Resultats de la cerca

La comunitat de canonges es mantingué des dels s XIII al XVI, que fou secularitzada La devoció popular a la imatge una talla romànica inicial fou substituïda per una de gòtica, d’alabastre policromat, al s XV l’actual santuari és obra de la primera meitat del s XVII Depenia de la parròquia de Llers, on fou traslladada la imatge el 1793 i definitivament el 1809, fins que el 1936 fou destruïda ha estat substituïda per una de nova de Frederic Marès Resten només ruïnes

Aliada amb Atenes en la batalla de Marató, el 479 aC hi tingué lloc la batalla que aportà a Grècia el triomf definitiu contra els perses Posteriorment la ciutat fou atacada pels peloponesis d’Arquidam 429 aC i destruïda pels tebans 427 aC Filip de Macedònia permeté als seus habitants que novament poblessin la ciutat després de la batalla de Queronea 338 aC, però mai no recobrà l’esplendor perduda Actualment resten les ruïnes de diverses construccions tebanes, romanes, i també algunes capelles de l’època bizantina

Diversos incendis als voltants de les localitats de Mati i Rafina, a uns 30 km a l’Est d’Atenes, i Kineta, a l’oest, causen la mort d’almenys 77 persones i prop de 200 ferits Una trentena de persones resten desaparegudes Els focs, que es propaguen a partir del dia 23 gràcies als forts vents, són els més devastadors a Grècia des del 2007 i es creu que han estat provocats Diversos estats de la UE contribueixen en tasques de rescat i extinció

La micronització és efectuada mitjançant un fort corrent d’aire a pressió que fa que les partícules xoquin entre elles i amb uns deflectors, la qual cosa produeix el trencament d’aquestes partícules Per la força centrífuga se separen les partícules més fines, que van cap al centre, per on surten a mesura que es van produint, mentre que les més grosses resten a la perifèria i entren novament en el cicle Les partícules de pólvores micronitzades fan menys de 50 μm de diàmetre

La seva primera larva, el naupli , manca de tub digestiu, i la darrera, la cipris , s’adhereix a un pèl d’un cranc, perd la conquilla i penetra dins l’hoste Les parts que resten a l’interior es ramifiquen i penetren per tot el cos de l’hoste i absorbeixen l’aliment dels seus teixits L’hoste ja no creix ni muda i els seus òrgans sexuals degeneren i ja no pot reproduir-se És el fenomen anomenat castració parasitària L’espècie principal és Sacculina carcini

Pertangué a l’orde franciscà, estudià a Bilbao i a Aranzazu, i visqué des dels 42 anys al Collegi de Missioners de Zarautz Considerat com un dels iniciadors del renaixement literari al país basc, realitzà traduccions, estudis gramaticals i, sobretot, llibres de caràcter religiós com Escu liburna eta berean eguneango cristiñan cereguiñac ‘Manual de pràctiques cristianes diàries’, 1802 Publicà obres en diversos dialec tes bascs i traduí al biscaí el Gero d’Axular La majoria de les seves obres foren publicades pòstumament, i algunes resten inèdites encara

Era voltat de dotze torres quadrangulars tenia dues portes, una a l’interior i l’altra a l’exterior del nucli urbà Serví de dipòsit al botí pres durant la conquesta Amb el repartiment correspongué als templers a la dissolució de l’orde, passà als hospitalers 1314 Expropiat el 1820, el seu recinte fou aprofitat per a la construcció de cases de veïns una gran part de la capella fou enderrocada i construïda de nou el 1885, de manera que de la construcció primitiva només resten l’atri i dos arcosolis interiors, romànics

Hom en té molt poques notícies era regit per una priora entre el 1291 i el 1374, i el seu territori pertanyia originalment al monestir de Banyoles més tard estigué relacionat amb Santa Maria de Roda i Sant Pere de Rodes, i des del 1091 fou el senyor de la parròquia de Sant Joan, on radicava el monestir No en resten ruïnes identificades sembla, però, que es trobava a poca distància de la vila de Castelló d’Empúries, que ha absorbit l’antiga parroquialitat de Sant Joan Sescloses

L’antiga església parroquial de Sant Climent, de la qual només resten poques ruïnes, amb sepultures excavades a la roca, era una cella monàstica on el 844 residien uns monjos El 881 la seva propietat fou cedida per privilegi de Carloman a la seu de Girona, cessió confirmada per un altre privilegi reial del 898 i per una butlla del 1010 A la fi del s XI se n'apoderaren els senyors de Peratallada, fins que el 1137 Dalmau de Peratallada la retornà a la seu de Girona Fou després una simple parròquia

Existia ja el 1121 amb el nom de Santa Maria de Sauva Negra Entre el 1218 i el 1236 fou ampliada amb un atri o segona nau pels senyors de Cassoles i s’hi erigí una petita comunitat de donades, sota l’obediència d’un rector o sacerdot, la qual durà poc temps Depenia de la parròquia de Santa Coloma Sasserra Tingué rectors propis fins al segle XVIII i culte fins al XIX Resten importants ruïnes a l’extrem de la moderna urbanització del Puigsagordi Sota seu, hom ha construït una petita resclosa