Resultats de la cerca

Collaborà a “El Camí”, La Revista i La Publicitat Presidí l’Ateneu Empordanès, i fundà i dirigí la revista “Ofrena” La seva prosa, d’arrel empordanesa, és rica i plàstica La temàtica gira a l’entorn del paisatge i els records elegíacs Publicà les narracions Sol de posta 1918 i Solada de contes 1921, sis contes —publicats inicialment a “La Publicidad”— amb un pròleg de Salvador Albert Edità Fragments de judicis crítics de les primeres edicions de “Sol de posta” i de “Soladade contes” 1922 Seguí la publicació de Tres rondalles de poble 1925 i El bes a la mà 1979 Com a poeta signà…

Fundà l’Escola d’Art Dramàtic de l’Orfeó de Sants i, des del 1958, dirigí la del Centre Catòlic de Sants Publicà i estrenà nombroses obres de teatre d’ampli ressò popular Entre d’altres, De més verdes en maduren 1970, Arribar, a les set mort 1972, El crit del cel 1973, El passadís de la mort 1978, Tots en tenim una 1983, Nina i els altres 1986, El venedor de “coca” 1989, Adrià un torero català 1990, Enigma d’una mort 1991 i En Narcís s’ha tornat boig 1996 Com a poetessa conreà una poesia intimista Engrunes del cor 1973, Records que parlen 1984 i Cercant una estrella 1997

Domina un dels trossos més bells de la costa nord de l’illa, damunt mateix de la punta de sa Foradada Centrada per una propietat fortificada amb una gran torre del segle XVI, fou adquirida al segle XIX per l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana , que hi feu ampliacions d’estil italianitzant i un templet clàssic de columnes jòniques de marbre blanc de Seravezza En morir l’arxiduc, el 1915, la propietat passà al seu secretari Antoni Vives, i hom hi installà un museu que, a part els records personals de Lluís Salvador, conserva una notable collecció de ceràmica i de pintures de Mir, Anglada…

Vida Crític de cinema als setmanaris "Acción" 1959-64 i "Tothom" 1969, el 1968 fou un dels fundadors del Cineclub Vilafranca premi Sant Jordi de Cinematografia 1970 al millor cineclub de Catalunya, i en fou president del 1968 al 1983 També ha estat empresari de dos cinemes de la seva ciutat el Bogart Multicine 1983, guardonat amb el premi de Cinematografia de la Generalitat a la millor sala exhibidora de Catalunya 1985, 1986 i 1991 i el cine Kubrick 1994 Com a colleccionista de programes de cinema antics, n’ha reunit una quantitat considerable de gran vàlua, una selecció de la qual es veié en…

Es formà al Club Natació Banyoles i el 1973 passà al Club Natació Barceloneta Fou quatre vegades campió de Catalunya, en 100 m lliure 1970, 1971 i 200 m lliure 1971, 1973 Fou sis vegades campió d’Espanya a l’estiu en 100 m lliure 1973, 1974 i 200 m lliure 1972, i a l’hivern en 100 m lliure 1975 i 200 m lliure 1972, 1973 Durant el període 1970-74 millorà onze rècords d’Espanya, tots en proves de relleus Fou cinquanta-dues vegades internacional i competí en els Jocs Olímpics de Munic 1972 La federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu 1973, i l’espanyola, la medalla de serveis…

Especialitzat en velocitat, fou tres vegades campió d’Espanya de 100 m 1976, 1980, 1982 i una vegada de 200 m 1981 També fou campió de Catalunya de 100 m 1979 i de 200 m 1973, 1979 Disputà els relleus curts en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 i guanyà la medalla de bronze en la mateixa prova en els Jocs Mediterranis 1975 També disputà els 100 m en el Campionat d’Europa 1974 i els 60 m en el Campionat d’Europa en pista coberta 1975 Establí el primer rècord d’Espanya de 100 m amb cronometratge electrònic 1975 i els rècords catalans de 200 m 1981 i de 4 × 400 m amb l’equip del FC Barcelona…

Competí a les files del Club Natació Barcelona Aconseguí vuit Campionats de Catalunya dos en 100 m lliure 1955, 1956, un en 400 m 1955, dos en 4 × 100 m estils 1955, 1956 i tres en 4 × 100 m lliure 1953, 1954, 1956 En totes aquestes proves, també assolí els rècords de Catalunya tres en 100 m lliure, i un en 400 m lliure, 4 × 100 m estils i 4 × 100 m lliure, tots aconseguits el 1956, any que també guanyà la tradicional Copa Pasqua En l’àmbit estatal obtingué els títols en les proves de relleus 4 × 100 m estils 1955 i 4 × 100 m lliure 1954, i el rècord d’Espanya de 4 × 100 m estils 1956, sempre…

S’inicià al Club Natació Barcelona amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya en 200 mbraça en quatre ocasions 1954-57, en 100 m esquena 1954 i en 100 m papallona 1956 Fou campiona d’Espanya de 200 m braça en dues ocasions 1954 i 1957, 100 m esquena 1954, 4 × 100 lliure 1954 i de 4 × 100 estils 1955 Baté el rècord d’Espanya en piscina curta en la modalitat de 200 m papallona 1956, el de 400 m estils 1954, 1955, relleus de 4 ×100 estils 1953, 1954, 1956 i relleus de3 × 100 estils 1951 També establí diferents rècords de Catalunya D’altra banda fou pionera de la natació sincronitzada i…

Competí pel Club Natació Catalunya 1993-2000 i assolí disset títols de campiona d’Espanya en les tres distàncies d’esquena 50 m, 100 m i 200 m Entre el 1995 i el 1999 baté onze rècords estatals En els Campionats d’Europa, aconseguí la medalla de bronze formant part del relleu espanyol de 4 × 100 m estils 1995 i fou finalista dels 200 m esquena 2000 Disputà la prova dels 200 m estils en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i les dels 200 m esquena i 4 × 100 m estils en els de Sydney 2000 Rebé la medalla d’or de serveis distingits de la federació espanyola 1998 Es retirà l’any 2000, i a partir d’…

Membre del Club d’Arquers de Catalunya CAC, començà a practicar el tir amb arc el 1987 i l’any següent ja formà part de l’equip olímpic català Fou el primer arquer català a assolir l’estrella FITA 1300 en arc compost masculí 1998 Al cap de poc aconseguí la 1350 1999 Guanyà dos Campionats d’Espanya d’arc compost en sala 1993, 1995, fou subcampió d’Espanya en dues ocasions i aconseguí sis Campionats de Catalunya En l’àmbit internacional, fou subcampió del món per equips 1997 i medalla de bronze individual en el Campionat d’Europa 1998 El 1999 guanyà el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona,…