Resultats de la cerca

L’hèlix i el generador s’orienten sempre de cara al vent per acció d’una aleta de direcció, de tal manera que, per un sistema d’indicació de posició, hom pot llegir també la direcció del vent

És corrent d’expressar aquest factor com el quocient de la diferència entre la velocitat màxima i la mínima del vent per la seva velocitat mitjana, en un interval de deu minuts En aquesta definició hom no té en compte la variació de la direcció del vent

Entre els més coneguts n'hi ha per a corda sola com l’opus 20 de Mendelssohn i l’opus 7 d’Enescu, per a corda i instruments de vent com l’opus 32 de LSpohr i l’opus 166 de Schubert i per a instruments de vent sols com l’opus 103 de Beethoven

Disposició estàndard dels instruments en una orquestra simfònica actual © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Des de la seva creació durant el Barroc, l’orquestra ha constituït una de les institucions bàsiques de la música occidental per la quantitat i qualitat d’obres que li han estat dedicades D’entre les seves múltiples funcions destaquen la interpretació del repertori simfònic i la participació -fonamental- en l’òpera El segle XVII El naixement de l’orquestra Jean-Baptiste Lully 1632-1687 fou el primer que presentà una orquestra que es pot considerar de trets actuals, partint de…

És l’indret on es generen els vents solars d’alta velocitat La corona, la capa més externa de l’atmosfera solar, està altament estructurada, tal com ja es va veure en les primeres imatges en raigs X obtingudes pel Skylab , durant els anys setanta En aquestes imatges, les regions brillants corresponen a àrees on el camp magnètic és intens i tancat Aquestes regions ocupen el 80% de la superfície del Sol Les zones més fosques, on el camp magnètic solar s’obre al medi interplanetari, són els forats coronals, que presenten una temperatura 10 6 K i una densitat inferior a la del seu entorn d’1,5 a…

Seguint la voluntat paterna, inicià els estudis de teologia, que més tard abandonà per tal de dedicar-se a la composició Entre el 1826 i el 1835 compongué nombroses obres de diferents gèneres, com òperes, simfonies i serenates per a instruments de vent El 1835 rebé un ajut econòmic de l’ajuntament d’Estrasburg per a anar a estudiar al Conservatori de París, on fou alumne d’A Rejcha contrapunt i fuga i HM Breton composició Tanmateix, no fou amb la composició que es guanyà una sòlida reputació, sinó amb els treballs teòrics i pedagògics El seu Traité général d’instrumentation ,…

S’obté mitjançant digitacions especials o forçant el vent en la majoria dels instruments de vent Generalment es tracta de sons parcials parcial no harmònics simultanis, de tessitures o timbres contrastats, produïts amb prou intensitat per a ser captats com a conjunts de sons diferents, a diferència dels harmònics que formen el timbre, els quals tendeixen a fondre’s en un únic so Actualment susat en la composició, per la qual cosa ha calgut crear noves formes de notació per a expressar-los

El refredament de l’aire en contacte amb aquesta superfície produeix la condensació del vapor d’aigua en gotes molt petites que formen la boira Aquestes boires requereixen un vent de certa intensitat i durada Quan l’advecció es produeix a gran escala, les boires resultants poden tenir una extensió i una espessor enormes, com les que afecten l’illa de Terranova quan el vent bufa de les àrees afectades pel corrent oceànic càlid del golf de Mèxic cap a les corresponents al corrent fred del Labrador