Resultats de la cerca
Es mostren 6161 resultats
teca
Botànica
Cadascuna de les dues parts encaixades del frústul de les diatomees.
autotopoagnòsia
Patologia humana
Incapacitat per a localitzar correctament les diverses parts del propi cos.
concinnitat
Harmonia interna, mútua adaptació de les parts, especialment d’un discurs.
cablar
Establir les connexions elèctriques entre les diferents parts d’un sistema.
budell
Patologia humana
Qualsevol de les parts en què hom considera dividit l’intestí.
diplegia
Patologia humana
Paràlisi que afecta parts simètriques del cos, anomenada també paràlisi bilateral
.
Pot ésser flàccida o espàstica, segons que la lesió es produeixi a la segona o la primera motoneurona, respectivament
protocol segur de transmissió d’hipertext
Electrònica i informàtica
Protocol de transmissió de dades per internet de manera segura.
Aquest protocol es desenvolupà com a mesura de seguretat per a les transaccions financeres per internet Es tractava de definir un protocol en el qual la transmissió de números de targetes de crèdit no pogués ser interferida per usuaris aliens a la transacció, i que a més permetés a les parts involucrades un mecanisme per a verificar que les altres parts són qui realment diuen que són El protocol SHTTP està dissenyat per a enviar missatges individuals de forma segura, no pas per a establir una connexió segura
pinsà
Pinsà
Greg Lasley iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 15 cm, que té una doble franja alar i les rectrius externes blanques.
El mascle presenta el front negre, el pili i el clatell blau pissarra, les galtes, la gola i el pit rosats, el carpó verdenc, les parts superiors castanyes i el ventre blanquinós La femella, ultra les marques blanques, té les parts superiors bru olivaci i les inferiors més clares Tot i que difícilment s’amanseix, és molt apreciat com a ocell de gàbia pel cant És migrador parcial i habita a tot Europa, fins als 68° N, l’est d’Àsia i el nord d’Àfrica És molt comú als Països Catalans
servei d’urgència
Medicina
Conjunt d’instal·lacions d’un hospital especialment concebudes i destinades al tractament de les urgències.
Un hospital ben dotat, ultra el servei d’urgència de cirurgia i el de medicina interna, sol disposar d’un servei d’urgència dedicat especialment als infants que hi solen arribar amb trastorns nutritius aguts, accidents, intoxicacions, etc i d’un de dedicat als parts i a les urgències obstètriques on les dones són ateses, a més dels parts, d’avortaments, de problemes derivats d’embarassos extrauterins, de metrorràgies, etc, tots ells proveïts de serveis d’anestèsia, de serveis de transfusions de sang, d’anàlisis clíniques, de radiodiagnosi, etc