Resultats de la cerca
Es mostren 3654 resultats
Inaugurat el primer jardí elevat de Barcelona
Al barri de Sants de Barcelona s’obre al públic el primer jardí elevat de la ciutat, construït sobre les vies del tren i del metro, entre la plaça de Sants i el carrer de la Riera Blanca L’obra té l’origen en les rei- vindicacions dels veïns de soterrar les vies, que finalment es van cobrir i s’hi va fer un jardí al damunt El nom de l’espai és Jardins de la Rambla de Sants, i en destaca l’umbracle, l’espai semicobert d’ús polivalent que és la porta d’entrada als jardins per la plaça de Sants, amb una coberta de 800 metres
Isidre Lleys i Pagès
Música
Organista i compositor català.
Rebé lliçons del seu oncle, Jaume Lleys, i del figuerenc Bernat Papell Vers el 1853 obtingué la plaça d’organista de la parròquia de Figueres Després feu oposicions a Santa Maria del Mar de Barcelona, però malgrat haver-les guanyat no prengué possessió de la plaça, i romangué a Figueres la resta de la seva vida Exercí una intensa activitat pedagògica a la capital empordanesa, i alhora es destacà com a compositor de música religiosa per a la parròquia L’estil de les obres que compongué està influït pel llenguatge operístic, fet usual al seu temps En jubilar-se fou…
munir
Militar
Proveir dels materials i dels mitjans de defensa o de subsistència (un cos de tropes, una plaça, etc).
cavaller
Militar
Obra de fortificació defensiva interior, elevada sobre altres d’una plaça, per a protegir-la i dominar-la.
avinguda
Via ampla, ordinàriament vorejada d’arbres, que porta a un palau, a una plaça, a un indret important.
carrer de ses Voltes
Carrer del nucli antic de Ciutadella (Menorca), que va de la plaça Vella a la de la Catedral.
Principal via comercial de la ciutat, és famós per les seves cases porxades, que n'aixopluguen les voreres En una de les seves cases nasqué Josep MQuadrado
El Guaiaba
Economia
Nom donat al taller de Joan Vidal i Ventosa, situat a la plaça de l’Oli de Barcelona.
El nom provenia d’una corrupció humorística del Walhalla wagnerià Llogat el 1901, fou punt de reunió d’artistes i universitaris, com Joaquim Borralleras, Jacint i Ramon Reventós, Dídac Ruiz, Eugeni d’Ors, JF Ràfols, P Ynglada, Nonell, F Laberta, JM Junoy, Feliu Elias, Manolo Hugué, D Carles, E Monegal, I Smith, I Pascual, Picasso, JM Folch i Torres, etc Fou en certa manera l’hereu d’Els Quatre Gats, tot i que, ací, ja no hi assistien els artistes de la generació pròpiament modernista Més endavant ~1908 passà a un altre local de la Riera de Sant Joan, que, com l’anterior, desaparegué a…
àgora
Història
Plaça principal de les ciutats gregues antigues, centre de cultes religiosos i de la vida política (assemblees, etc).
Cap al segle V aC esdevingué, també, mercat i centre comercial Els ciutadans s’hi trobaven sovint i feien tertúlia Els intents de planificació urbanística, del segle IV ençà, tendiren a donar-li un caràcter central i tan monumental com fos possible sovint era voltada de pòrtics L’àgora d’Atenes, excavada per arqueòlegs nord-americans 1935, és avui una de les més ben conegudes A les ciutats romanes, el fòrum heretà moltes de les característiques de l’àgora grega
Josep Oriol Mestres i Esplugas
La Torre de les Aigües, al carrer de Roger de Lloria de Barcelona, obra de Josep Oriol Mestres i Esplugas (1867-79)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Membre de la família de mestres de cases i arquitectes Mestres Format a Llotja, fou alumne predilecte d’Antoni Cellers, amb qui collaborà en l’aixecament dels plans del temple romà 1835 Acabà la carrera, a Madrid, el 1841, amb un projecte conservat al Museu Marès El seu estil és plenament eclèctic se serveix tant del gòtic com del clàssic Obtingué el primer accèssit al concurs per a la plaça Reial de Barcelona 1848 amb un ardit projecte amb columnes de ferro fos Feu la primera casa de l’Eixample al mig de la plaça de Catalunya casa Gibert, 1861 i els Camps Elisis al…
carrer de Montcada
El carrer de Montcada
© Fototeca.cat
Carrer
Carrer del barri de Ribera de Barcelona que va de la plaça del mateix nom —tocant al passeig del Born— fins a la plaça de Marcús, on hi ha una capella romànica del s. XII, tocant al carrer de Corders.
Documentat des del s XI, fou al s XII que adquirí una veritable personalitat, tot i que no fou conegut amb el nom actual fins a la darreria del s XIII Trencà la seva unitat l’obertura del carrer de la Princesa s XIX, que el travessa Ric en palaus antics amb importants patis, fou revalorat des del 1930, i a la postguerra reeixí la idea de fer-ne centre cultural i museístic el Palau Dalmases, obra mestra del barroc, que conté l’extraordinària capella flamígera s XV dels Boixadors, és seu de l’Òmnium Cultural i ho fou de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1962 fins al 1982 el palau gòtic d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina