Resultats de la cerca

Rebé la influència de l’Art Nouveau, especialment de GKlimt Introduït en els ambients artístics i literaris de Viena, pintà retrats i escenes d’aquesta societat A partir del 1901 participà activament en la revista d’avantguarda “Der Sturm” i conreà un expressionisme propi, de tècnica rica en colors i barreja d’evocacions fantàstiques amb escenes realistes Així com a la postguerra del 1918 pintà cicles de temes bíblics i simbòlics, a la postguerra del 1945 pintà els horrors de la guerra Com a literat escriví drames expressionistes

Teixidor de professió, des del final dels anys vint fou regidor de l’ajuntament de Centelles primer per Acció Catalana i posteriorment per Esquerra Republicana de Catalunya Després de la guerra civil de 1936-39 fou empresonat durant més d’un any Fou un dels principals participants i promotors de les festes literàries de Cantonigròs 1944-68 i impulsà moltes iniciatives culturals Escriví poemes, retrats i cròniques literàries que aparegueren en publicacions locals El 1988 fou publicat un recull d’aquests texts en el volum Els camins esborrats

Alumne de l’Escola de Sant Carles, a València, amplià estudis a París, Roma i Munic Residí a diversos països europeus, i se n'anà després als EUA, on destacà com a cartellista cinematogràfic Al Brooklyn Museum de Nova York efectuà 1932 una exposició antològica de la seva obra sobre el tema dels conqueridors Retornat a València, obtingué èxit pels seus paisatges i retrats El 1936 fou nomenat acadèmic de Sant Carles Al museu de València es conserven les seves pintures Pelotari i Autoretrat Pintor colorista, fou un dibuixant molt destacable

La seva família emigrà als EUA el 1881, i n'adquirí la nacionalitat Entre el 1902 i el 1906 compartí un estudi amb Alfred Stieglitz Posteriorment, residí a París fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial Conreà alternativament la fotografia i la pintura, que abandonà de manera definitiva cap al 1920 Cal remarcar-ne les fotografies que publicà a “Vogue” o a “Vanity Fair”, principalment retrats, als quals donà caràcter directe i expressiu Fou director del departament de fotografia del Museu d’Art Modern de Nova York 1947-62

Realitzà els estudis a l’Accademia Nazionale Drammatica di Roma i debutà professionalment el 1957 al Piccolo Teatro de Milà amb La favola de figlio cambiato , de LPirandello La consagració com a actor li arribà amb les interpretacions de diversos arquetips de la comèdia popular italiana, personatges que mostrà en l’espectacle lliçó magistral Retrats de la Commedia dell’Arte Teatre Lliure, 1994, treball que culminà amb l’Arlecchino que representa d’ençà del 1963, que substituí definitivament el mític Marcello MorettiTambé ha dirigit teatre Los dos gemelos venecianos Montevideo,…

Estudià sota el mestratge de Claudi Lorenzale a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Residí a Manresa, on desenvolupà la major part de la seva obra pictòrica i exercí de professor de pintura i dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis Feu retrats, natures mortes i obres de gènere La crema del paper segellat a Manresa el 1808 i conreà el dibuix dins la tendència d’Alexandre de Riquer La major part de la seva obra es reparteix entre les colleccions manresanes i la Galeria Municipal de la ciutat

Residí a Begur, on dirigí una indústria tapera Polític de la Lliga, fou alcalde de Begur, diputat provincial i a corts per Girona 1903, 1904 i 1918 Collaborà a El Baix Empordà  i publicà retrats d’ambients populars de la Costa Brava i del Baix Empordà a Quartilles , amb pròleg de Francesc Cambó 1911 i 1912, continuades el 1916, i incloses en part a Begurenques , a Lectura Popular , 1916 i Cròniques empordaneses 1913, 1916, amb un pròleg de Carles Rahola És autor també dels assaigs Begur i La crisi de l’any 1919 1919

És molt emprat en la fotografia de retrats, puix que elimina imperfeccions de la cara, arrugues, etc, i en paisatges, per tal de produir la sensació de boira baixa És format per un disc de cristall òptic amb un seguit de cercles concèntrics formant una espècie de malla, de manera que s’originen dues imatges, una de nítida i una altra de difuminada, que se sobreposen Hom pot obtenir còpies sobre paper acoblant el disc a l’objectiu de l’ampliadora, cosa que permet d’aconseguir l’efecte del flou a partir d’un negatiu normal

Format inicialment sota la direcció dels pintors Joaquim Mir i Francesc Domingo, rebé, però, el veritable mestratge plàstic de l’escultor Manolo Hugué, amb qui convisqué durant setze anys a Caldes de Montbui Fou un dels fundadors del Cercle Maillol 1945 Durant tota la vida compaginà el treball a l’empresa familiar amb la pràctica artística Installat a Cabrera de Mar des dels anys seixanta, reflectí la seva inclinació per l’impressionisme en nombrosos paisatges i retrats a l’oli, tècnica que utilitzava amb preferència També conreà l’escultura, que mostra una clara afinitat amb la…

Estudià a Saragossa i a Roma 1765-74 Tornà a la península Ibèrica 1776 i treballà a Lleida a la seu nova, a Madrid, a Granada i a Jaén Fou el més destacat escultor de cambra de Carles IV des del 1793 Director d’escultura 1814 i primer escultor de cambra de Ferran VII 1816 Es conserven algunes obres seves de tema religiós, però les més representatives són, deixant de banda els retrats cortesans, la Venus 1793 de l' alameda d’Osuna avui a la collecció Bauer, Madrid i l' Hércules y Anteo 1808 als jardins d’Aranjuez