Resultats de la cerca

És drenada per la clamor de Balàfia, que es forma prop de Vilanova d’Alpicat i desemboca al Segre, per la dreta, al nord mateix de la ciutat La torre de Balàfia, antiga granja medieval, donà nom a aquesta partida

El poble d’Espaén, escrit antigament Espaent, formava part de l’antic terme de la Guàrdia d’Ares, integrat des del 1972 en el de les Noves de Segre, i és situat a la dreta del riu de Castellàs Als afores del nucli de població hi ha les restes d’una església que, segons les fonts, estava sota l’advocació de santa Eulàlia, a qui també és dedicada l’actual església, o de sant Sadurní L’església d’Espaén és documentada l’any 1314, en la irelació de parròquies del bisbat d’Urgell visitades per manament de l’arquebisbe de Tarragona Aquesta parròquia era integrada al deganat d’Urgellet…

Actualment Gebut és una partida situada a migdia del terme municipal El despoblat de Gebut es localitza sobre un dels tossals del primer nivell de la terrassa de la ribera dreta del Segre, en un indret que domina una panoràmica molt àmplia de l’horta del baix Segre Era un sector densament poblat per moriscos De la seva església de Santa Maria, se n’han descobert recentment vestigis durant les excavacions del castell i vilatge de Gebut L’origen de l’actual despoblat de Gebut s’ha de buscar en una de les fortaleses islàmiques més importants de la taifa de Lleida El…

Es situa a 7 km del cap municipal i a 1 km de la carretera a Artesa de Segre El nucli s’estén cap a migdia als vessants de la serra, i d’entre els edificis es destaca el Castell, una mansió senyorial fortificada construïda al segle XVII damunt un edifici més antic Aquest edifici, fet de pedra ben escairada, presenta diversos elements de defensa, com el talús, les torrelles dels angles, o bé el matacà central El portal és format per grans dovelles en la dovella central hi ha l’escut o blasó senyorial i la data del 1635 L’any 1970 fou restaurat amb cura i el 1979 fou declarat monument…

Presidí el Club Nàutic Mig Segre els primers anys del segle XXI Durant el seu mandat impulsà el projecte de condicionament del parc fluvial de Ponts per a millorar la pràctica de l’eslàlom És coautor del llibre Iniciació al piragüisme 1998

Hom hi celebrava el 19 de setembre i el 21 de gener dues fires de bestiar a l’aire lliure que han estat traslladades a Solsona a la primera hom venia també el cànem procedent de les hortes de Ponts, Oliana i Artesa de Segre

Formà part de la Federació Lleidatana de Basquetbol, que presidí entre el 1974 i el 1979 Fou comentarista radiofònic a Segre Ràdio en les retransmissions dels partits del Lleida Bàsquet i és coautor del llibre 1993-2003 10 anys de bàsquet d’elit a Lleida 2004

Comprenia el territori del Barcelonès, el Vallès, el Maresme, Garraf, l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Solsonès i un sector del de la Segarra, de la Noguera i de l’Alt Urgell comprès entre el Sió, el Segre i el riu de Perles

És autor de La Cerdagne française 1896 i d' Excursions dans les hautes vallées de la Têt, de l’Aude et du Sègre 1897 Fou gerent del diari “L’Indépendant” de Perpinyà Diputat per Prada 1906-24, féu construir el ferrocarril de Vilafranca a la Guingueta