Resultats de la cerca
Es mostren 309 resultats
Nemunas
Riu
Riu de Bielorússia i de Lituània (937 km de longitud i 98 200 km2 de conca).
Neix al sud de l’altiplà de Minsk El curs inferior fa de frontera entre Lituània i Bielorússia Desguassa, en delta, al golf de Kursk, a la mar Bàltica De règim sobretot nival, té un cabal de 687 m 3 /s Es glaça generalment pel desembre Els principals afluents per la dreta són el Sventoji i el Dublysa El canal d’Oginsk l’enllaça amb el Dnièper, i el d’August, amb el Vístula Navegable des d’Alytus, serveix per al transport fluvial de fusta Passa, entre d’altres ciutats, per Grodno, Kaunas i Rusne
Luc’k
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Volínia, a Ucraïna.
Port a les vores del riu Styr, afluent del Prip'at’, té fàbriques d’automòbils, d’aparells de precisió, d’accessoris elèctrics, destilleries, etc Té diverses escoles tècniques especialitzades i un museu etnològic
Dnièster
Riu
Riu de Moldàvia i d’Ucraïna (1 411 km de longitud i 72 000 km2 de conca).
Neix al vessant nord dels Carpats, prop de Dorogobuž, segueix una direcció aproximada NW-SE i desguassa a la mar Negra en un ample estuari al sud d’Odessa Navegable fins a Haylyč, és una important via de comunicació En són els principals afluents els rius Seret i Reut És molt aprofitat per al regadiu i per a la producció d’energia elèctrica
mar de Bering
Mar
Mar annexa a l’extrem septentrional de l’oceà Pacífic, que comunica amb l’oceà Àrtic per l’estret del mateix nom.
És situada entre Alaska, les penínsules dels Txuktxi i Kamtxatka, l’arc de les Aleutianes i les illes Komandorskije La superfície és de 2 292 000 km 2 2 400 km d’est a oest 1 600 km de nord a sud La profunditat mitjana és de 1 558 m Les profunditats màximes són al sud-oest amb 4 773 m, mentre que el sector septentrional, cobert de glaç durant deu mesos l’any, és molt poc profund amb menys de 200 m La salinitat és molt variable, condicionada per les aportacions fluvials del Yukon i de l’Anadyr’, i també, en sentit contrari, pels processos de formació del glaç Les costes són pràcticament…
estret de Bering
Estret marí
Estret que separa les costes d’Alaska de les de Sibèria i comunica la mar dels Txuktxi amb la mar de Bering.
El punt més estret 85 km d’amplada és entre el cap Príncep de Galles Alaska i el cap de Dežnev Sibèria La profunditat és de 40 a 55 m A l’hivern és cobert de glaç L’estret rep el nom del navegant danès Vitus Bering, que el travessà l’any 1728 Fou explorat per Cook el 1778
Okrug dels Evenkis
Divisió administrativa
Okrug autònom de Rússia, fins el 2007 quan juntament amb el de Tajmyr s’incorporaren al kraj de Krasnojarsk; compta, però, amb un estatus territorial especial.
La capital fou Tura Situada a la Sibèria Oriental, és un altiplà format per la prolongada denudació continental prejuràssica Al NW hi ha les muntanyes volcàniques de Putorana El clima és marcadament continental la temperatura mitjana de gener arriba a —36°C La primavera és llarga i agradable La xarxa hidrogràfica principal és formada pels afluents del Ienissei, el Tunguska Mitjà i el Tunguska Inferior el primer és navegable des de Turukhansk fins a Tura i és emprat per al transport de fusta al seu curs mitjà hi ha grans jaciments de carbó, i a l’inferior, de grafit En l’economia de la…
Districte Autònom dels Buriats d’Aga
Divisió administrativa
Okrug autònom dependent de l’oblast’ de Čita, Rússia.
Els buriats, que constitueixen la majoria de la població, es dediquen a la ramaderia cabres, cavalls i practiquen una incipient agricultura cereals L' okrug fou creat el 1937 La seva capital és Aginskoje 7 922 h 1970
Mukačiv
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Transcarpàcia, Ucraïna.
Situada a l’extrem nord-oriental de la plana hongaresa, prop dels Carpats i a les vores del riu Latorica, subafluent del Tisza, fabrica màquines, eines i aparells de precisió i té indústria alimentària Fortalesa important dels reis d’Hongria, fou incorporada a la república txecoslovaca el 1918 i fou novament hongaresa del 1938 al 1945, en què fou ocupada pels soviètics i incorporada a la RSS d’Ucraïna Conserva el castell dels segles XIV-XV, reconstruït al segle XVII, i un monestir del segle XIV Fou seu episcopal de l’església rutena, suprimida el 1949 pel govern soviètic
Aķtöbe
Divisió administrativa
Oblast’ de la República del Kazakhstan.
La capital és Aķtöbe
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina