Resultats de la cerca
Es mostren 859 resultats
Angostrina i Vilanova de les Escaldes
Angostrina i Vilanova de les Escaldes L’església romànica de Sant Andreu; al fons, el poble
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, situat a la zona axial pirinenca, al límit amb el País de Foix i amb l’enclavament de Llívia.
Comprèn gairebé tota l’ampla vall d’Angostrina , d’origen glacial, la capçalera de la Tet, fins més avall de l’estany de la Bullosa, i a la capçalera de la vall de Querol, la vall glacial on es troba l’estany de Lanós, la superfície d’aigua més vasta dels Pirineus El terme és accidentat pel massís del Carlit 2 921 m alt, el puig Peric, el puig Pedrós i la pica Roja Nombrosos estanys glacials el de la Bullosa, convertit en pantà, el de Lanós, els Sobirans, els de puig Peric, el de Llat i els de l’Esparver, del Castellar i de la Comassa Els pasturatges són abundants Angostrina era lloc de…
ordre arquitectònic
Detall dels capitells, de les mètopes, dels tríglifs i del frontó dòrics del Partenó, a l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
En l’arquitectura grega i romana, cadascun dels estils de construcció que es distingien pels diferents criteris de disposició dels elements arquitectònics fonamentals (columnes, capitells, entaulament), per les proporcions respectives i per altres elements decoratius peculiars.
A Grècia, els dos ordres bàsics foren el dòric i el jònic, que es formaren durant els s VII-VI aC El corinti, nascut durant el s IV aC, és una variant del jònic, i no fou general fins a l’època romana El dòric i el jònic es crearen quan encara molts dels elements eren de fusta així, els tríglifs del dòric eren originàriament els caps de les bigues Els ordres dòric i jònic es mantingueren rígidament durant tota l’antiguitat clàssica, però les proporcions variaren, sobretot l’alçada i el diàmetre de les columnes, amb tendència a esdevenir més esveltes En el dòric, les columnes, sense base,…
nas
Tall sagital del nas humà
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’olfacte dels vertebrats, de conformació molt diversa, que consta bàsicament de dues bosses —o una (ciclòstoms)— situades a la part anterior del cap i obertes a l’exterior per un nombre d’orificis que oscil·la entre els dos parells per bossa (peixos) i un orifici per bossa (els altres vertebrats).
En els ciclòstoms, l’única bossa s’obre a l’extrem del musell o a la part superior del cap En tots els vertebrats, llevat dels ciclòstoms i dels peixos no crossopterigis, les cavitats nasals es comuniquen a través del sostre de la boca amb la faringe i formen les coanes, la qual cosa permet que, a més d’acomplir la funció olfactòria, serveixin com a vies respiratòries A l’interior d’aquestes bosses hi ha cèllules olfactòries, i en els rèptils i els mamífers apareixen els carnots, a fi d’augmentar la superfície olfactòria i de condicionar l’aire En els ocells, el nas és molt poc desenvolupat…
arbre de derivació d’una frase
©
Lingüística i sociolingüística
Diagrama en forma d’arbre dels constituents immediats de la frase.
el fet que Operant sobre la cadena terminal d’aquest gràfic, una transformació nominalitzadora obtindrà el suïcidi de la seva dona a partir de la frase dominada, i dues transformacions de supressió eliminaran BB i de la seva dona i finalment, les “regles d’ajustament” donaran la representació fonològica de la frase, d’on s’ha de derivar la fonètica La simple inspecció del diagrama revela un fet crucial que l’estructura profunda d’aquesta frase és molt més complexa que la de la frase En Pere ha dut la seva dona a la platja , molt semblant superficialment A la primera frase, en efecte, la seva…
al·lotropia
Química
Existència de certs elements en dues o més formes, anomenades al·lòtrops
, que, en el mateix estat físic, difereixen per llurs propietats físiques i, en general, per algunes de llurs propietats químiques.
El pas d’un allòtrop a un altre no sempre és possible directament cal, per exemple, canviar d’estat o fornir energia altra que la tèrmica El terme allotropia fou introduït per Berzelius per als elements i bé que ha estat també aplicat a composts, altres expressions són aleshores preferibles polimorfisme, polimerització, etc Quan l’allotropia es manifesta només en estat sòlid, és un fenomen d’estructura originat per la diferent disposició dels àtoms en el cristall cas del carboni Quan es manifesta també en estats líquit i, sobretot, gasós, és motivada per l’existència d’espècies…
mol·luscs
mol·lusc cefalòpode: pop
© Fototeca.cat
Malacologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics celomats protostomats, de simetria bilateral, amb el cos tou no segmentat (excepte en els monoplacòfors), mucós i proveït d’un replec dorsal (mantell) que delimita una cavitat (cavitat pal·lial) entre ell i la superfície dorsal.
El mantell pot secretar una closca proveïda d’una o més parts, i que en alguns grups molt evolucionats passa a ésser interna, es redueix moltíssim, o fins i tot arriba a desaparèixer El cos és generalment dividit en tres regions cap, massa visceral i peu, bé que aquesta disposició sofreix moltes variacions en alguns grups El cap és ben desenvolupat, excepte en els lamellibranquis i els escafòpodes, i porta els òrgans dels sentits La massa visceral, enrotllada en espiral en els gastròpodes, és protegida per la closca, quan n'hi ha, i conté les vísceres El peu és un òrgan ventral molt variable…
desplaçament cap al vermell
Desplaçament cap al vermell d’una galàxia; la radiació emesa per la galàxia és rebuda per l’observador amb una freqüència igual, més gran o més petita segons si la galàxia resta immòbil o en moviment, apropant-se o allunyant-se de l’observador, fet que es tradueix en un desplaçament de la ratlla espectral tal com mostra el dibuix.
© Fototeca.cat
Astronomia
Desplaçament cap a longituds d’ona més grans que experimenten les ratlles de l’espectre d’un objecte estel·lar.
Ho experimenten com a conseqüència del moviment d’allunyament d’aquest respecte al receptor desplaçament cap al vermell , pròpiament o de l’existència de camps gravitacionals intensos desplaçament cap al vermell gravitacional Si l’objecte emissor té un espectre que presenta una ratlla, d’absorció o d’emissió, de longitud d’ona λ’ que indica la presència d’un determinat element químic, i hom la compara amb la longitud d’ona λ que té aquella ratlla concreta en l’espectre de l’element observat en una experiència realitzada en un laboratori terrestre, hom determina un desplaçament increment Δλ=…
basidiomicets
basidiomicets sapròfits
© Fototeca.cat
Micologia
Classe de fongs caracteritzats per la producció de basidis, formadors de basidiòspores externes.
Tenen força caràcters comuns amb els ascomicets, com la manca de cèllules flagellades, el miceli d’hifes quitinoses, septades, amb els septes travessats per una sinapsi en aquest cas tubular, les formes de reproducció, etc En general, però, els basidiomicets es revelen força més evolucionats que els ascomicets per exemple, el cicle reproductor primitiu amb una fase gametofítica i dues d’esporofítiques, no rar entre els ascomicets, solament es conserva en alguns basidiomicets arcaics uredinals, i en la resta dels casos es presenta reduït a l’aparell esporofític, constituït per un miceli…
cloròfits
Botànica
Fílum de vegetals caracteritzats per la presència de plastidis verds, amb clorofil·la a i b i carotens, i per la formació de midó, sempre en els plastidis.
En aquest sentit ampli, els cloròfits comprendrien des de les algues verdes fins a les plantes superiors Però més generalment hom en restringeix l’amplitud a les algues verdes solament Tenen cèllules amb membrana cellulòsica, recoberta per una capa pèctica que es gelifica amb freqüència, o impregnada de carbonat càlcic Són uninucleades, exceptuant alguns grups particulars, d’estructura cenocítica Els cloroplasts, molt sovint amb pirenoides, presenten formes molt diverses en copa, anell, reticle, cinta, etc, sovint presenten flagels, sobretot en les cèllules reproductores En total comprenen…
El congost de Collegats
L’Argenteria —el més gran dels dipòsits de travertí del congost de Collegats— es veu ornada a l’hivern per bells conjunts d’estalactites de gel Juan M Borrero El congost de Collegats 27, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La Noguera Pallaresa s’obre pas a través dels Prepirineus interiors gràcies a un congost força bell i singular, molt notable des del punt de vista geològic A banda i banda, els contraforts de les serres de Peracalç i del Boumort queden així incisivament separats al llarg de 4 km Litològicament, hi predominen els conglomerats de color vermell que…