Resultats de la cerca
Es mostren 1816 resultats
Antonio Smareglia
Música
Compositor italià.
Es formà amb FFaccio, i la ceguesa esdevinguda el 1900 no li impedí d’ensenyar i compondre Influït per Wagner i l’escola verdiana, escriví òperes, com Le nozze istriane 1895 i Oceana 1903 també compongué música d’escena
Ernst Toch
Música
Compositor austríac jueu.
Autodidacte, ensenyà a Mannheim i Berlín El 1933 hagué d’exiliar-se als EUA i es naturalitzà nord-americà 1940 Escriví òperes, quatre simfonies 1951-57, música de cambra i piano 50 Studien , 1931 i música per a films
Scott Joplin
Música
Pianista i compositor nord-americà.
Desenvolupà i perfeccionà el ragtime amb una sèrie de composicions que han esdevingut clàssics d’aquest gènere, com Maple Leaf Rag Wall Street Rag o The Entertainer Escriví també les òperes A Guest of Honour 1903 i Treemonisha 1911
Giacomo Insanguine
Música
Compositor italià.
Fou anomenat Monopoli Estudià a Nàpols amb FFeo i F Durante Autor destacat de l’escola napolitana, refeu òperes d’altri per a empresaris Foren d’èxit L’osteria di Marechiaro 1768, Didone 1770 i Arianna e Teseo 1773
Vito Niccoló Marcello Antonio Piccinni
Música
Compositor italià.
Vida Començà els estudis musicals amb el seu pare i els continuà al Conservatorio di Sant’Onofrio de Nàpols amb F Durante i L Leo El 1754 estrenà la seva primera òpera, Le donne dispettose , amb un èxit notable Arran d’aquesta acollida favorable, el Teatro San Carlo li encarregà la composició d’una opera seria , Zenobia -amb llibret de P Metastasio-, estrenada el 1756 i que repetí l’èxit anterior El 1758 es traslladà a Roma, on presentà Alessandro nelle Indie , també amb text de Metastasio, i dos anys més tard estrenà al Teatro delle Dame La Cecchina ossia la buona figliola , amb llibret de C…
Antonio Cesti
Música
Compositor italià, iniciador de l’òpera de caràcter internacional.
Vida El seu nom de fonts era Pietro, que canvià pel d’Antonio en ingressar a l’orde franciscà, malgrat que en alguns casos ha estat citat erròniament amb el nom de Marco Antonio De petit serví com a nen cantor al convent de Sant Francesco d’Arezzo, i el 1637 ingressà a la congregació franciscana de Volterra Després d’un període de preparació a Florència, li fou assignada una plaça al convent de la seva ciutat natal Si bé ha estat tradicionalment associat a la ciutat de Venècia, que acollí amb èxit les seves òperes, sembla que es formà musicalment a Roma, on molt probablement residí entre el…
Jordi Bousquet
Música
Compositor i crític musical.
Obtingué el premi Roma amb la cantata La vendetta 1838 Fou director d’orquestra a l’Opéra de París i al Théâtre Italien Escriví música d’església i les òperes L’hôtesse de Lyon 1844, Le mousquetaire 1844, Tabarin 1852
Giovanni Battista Bononcini
Música
Compositor italià.
Fou violoncellista i compositor de la cort de Viena des del 1699 A Londres 1720 collaborà amb Händel, però hi rivalitzà aviat a causa de les òperes Griselda, Crispo , 1722, dotades d’una sensibilitat nova en la qual influí Alessandro Scarlatti
Pietro Domenico Paradisi
Música
Clavecinista i compositor italià.
Deixeble de Porpora, actuà en teatres italians i estrenà també òperes, com Alessandro in Persia 1738 El 1747 anà a Londres, on estrenà l’òpera Fetonte i on restà molts anys com a professor de clavecí Deixà sonates i toccate brillants
Beniamino Gigli
Música
Tenor italià.
Debutà el 1914 amb La Gioconda Aviat fou un dels primers tenors mundials Es presentà a Barcelona el 1917 El 1946 actuà a València amb Manon , de Massenet Enregistrà òperes completes, àries i cançons napolitanes i escriví unes memòries Confidenze, 1942
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina