Resultats de la cerca
Es mostren 1823 resultats
Temistocle Solera
Música
Compositor i llibretista italià.
Fou empresari d’òpera a Madrid on fou també llibretista d’EArrieta i a Barcelona, on estrenà l’òpera La hermana de Pelayo 1853 Escriví també els llibrets per a òperes de Verdi Nabucco, Attila , etc
Jacques Ibert
Música
Compositor francès.
Estudià al Conservatori de París i guanyà el Premi de Roma 1919 Autor de música d’estil impressionista, compongué òperes Le roi d’Yvetot , 1928, ballets Le chevalier errant , 1935, música orquestral, música de cambra, etc
Felix Paul von Weingartner

Felix Paul von Weingartner
© Fototeca.cat
Música
Director d’orquestra i compositor dàlmata.
Deixeble de Liszt a Weimar, el 1884 estrenà la seva primera òpera, Sakuntala Del 1927 al 1935 dirigí el conservatori de Basilea De les seves obres cal destacar les set simfonies, vuit òperes, lieder amb orquestra, etc
Heinrich Marschner
Música
Compositor alemany.
Fou Kapellmeister a Dresden i a Leipzig, on estrenà l’òpera romàntica Der Vampyr 1828 Estrenà més tard Hans Heiling 1833 i altres òperes, en les quals fou influït per Weber, i es mostrà un orquestrador remarcable
Ethel Smyth
Música
Compositora anglesa.
Es formà a Leipzig, i tornà a Londres el 1888, on es destacà amb òperes, com The Boatswain's Mate 1916, encara en repertori a la Gran Bretanya També escriví música orquestral Serenata , 1890, de cambra, etc
cavatina
Música
Ària breu i més simple que l'aria da capo, que apareix a les òperes de la segona meitat del segle XVIII.
Per a alguns autors italians del XIX, designà la primera de les àries que cantava un dels protagonistes d’una òpera Bellini, Donizetti, Verdi o bé una d’especialment virtuosística Rossini, Verdi A França i Alemanya, en canvi, continuà essent simplement una ària curta i senzilla, generalment de tempo moderat El terme cavatina s’usà també per a designar una peça instrumental amb una línia melòdica molt cantabile penúltim moviment del Quartet de corda , opus 130, de Beethoven
Antonio Maria Gaspare Sacchini
Música
Compositor italià.
Vida Alumne de F Durante, N Fiorenza i G Manna al Conservatorio Santa Maria di Loreto de Nàpols, s’inicià com a operista en aquesta ciutat El seu primer èxit fou Andromaca , estrenada al Teatro San Carlo el 1761 Un any més tard es traslladà a Venècia per seguir la representació de les seves òperes, i decidí establir-se a Roma, des d’on continuà viatjant a altres ciutats italianes, tot consolidant així la seva carrera com a operista El 1768 tornà a Venècia, on ocupà el càrrec de director del Conservatorio de l’Ospedaletto i es dedicà també a l’ensenyament del cant El 1770 viatjà a Munic per a…
Rigoletto
Música
Òpera en 4 actes, amb música de G.Verdi i text de F.M.Piave (basat en Le roi s’amuse, de V.Hugo), estrenada a Venècia el 1851 (a Barcelona el 1853).
Rigoletto, bufó geperut, no pot evitar que la seva filla sigui seduïda pel llibertí duc de Màntua, i quan intenta de fer-lo assassinar fa matar la pròpia filla És una de les òperes de Verdi més populars
Marie-Joseph Canteloube de Malaret
Música
Compositor francès, deixeble de V. d’Indy.
Escriví dues òperes — Le Mas 1912 i Vercingéntorix 1932—, però el seu treball més important el realitzà com a folklorista els seus Chants d’Auvergne 1923-30 són un celebrat recull de cançons populars, harmonitzades per a piano
Francesco Maria Piave
Periodisme
Llibretista italià.
Periodista ocasional, assolí una certa fama com a llibretista de moltes òperes de Verdi Ernani 1844, Macbeth 1851, La traviata 1853, La forza del destino 1863, etc, i d’algunes de Mercadante, els Ricci, etc Morí en la misèria
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina