Resultats de la cerca
Es mostren 2505 resultats
George Balanchine
Dansa i ball
Pseudònim del ballarí i coreògraf nord-americà d’origen rus, Georgij Melitonovič Balančivadze.
Cada coreografia seva era realitzada harmoniosament, en estreta relació amb la música La utilització racional d’aquesta caracteritzà el seu estil, que es distingia per una gran puresa lineal de les formes corporals Actuà als Ballets de Diaghilev i als Ballets Russes de Montecarlo, i el 1934 s’installà a Nova York En aquesta ciutat fundà la School of American Ballet i esdevingué, successivament, animador de diverses companyies nord-americanes l’American Ballet, el Ballet Society i, a partir de 1949, el New York City Ballet, del qual fou fundador i director
Noël Bailbé
Literatura
Medicina
Metge i llicenciat en lletres.
Es doctorà en medicina a la Universitat de Montpeller el 1952, amb un estudi sobre les allucinacions visuals S’especialitzà en oftalmologia a Marsella, Niça i Barcelona És autor de treballs sobre les paràlisis oculars i les complicacions ocasionades per la utilització de lents de contacte Fou president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals 1965-80 És autor també d’estudis sobre arquitectura religiosa del Rosselló, en particular sobre els campanars romànics Les clochers-tours du Roussillon , 1989 Les portes des églises romanes du Roussillon , 2000
Gautier d’Espinal
Música
Trobador francès.
Sembla que era membre de la família dels senyors d’Épinal Se n’han conservat setze cançons que posen de manifest la seva notable habilitat tècnica en el gènere de la chanson courtoise La major part de les estrofes són isomètriques, amb predomini dels versos de deu síllabes Les melodies solen estar estructurades, i la seva característica principal és la utilització de més d’un pol d’atracció tonal No són susceptibles d’interpretació rítmica, i generalment s’hi aprecia una activitat més gran cap al final de les frases
missa per a orgue
Música
Composició organística en la qual les diverses parts corresponen als textos de l’ordinari de la missa.
Originalment era improvisada La seva utilització pràctica consisteix a alternar o eventualment substituir el cant pla amb el verset elaborat en una versió polifònica per a l’orgue, encara que també es troben casos en els quals la part instrumental és composta sobre temes lliurement inventats La missa per a orgue composta o improvisada ha estat un gènere molt cultivat per organistes italians i francesos F Couperin Messe pour les paroisses i Messe pour les convents Els preludis corals de la tercera part de la Klavierübung de JS Bach pertanyen, però, a la mateixa tradició
barca de Sant Boi
Transports
Embarcació emprada per a transportar viatgers, mercaderies, vehicles i bestiar de riba a riba del Llobregat, a l’altura de Sant Boi de Llobregat, en una de les principals vies de circulació que unien Barcelona amb Tarragona i València i secundàriament amb Saragossa i Madrid.
Des del segle XVII, substituïa un antic pont fet al segle XIV i que fou conservat fins a la fi del segle XVI El peatge era cobrat pel municipi barceloní el 1715, amb la Nova Planta, la seva explotació passà a les mans del patrimoni reial Amb l’obertura, l’any 1769, del pont de Molins de Rei, la seva utilització decaigué, a causa de la desviació del trànsit pel pont, i esdevingué d’interès únicament local Perdurà fins a mitjan segle XIX, que fou construït el pont de Sant Boi
ciberterrorisme
Sociologia
Electrònica i informàtica
Dret
Terrorisme que es basa en l’ús dels ordinadors, les xarxes informàtiques i internet, especialment les xarxes socials, per tal d’aconseguir un objectiu polític, social o religiós i crear un clima d’inseguretat.
Se’n poden diferenciar tres vessants en primer lloc, els ciberatacs destinats a l’entorpiment o el bloqueig dels fluxos d’informació que gestionen el funcionament normal de les infraestructures i els serveis, tant públics com privats En segon lloc, la utilització de la xarxa amb finalitats de comunicació i coordinació dels grups terroristes i la preparació dels seus atemptats I, en tercer lloc, la difusió de continguts propagandístics i d’incitació a la perpetració d’atemptats, així com els missatges destinats a la captació i el reclutament de possibles terroristes
Tshitolià
Prehistòria
Grup cultural epipaleolític africà de la conca del riu Congo corresponent al final de l’evolució tumbiana.
Es caracteritza per la pervivència de l’utillatge de la fase anterior, el Lupembià, però de menors dimensions, i per la multiplicació de les puntes de fletxes de tipus variats, és a dir, per la utilització d’armes per a ésser llançades lluny A causa de l’expansió d’altres civilitzacions, aquesta indústria es concentrà de primer en el curs inferior o mitjà del riu, i, finalment, restà reduïda a la zona sud-oest del Congo, on rebé la influència neolítica de les regions veïnes, i adoptà aleshores els micròlits i la ceràmica
Michel Gandoger
Botànica
Cristianisme
Clergue i botànic francès.
Adepte de l’escola analítica de Jordan, descriví nombroses espècies i formes amb encert desigual Herboritzà per la Catalunya del Nord, el País Valencià i les Illes i publicà, juntament amb Paul Cousturier, una Florule de la république d’Andorre 1913 Fou també un dels primers a intentar la publicació d’una flora europea completa, que anomenà Flora Europae terrarumque adjacentium , de la qual publicà vint-i-set volums 1883-91, però que ha estat molt criticada a causa de la utilització d’uns criteris massa disgregadors d’un seguit d’espècies correntment admeses
episema
Música
Signe que apareix en les edicions modernes del cant gregorià.
N’hi ha de dos tipus horitzontal i vertical L’episema horitzontal ja s’utilitzava a l’Edat Mitjana Pot aparèixer sobre una sola nota o sobre un neuma de dues o més notes, indicant la seva perllongació Els monjos de Solesmes País del Loira opinen que es tracta d’una perllongació breu, davant d’altres estudiosos que pensen que indica un desdoblament del valor de la nota o notes que afecta L’episema vertical indica l’ictus del ritme, i la seva utilització no obeeix regles fixes
Josep Antoni de Castellarnau i de Magrinyà
Economia
Història
Noble i financer.
Patrocinà la construcció del port de Tarragona 1802, en part finançat per ell, amb utilització de ferro de les seves mines d’Alins de Vallferrera, al Pallars Sobirà El 1809 presidí la comissió de finances del congrés celebrat a Tarragona, i el 1810 fou elegit diputat a les corts de Cadis El 1822 fou alcalde primer de Tarragona Feu construir a la seva ciutat, al carrer de Cavallers, la Casa Castellarnau , decorada per Josep Flaugier, i convertida en museu el 1969 Era pare de Josep Antoni de Castellarnau i de Camps
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina