Federació Catalana d’Handbol 1943-49 i organitzà, amb els companys de junta directiva, uns cursets de capacitació dels quals sortirien equips com el FC Barcelona, el Frente de Juventudes de Barcelona, el SEU de Barcelona, el PAYT Policía Armada y Tráfico, el Batalló de Transmissions, el CD Ibèric, el Provençals Poblet, l’Ideal Vallvidrera, el CE Hispano Francès i el Joventuts Hitlerianes denominació aviat canviada per la de Joventuts Alemanyes Al gener del 1944 organitzà el primer torneig oficial d’handbol d’onze a Barcelona

Treballà com a mecànic en diferents edicions del Ralli Dakar, en el Mundial de superbike, en el Campionat d’Europa i d’Espanya de velocitat, en les 24 Hores de Montmeló i en el Ralli dels Faraons L’any 1990, com a mecànic de l’equip Camper i amb el pilot Carles Mas, assoliren la segona posició al Dakar Disputà onze edicions del Dakar, sis com a mecànic i cinc pilotant un quad El 2005 disputà el Dakar amb el Quads& Bikes Team i Joan Puig de copilot