Resultats de la cerca
Es mostren 882 resultats
Joan Corbella i Roig

Joan Corbella i Roig
Psicologia
Medicina
Metge psiquiatre i escriptor.
Estudiant de medicina a la Universitat de Barcelona, el contacte amb Ramon Sarró el decantà cap a la psiquiatria Des de l’any 1973 compaginà la tasca assistencial amb la divulgació dels temes relacionats amb la seva professió Centrat sempre en la psicologia de la vida quotidiana, collaborà assíduament en mitjans de comunicació, especialment als diaris La Vanguardia i Avui , i també a la ràdio Ràdio Barcelona, la COPE, Onda Cero i en diversos programes de Televisió de Catalunya, en alguns dels quals havia collaborat amb l’escriptora Maria de la Pau Janer , amb qui es casà el 2005 Autor de…
Magí Sevillà
Historiografia catalana
Doctor en teologia i cronista.
Durant la guerra de Separació del 1640, prengué partit pel bàndol catalanofrancès, i l’any 1642 anà a París com a tutor dels fills del seu amic i protector Josep Margarit i de Biure, el qual, com altres dirigents del Principat, envià els seus fills a la capital francesa com a garantia de la fidelitat catalana als reis de França Tot i no abandonar París, Sevillà fou abat electe de Banyoles, i d’ençà de l’any 1647 efectuà diverses gestions servint les institucions catalanes A partir del 1645 inicià la redacció de la Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña…
,
Banda Simfònica Unió Musical de Llíria
Música
Formació musical fundada el 1913 per Francesc de P. Vives.
Des de l’inici ha participat en diferents festivals i certàmens arreu d’Espanya i de l’estranger, on ha obtingut importants guardons, i ha estructurat la seva pròpia escola de música La societat que la integra ha creat també una banda juvenil 1961, una orquestra de corda i un cor mixt Disposa de més de 100 músics professionals i és dirigida, des del 1997, pel mestre JM Micó Castellano Altres directors que n’han estat al capdavant són E Felipe, J Garcés Queralt, F Villarejo, P Sánchez Torrella, M Enguídanos Cotanda i F Cabrelles
Sibil·la de Cerdanya
Història
Vescomtessa de Cerdanya (~1134-~41).
Filla i hereva del vescomte Ramon II, aportà el vescomtat i la major part de les seves possessions entre altres, els castells de Sant Martí, de Miralles i de Queralt, al Baridà, tinguts sota la potestat dels comtes de Barcelona com a successors dels comtes cerdans al seu marit 1126, al vescomte Pere I de Castellbò A mitjan s XII el títol vescomtal de Cerdanya, unit a la casa de Castellbò i mai no utilitzat pels seus nous detentors, deixà de figurar en els documents i es perdé definitivament
Mateu Ferrer i Oller

Mateu Ferrer i Oller, en un gravat de Ferran Xumetra
© Fototeca.cat
Música
Organista, director d’orquestra i compositor.
Fou anomenat Mateuet Estudià composició amb Francesc Queralt i orgue amb Carles Baguer Succeí aquest darrer el 1815 com a organista de la catedral El 1830 fou nomenat mestre de capella de la mateixa catedral El 1827 dirigí el Teatre de la Santa Creu, quan el deixà Carnicer Fou mestre dels músics Saldoni, Manent, Rovira i Porcell Era un gran improvisador a l’orgue, especialment sobre temes de cant pla De la seva producció religiosa es destaquen un Benedictus i un responsori Compongué obres escèniques i vocals, i composicions per a instruments de tecla
Castell del Tallat (Vallbona de les Monges)
Art romànic
Aquest castell devia ésser construït a l’indret on ara hi ha el santuari del Tallat, a l’extrem meridional del terme municipal, tocant a la Conca de Barberà Fou un domini de la família Cervera El primer esment del lloc de Tallat de Barberà es troba en un document possiblement fals, datat entre el 1038 i el 1058, pel qual el comte Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis donaren a repoblar el puig de Forès a Mir Foguet i a Bernat Llop El 1079 Hug Dalmau de Cervera i la seva muller Adalèn concediren en feu a Mir Eromir i a Anglesa el puig del Tallat amb els seus termes, on devien bastir un…
Sant Pere d’Aguiló
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
Existia ja el 1152 i perdé l’autonomia al s XIV, que restà sotmesa a la de Santa Maria d'Aguiló Formà terme o quadra autònoma als s XIII i XIV Modernament es conegué per SantPere de les Roques
Sant Miquel de la Portella
Ermita
Edifici històric del municipi de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
Sant Magí
Ermita
Edifici històric del municipi de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
Llorac

Vista de Sant Joan de Llorac
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És a l’extrem septentrional de la comarca i, així mateix, a l’extrem sud-oriental dels altiplans segarrencs Confronta al S amb Savallà del Comtat, al SE i l’E amb Santa Coloma de Queralt, a l’W amb Vallfogona de Riucorb i al nord amb els municipis segarrencs de Talavera i de Montoliu de Segarra Allargassat en els deu primers quilòmetres del Riu Corb, que neix al seu terme, al lloc de Rauric, i que corre per la seva banda meridional, ocupa la vall encaixada del riu i els altiplans del seu marge dret, fins a arribar al balneari de Vallfogona És accidentat pels contraforts…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina