Resultats de la cerca
Es mostren 1752 resultats
opistòdom
Arqueologia
Cambra posterior del naos, destinada normalment a magatzem o a guardar-hi el tresor.
En un principi, era privatiu dels temples d’ordre dòric, però des del segle IV aC se'n generalitzà l’ús en la resta d’ordres arquitectònics clàssics, tot i que només figura en santuaris d’una certa rellevància Acostumava a anar precedit d’un pòrtic amb columnes En els temples romans s’anomena posticum
Joan Lorente i Costa
Cinematografia
Crític cinematogràfic.
Professor a l’Escola Universitària de Formació del Professorat de Barcelona, exercí com a crític de cinema del diari Avui des del 1983 Coautor dels llibres Conèixer el cinema , El cinema a l’escola i Espectacle, amor i martiris al cinema de romans , dirigí el Festival Internacional de Cinema de Barcelona entre 1987 i 1990
Osuna
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, al N de l’arcada de la serralada Penibètica.
Hi ha indústries alimentàries i de marroquineria Poblat ibèric, enderrocat pels cartaginesos i reconstruït pels romans, és l’antiga Urso , una de les més famoses poblacions de la Bètica romana Estigué en poder dels àrabs des del segle IX fins al 1239 La collegiata segle XVI és un dels millors exemplars del plateresc andalús
Contrebia
Ciutat
Ciutat celtibèrica, una de les més importants dels lusons, la qual devia ésser a la vall del Jiloca, prop de l’actual Daroca (Aragó), a l’emplaçament de l’actual Botorrita (Saragossa).
Ben fortificada, durant les guerres celtibèriques fou el centre de la resistència dels lusons contra els romans, i llur derrota per Metel 143 aC permeté la submissió de tota la Celtibèria citerior S'oposà a Sertori, que la conquerí l’any 77 aC Encunyà moneda i, a l’època romana, fou inclosa en el convent jurídic cesaraugustà
Briviesca
Municipi
Municipi de la província de Burgos, Castella i Lleó, a la comarca de La Bureba i drenat per l’Oca.
És centre d’una subàrea comercial, agrícola i ramadera Coneguda pels romans amb el nom de Birovesca , estigué situada en un dels camins cap a Santiago de Compostella El 1388 s’hi celebraren corts, convocades per Joan I de Castella, en les quals hom creà el títol de príncep d’Astúries per a l’hereu del tron de Castella
Chieti
Ciutat
Capital de la província homònima, als Abruços, Itàlia.
Centre comercial d’una àrea agrícola i industrial producció tèxtil, siderúrgica, material de construcció Antiga capital dels marrucins, el 305 aC fou conquerida pels romans Pertangué als longobards i posteriorment als normands Inclosa al regne de Nàpols, Alfons el Magnànim l’erigí en capital dels Abruços el 1807 esdevingué el centre de la província de l’Abruç Citerior
Ponça
Illa
La més gran de les illes Poncianes, Itàlia (8 km de llargada amb una amplada màxima d’1,8 km).
La ciutat més important és Ponça 3 589 h 1980 Mines de caolí i bentonita oliveres i vinya La llegenda en féu residència de la maga Circe Fou residència dels emperadors romans Florent pel seu comerç s XV, fou sovint saquejada pels pirates Fou, sota els Borbó i sota el feixisme, lloc d’exili i de confinament
reig
Reig (esquerra) i ou de reig (dreta)
© Espacios naturales de Aragón
Micologia
Bolet de la família de les amanitàcies, de 5 a 15 cm d’alt, de capell primerament hemisfèric i posteriorment estès, vermell ataronjat, amb el marge finament estriat i amb les làmines lliures i de color groc, i de cama groguenca.
Presenta un anell en forma de faldó i una volva blanca i gruixuda Quan és jove s'anomena ou de reig Propi de la regió mediterrània, es troba principalment en alzinars, suredes i rouredes, i especialment en terrenys silicis i assolellats Segons els micòfags, és el millor dels bolets comestibles, i ja era molt apreciat en temps dels romans
barret frigi

La Llibertat amb barret frigi (detall de La LLibertat guiant el poble, obra de Delacroix, 1830)
Indumentària
Barret semblant a una barretina emprat pels frigis.
Apareix, entre altres, en les representacions del pastor frigi Paris Un barret semblant —el pili— era portat pels esclaus afranquits romans com a senyal de llibertat El 1789 fou adoptat pels revolucionaris francesos, i el seu ús esdevingué oficial el 1792 per als membres de la Comuna de París i com a ensenya en els documents oficials
Faetont
Mitologia
Fill d’Hèlios i de Clímene.
Intentà de conduir el carro del Sol, però es desvià de la ruta fixada i estigué a punt de provocar la destrucció de la Terra per evitar-ho, Zeus el fulminà Hi ha representacions del mite de Faetont als sarcòfags romans també fou el tema d’algunes pintures de Carracci, Tintoretto, Rubens i Poussin, entre altres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina