Resultats de la cerca

Membre del Club Esportiu Olímpic Barcelona Participà en el Campionat del Món 2015 i d'Europa 2015 i, fent parella amb Aina Cid, aconseguí el diploma olímpic en dos sense timoner als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 i la medalla de bronze en el Campionat del Món 2018 A l’abril del 2019 anuncià es retirà de la competició

Procedent del cinema amateur, entre 1974 i 1976 estudià cinema a París De retorn a Catalunya, treballà com a ajudant de direcció i dirigí dos curtmetratges El 1986 acceptà dirigir el llargmetratge L’escot —adaptació d’una novella de Maria Jaen— com a pas previ dels retrats històrics La teranyina 1989 i Havanera 1992 Posteriorment realitzà Parella de tres 1995

Música culta Vegeu Espanya Música popular Les Canàries, per la seva situació geogràfica, han estat sotmeses a influències culturals de natura força diversa Així, el seu repertori musical i coreogràfic es nodreix, bàsicament, d’elements propis de tres tradicions diferents la prehispànica, és a dir dels indígenes anomenats guanches , la ibèrica i l’americana Cançons A les Canàries es troben interessants romanalles de l’antiga cançó espanyola, especialment del romancer, cosa molt visible, per exemple, a l’illa de Gomera Els romanços conservats presenten molt sovint trets arcaics Les cançons de…

Vinculat des d’infant al Club de Tennis Barcelona, on el seu pare, Esteve Gimeno, exercia de professor, com a amateur obtingué diversos trofeus i campionats d’Espanya, i participà en l’equip espanyol de Copa Galea que guanyà el 1956 i el 1957, guanyà el torneig de Queens 1960 Abans de professionalitzar-se jugà a la Copa Davis en 1958-60, i posteriorment en 1972-73, amb un total de 33 partits  El 1967 guanyà el títol de dobles de l’únic torneig professional que es jugà a Wimbledon abans dels oberts, juntament amb el mexicà Pancho González Al llarg de la seva carrera aconseguí cinc títols…

Entrenada pel seu pare, al final dels anys noranta entrà amb força, amb la seva germana Venus Williams , en el circuit femení de l’ATP Fou la primera jugadora que, partint d’un lloc molt baix del quadre, guanyà, el 1999, l’Open dels Estats Units i se situà entre les deu millors tennistes del món Aconseguí la medalla d’or en dobles als Jocs Olímpics de Sydney 2000, Pequín 2008 i Londres 2012, formant parella amb la seva germana, a la qual s’enfrontà sovint en títols de Grand Slam, dels quals, en finalitzar la seva carrera, n’havia guanyat 39 23 en individuals, 14 en dobles…

Membre del Club Tennis de la Salut, arribà a ser número u del rànquing català 2007 Juntament amb Mariona Corrales, fou subcampiona de Catalunya i del Master de pàdel de Catalunya 2008, competició en què foren la millor parella femenina el 2010 Guanyà diverses proves del circuit català i fou campiona de Catalunya de mixtos Amb la selecció catalana conquerí un Campionat d’Espanya

Membre del Sícoris Club de Lleida, destacà durant els anys setanta en piragüisme d’aigües braves Guanyà el Campionat d’Espanya de piragüisme en K-1 i el Campionat d’Espanya de rius esportius en K-2 fent parella amb Alfons Montañés 1979 Participà en diversos campionats mundials i es proclamà campió d’Europa de piragüisme 1974 També aconseguí nombrosos èxits en categoria de veterans

Jugà a l’equip del Menéndez Pelayo, a Barcelona, però es dedicà a l’arbitratge Arribà a la màxima categoria estatal el 1981 i debutà com a internacional el 1983 amb José Antonio Huelín de parella Dirigí alguns partits als Jocs Mediterranis 1987 Es retirà el 1992 i ocupà càrrecs de directiu a la Federació Catalana d’Handbol i fou president del Comitè d’Àrbitres

Es proclamà campió de Catalunya individual 1964 i dues vegades campió d’Espanya en la categoria de dobles mixtos fent parella amb Ana Maria Estalella 1964, 1966 Guanyà dues vegades el campionat social del Reial Club de Tennis Barcelona en categoria absoluta individual 1962, 1971 Abandonà l’alta competició i exercí com a president del Comitè de Classificació de la Reial Federació Espanyola de Tennis

Formà parella amb Aurora Castellà des d’infantil i assolí diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya en categories inferiors Conquerí la medalla de bronze en el Campionat d’Europa júnior 2004 Com a sènior, guanyà dos títols catalans i disputà un Campionat d’Europa 2004 La federació catalana el guardonà amb una medalla de bronze 1996 i tres de plata 1997, 1998, 1999