Resultats de la cerca

Vida i obra Es llicencià en dret a Barcelona 1882, on exercí d’advocat i més tard de notari S’interessà per l’arqueologia i per la pintura catalana quatrecentista en fou un colleccionista important La seva obra, que abraça treballs de música, literatura, folklore i d’arqueologia local, fou l’origen d’una historiografia local terrassenca amb esperit d’investigació rigorós i científic Aprofundí, a partir d’uns paràmetres més moderns, en els temes tractats pel seu predecessor com a historiador local, Josep Ventalló i Vintró Ambdós autors són considerats el fonament d’una historiografia…

Es formà al Club Deportiu Terrassa i jugà en el primer equip 1999-2002 Després fitxà pel Reial Club de Polo de Barcelona 2002-06 i per l’Atlètic Terrassa Hockey Club Participà amb el combinat espanyol en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i de Pequín 2008 Fou campiona de Catalunya 1999, 2000-04, 2006 i de la Copa de la Reina 2000, 2001, 2003, 2004, 2005, i guanyà sis Lligues espanyoles 2000-03, 2005, 2006, una Recopa d’Europa B 2005 i una Copa d’Europa B 2007 Rebé la medalla de la ciutat de Terrassa al mèrit esportiu per la seva participació en els Jocs Olímpics d’Atenes Entrenà la selecció…

Vida S’inicià en la música a vuit anys, i aviat s’incorporà a la cobla Santjoanina com a intèrpret Posteriorment fou membre d’altres cors i cobles a Ribes de Freser, Olot, Granollers i Caçà de la Selva, vila on el 1913 fou un dels fundadors de la Cobla Selvatana Entre el 1915 i el 1925 visqué a Ripoll, on fundà la Cobla L’Aliança i l’Orfeó de Ripoll, i dirigí els cors Flors de Maig i la Sempreviva, de Campdevànol En aquest període mantingué una relació epistolar amb E Morera, que l’ajudà en els seus estudis El 1925 entrà a l’Escola Municipal de Terrassa, de la qual fou també director En…

Forma part de la zona esportiva municipal del mateix nom i es complementa amb una zona annexa de llançaments Com la resta del complex, entrà en servei l’any 1988 Dona servei a la Unió Atlètica Terrassa Els anys 1993 i 1994 acollí els Campionats de Catalunya de llançaments d’hivern

Fundat el 2003, participa en Campionats d’Espanya, de Catalunya i en competicions interclubs Organitza un campionat del circuit català de categoria or i l’Obert Terrassasports-Decathlon També practica el pàdel en el camp formatiu Les seves installacions, al costat de l’estadi olímpic de Terrassa, disposen de deu pistes de pàdel

Una bona part de la seva obra, d’un realisme esquemàtic i robust, és a Terrassa Conreà esporàdicament la literatura

S’inicià en tir de precisió al Tiro Nacional de Barcelona, on s’inscriví el 1941 Fou un dels fundadors del Club de Tir de Precisió de Terrassa 1945 i n’assumí la presidència en diversos mandats Practicà el tir amb armes curtes de guerra, però, posteriorment, s’interessà per les armes olímpiques Fou campió de Terrassa i del Vallès en diverses modalitats, i campió d’Espanya per equips en pistola de tir ràpid 1967, 1969 Fou directiu de la federació provincial de tir de Barcelona i membre de la junta de govern de la federació catalana i espanyola de tir olímpic També fou àrbitre estatal de tir…

Defensa lateral, començà al Terrassa CF 1950-52 Després jugà al Vetusta, l’Oviedo 1952-53, l’Avilés 1953-54, de nou el Terrassa 1954-55, 1962-63, el Tànger 1955-56, l’Atlético de Madrid 1956-59, Las Palmas 1959-61 i el Llevant 1961-62

Equip filial de l’Atlètic Terrassa Hockey Club, fundat el 1980 Constituït amb la idea de ser el tercer equip per sota de l’Atlètic de Terrassa i del Vallès Esportiu, començà a segona divisió, encara que ha jugat a primera divisió la majoria de temporades Fou registrat com a associació esportiva el 1982, i el seu primer president fou Antoni Escudé La temporada 2003-04 canvià de nom i passà a anomenar-se simplement Atlètic L’any 2009, membres de l’equip del Vallès Esportiu fundaren un nou equip d’hoquei sala amb el nom original d’Atlètic 1952, que guanyà el Campionat…

Deixeble de Jacint Boada a l’Escolania de Montserrat 1818-22, fou mestre de capella de l’església parroquial d’Igualada 1823 i primer fagot del Teatre Principal de Barcelona 1828-29 Del 1829 al 1832 actuà a la capella de la catedral de Toledo com a baix i a la capella reial de Madrid com a fagot El 1836 fou nomenat organista de la catedral de Barcelona Fou el primer mestre no monjo de l’Escolania de Montserrat 1854-57 actuà com a mestre de capella i organista de les esglésies parroquials de Terrassa i de Sabadell Autor de l’oratori El manto de la Virgen 1860, de tres misses de rèquiem, de…