Resultats de la cerca
Es mostren 2749 resultats
Sibil·la d’Anjou
Història
Reina de Jerusalem (1186-90).
Filla d' Amalric I de Jerusalem i d’Agnès de Courtenai, es casà amb Guillem de Montferrat, de qui enviduà al cap d’un any i de qui tingué, pòstum, Balduí, el qual, coronat com a successor de Balduí IV de Jerusalem 1185, morí al cap de poc sense arribar a la majoria d’edat Llavors Sibilla, casada mentrestant 1180 amb Guiu de Lusignan, obtingué la corona de Jerusalem Ambdós menaren un govern desafortunat i Sibilla morí durant el setge contra l’exèrcit de Saladí
Anna de Polònia
Història
Reina de Polònia (1576-87).
Filla del rei de Polònia Segimon I L’any 1576 es casà amb Esteve Batory, duc de Transsilvània, i, juntament amb ell, fou coronada a Cracòvia Un cop vídua, féu elegir rei de Polònia Segimon, fill del rei de Suècia Joan III i de la seva germana Caterina
Elisabet de Wied
Història
Reina de Romania i escriptora.
Filla del príncep Hermann de Wied, es casà 1869 amb Carles I de Romania Amb el pseudònim de Carmen Sylva , escriví en alemany, en francès i en romanès A les seves obres poètiques Safo 1880 i Unter der Blume ‘Sota la flor’, 1903, de caire romàntic, cal afegir novelles i narracions, el recull de llegendes Rumänische Dichtungen ‘Poesies romaneses’, 1881 i les Pensées d’une reine 1883
Margarida II de Dinamarca
Història
Reina de Dinamarca (1972-2024).
Successora del seu pare, Frederic IX , havia estat declarada hereva el 1953, quan fou abolida la llei sàlica Es casà el 1967, amb l’aristòcrata francès Henri de Laborde de Montpezat Talença, Gascunya 1934 – Fredensborg, Hovedstaden, 2018 de qui ha tingut dos fills, Frederic —príncep hereu— i Joaquim El 31 de desembre de 2023 anuncià la seva renúncia al tron, i fou succeïda pel seu primogènit, Frederic X , el 14 de gener de 2024
Isabel I de Castella

Isabel I de Castella, segons una ceràmica situada a Toledo
© Lluís Prats
Història
Reina de Castella i Lleó (1474-1504) i de Catalunya-Aragó, filla de Joan II de Castella i d’Isabel de Portugal.
Bé que la successió no li corresponia l’hereva era Joana de Castella , dita la Beltraneja , filla del seu germà Enric IV de Castella , fou utilitzada durant la guerra civil per un dels bàndols nobiliaris, el qual aconseguí, mort el seu germà Alfons 1468, que fos proclamada hereva concòrdia de Guisando El seu matrimoni 1469 amb el futur Ferran II de Catalunya-Aragó obrí noves perspectives a la seva ambició política i significà un sosteniment important en la lluita pel tron castellà Enric IV, però, molestat, legitimà i reconegué Joana i desheretà Isabel 1470 però, en morir ell el 1474, un…
Elisabet de Bohèmia
Història
Reina de Bohèmia, filla de VenceslauII.
En ésser casada 1310 amb Joan de Luxemburg, aquest esdevingué rei de Bohèmia Joan I, durant les llargues absències del qual governà ella mateixa
Maria Comnè
Història
Reina d’Hongria i de Jerusalem.
Filla del protosebast Joan Comnè, nebot de l’emperador Manuel I Fou casada el 1167 amb el rei Amalric I de Jerusalem mort el 1174, de qui fou segona muller, i el 1177 amb Balian d’Ibelin mort el 1193
Calipso
Mitologia
Nimfa, reina de l’illa Ogígia.
Segons l’Odissea, acollí Ulisses i el retingué durant set anys
Hècuba
Mitologia
Reina de Troia, muller de Príam.
Morts els seus fills a la guerra, n'assumí la venjança i se suïcidà heroicament La seva figura inspirà una tragèdia —perduda— de Sòfocles i altres d’Eurípides, dels clàssics llatins Enni, Acci i Sèneca i d’altres autors moderns
Guillemina I dels Països Baixos
Història
Reina dels Països Baixos (1890-1962).
Filla de Guillem III i d’Emma de Waldeck-Pyrmont Casada amb Guiu de Mecklenburg-Schwerin, el 1940 hagué d’emigrar a Londres, davant l’ocupació nazi Tornà el 1945, i abdicà 1948 a favor de la seva filla Juliana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina