Resultats de la cerca

Per tant, cada vent té dues línies de bolina L’angle de sis quartes era el de màxima cenyida en temps de la navegació a vela

Si es tracta d’un aparell de més de dos arbres, el que portarà vela bermudiana serà el de mitjana, tots els altres duran combinacions d’estais

S’inicià en classe Optimist al Club Nàutic Calafell En aquesta categoria participà en els Campionats d’Espanya 1988, 1989 i 1990, on fou campió per equips l’any 1990 Posteriorment passà a competir en classe 420, juntament amb Ramon Aixemeno, amb qui assolí el Campionat de Catalunya 1993, la Copa d’Espanya 1993 i el Campionat d’Espanya Absolut 1994, i participà en el Campionat del Món 1994 i al Campionat d’Europa 1993 L’any 1995 participà en el Campionat del Mon en classe 470 junior, juntament amb Dani Folch De nou amb Ramon Aixemeno, competí en classe 49er en el circuit olímpic europeu 1997 i…

Iniciada el 1973 per Antonio Beghetti com a prova en solitari, des de fa uns quants anys també es disputa en la modalitat a dos Amb intermitències, se n’han celebrat vint-i-tres edicions És una de les proves clàssiques a Catalunya

Al principi de la dècada de 1930 promogué l’Agrupación de Vuelo sin Motor de la Escuela Central de Ingenieros Industriales de Madrid Fou el segon espanyol a obtenir el títol de pilot C de vol sense motor Els anys 1932 i 1933 assistí a les Jornades de Vol Sense Motor de Catalunya, i el 1934 dissenyà un veler que baté el rècord estatal de permanència a l’aire Formà part del club Falciots de Palestra i collaborà amb els Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat de Catalunya en el desenvolupament del vol sense motor a Catalunya Entre el 1940 i el 1978 escrigué articles tècnics sobre…

Formà part del Club Nàutic Sitges, amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya per equips 2009 Fou sis cops campió de Catalunya 1996, 1998, 2004-07 i set d’Espanya 1995, 1996, 1998, 2004-07

Fundat el 1914, es creà amb l’objectiu de representar Barcelona en la Copa del Rei per a iots de 7 FI de construcció estatal Fou constituït per iniciativa d’alguns socis, entre els quals hi havia Lluís Ballvé de Gallart, i dels dos clubs existents a Barcelona en aquella època el Reial Club Marítim i el Reial Club Nàutic El seu primer president fou Francesc de Moxó Durant un temps compartí la seu social amb la Sociedad de Carreras de Caballos, al passeig de Gràcia de Barcelona Organitzà una copa amb el nom del club Desaparegué vers el 1920