Resultats de la cerca

Aigua amunt de l’antic hostal hi ha una fàbrica de ciment, que començà a funcionar el 1950, per tal de fornir de ciment les obres hidroelèctriques de la Ribagorça fou clausurada el 1973, cosa que comportà el despoblament de la caseria 388 h el 1970 En part treballava amb el carbó de les mines de Malpàs Tenia una producció d’unes 200 000 t anuals

Fill de Pere de Torquemada Cavaller de Calatrava, procurador i governador general del comtat de Ribagorça per Alfons d’Aragó, duc de Vilafermosa i alcaid de Benavarri Es casà amb Basilissa, de la poderosa família dels Bardaixí, el 1491 Fou tresorer reial en absència de Lluís Sanxis, que obtingué el càrrec abans del 1500 Recollí dades històriques sobre la història ribagorçana i el llinatge dels Bardaixí

La llegenda l’anomena el de les Blanques Mans , i diu que fou víctima de la infidelitat de les seves dues mullers En realitat es casà només amb Ava de Ribagorça Lluità contra els generals sarraïns Galib i Almansor El 994 la seva muller i el fill Sanç dirigiren una rebellió contra ell El 995 fou fet presoner pels musulmans, que el portaren a Còrdova

Té 59 km de llarg i una conca vessant de 445 km 2 Neix als relleus dels pics Gallinero 2728 m alt i del Baciver de Castanesa 2725 m alt, a l’Alta Ribagorça Recull les aigües dels altiplans de les Paüls i Espés Abandona la zona axial pirinenca en trobar la mola calcària i dolomítica de les serres prepirinenques interiors, que travessa pel feréstec congost d’Ovarra A partir d’ací recorre en direcció SSW tota l’amplada de la conca terciària fins a l’Éssera Aquest darrer tram, ja dins la Baixa Ribagorça, constitueix la subcomarca dita ribera d’Isàvena , en país molt més obert Després de Serradui…

El poble de l’Espluga es localitza a l’altra banda de la serra de Santa Creu i a l’esquerra del barranc que porta el seu nom L’any 1068 el rei Sanç Ramírez dotà la restauració de l’església de Roda amb un excusat a in Speluncham Armentare El 1089 aquest mateix rei i l’infant Pere de Ribagorça donaren en alou a Sant Vicenç de Roda el castell, la vila i l’església de l’Espluga, amb els termes i les pertinences que hi tenia aleshores el senyor d’aquest castell, des del mencionat torrent fins a la terra de la vall, i la vall damunt d’Arrafal Vacamorta Després de moltes disputes, l’any 1176 els…

Talla de la Mare de Déu amb el Nen, conservada al Museu Frederic Marès GLlop El Museu Marès de Barcelona conserva una talla de la Mare de Déu núm 660 que consta com a provinent de Taüll Al Catàleg de l’any 1991 Catàleg d’escultura i pintura medievals , 1991, pàg 139, núm 68 no s’especifica la seva procedència, per tant, es desconeix exactament en quina església es trobava Maria és asseguda en un seient amb els muntants remarcats i el Nen seu damunt la cama esquerra de la Mare Vesteix túnica, sobretúnica i mantell agafat per la zona del pit i obert pel davant Porta…

La bretxa dels Gorgs Blancs 3 027 m alt, separa el cim del pic d’Oo 3 065 m, dit també pic d’Arland, en memòria del pirenaista Joan Arland, mort el 1938 prop del pic dels Gorgs Blancs El massís separa les valls de Benasc Alta Ribagorça, d’Astau Comenge i de Loron Bigorra Al vessant bigordà hi ha el circ lacustre dels Gorgs Blancs , que dóna nom al massís

Del llinatge dels Peralta de Ribagorça Era conseller de Jaume I, que el trameté d’ambaixador a Roma i a la cort de França El 1243 fou nomenat bisbe de València i el 1248 de Saragossa Es remarcà pel seu zel organitzador, manifestat en els sínodes i constitucions que promulgà Hom el té per autor d’una passió llatina o relació del martiri de l’infant Sant Domènec de Val

Durant la guerra de Successió d’Espanya lluità al Principat al capdavant d’una companyia de voluntaris aragonesos contra l’exèrcit borbònic Participà activament en la defensa de Barcelona durant el setge de la ciutat per les tropes filipistes 1713-14

Davalla des del port de la Picada, límit amb la vall de Benasc Alta Ribagorça, i a 1860 m alt, sota el pic de Pomèro 2485 m alt, contrafort septentrional de la tuca Blanca que amaga prop del cim el petit estany de Pomèro , hi ha el güell de Pomèro , on ressorgeix part de l’aigua procedent de la conca de l’Éssera que veu la llum, principalment, al més baix güell del Joèu