Resultats de la cerca
Es mostren 3768 resultats
el Mujal
Vista del poble del Mujal
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Navars (Bages), situat a l’esquerra de la riera de Mujal , afluent del Llobregat per la dreta, la qual neix a Viver i desemboca a Balsareny.
L’església parroquial és dedicada a la Santa Creu Antiga quadra, el 1358 era possessió de la ciutat de Manresa, que la vengué el 1370 als Peguera, després senyors de Castelladral
Valldeperes
Història
Antiga quadra del municipi de Navars (Bages), al sector NW del terme, en terreny trencat (669 m alt.), drenat per la riera de Valldeperes, afluent de l’esquerra del Cardener.
L’església Santa Fe és sufragània de la parròquia de Castelladral
Treiter
Masia
Antic volcà
Antic volcà (749 m alt.) i masia del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), al sector muntanyós del N del terme, a la capçalera de la riera de Cogolls.
els Torrents
Caseria
Santuari
Caseria i santuari (la Mare de Déu dels Torrents) del municipi de l’Espunyola (Berguedà), a la dreta de la riera de l’Hospital, dins l’antic terme del Cint.
Bell-lloc
Despoblat
Despoblat situat a 900 m d’altitud, en un serrat entre la riera de Noedes i la Tet, al límit dels municipis de Conat i de Vilafranca de Conflent (Conflent).
Depenia del monestir de Sant Martí del Canigó Actualment hi ha les ruïnes de l’església romànica de Sant Andreu, la pica baptismal s XII de la qual es troba a Vilafranca, i una casa forestal
els Comalats
Altiplà
Sector més meridional dels altiplans de la Segarra, entre la ribera de Cervera, al N, i la riera de Forès, al S, situat en part a la Conca de Barberà.
Comprèn les altes valls del riu Corb i del Cercavins i correspon a un esquenall d’erosió, destacat de la clotada de la Conca per un rengle de turons menys precisos al vessant segarrenc Donà nom a una divisió administrativa dels hospitalers, la comanda de Comalats El domina el tossal de Comalats 869 m alt L’adjectiu lat antigament també elat o alat és o ha estat sovint posposat al nom dels pobles d’aquesta regió l' Ametlla Lada o de Segarra , la Guàrdia Lada, Montoliu Lat o de Segarra , Vallfogona Lada o de Riucorb , Granyena Lada o de Segarra
serra de Collserola
Sector central de la serra de Collserola, entre la torre de telecomunicacions de Collserola (esquerra) i el Tibidabo (dreta)
© Lluís Prats
Serra
Massís de la serralada de Marina, limitat pel Besòs, a llevant, i la riera de Rubí i el Llobregat, a ponent, que separa el Vallès Occidental del pla de Barcelona.
La carena comença, a l’oest, amb el turó de Sant Pere Màrtir 389 m alt, separat, vers l’est, pel coll del Portell, del puig Aguilar 387 m segueix el Tibidabo 512 m, on culmina el muntanyam, entre el coll de Vallvidrera, a l’oest, i el coll Serola, a l’est, el qual l’enllaça amb el turó de Valldaura 422 m la cresta davalla pel coll de la Ventosa fins al turó de Roquetes 305 m, damunt el Besòs Pel nord limita clarament amb la depressió del Vallès, mentre que al sud segueix per una successió de turons baixos Monterols, el Puget, de can Muntaner, d’en Falcó, del Carmel, de la Rovira i de la Peira…
les Llates
Barri
Barri perifèric de Terrassa, situat a l’oest de la ciutat i aïllat del centre pel transvassament de la riera de Palau, efectuat poc després de les inundacions del 1962.
Format, principalment, durant els anys cinquanta, té una estructura barraquista el nucli originari, al voltant de la carretera d’Olesa o semibarraquista expansió del barri cap al sud El 1967 hom li atribuí uns 3 400 h
Llorts
Poble
Poble a 1 413 m alt de la parròquia d’Ordino (Andorra), situat a la dreta de la Valira d’Ordino, a la seva confluència amb la riera de Llengonella.
Marfà
Marfà (Castellcir)
© C.I.C - Moià
Antic poble
Antic poble i enclavament (9,07 km2) del municipi de Castellcir (Moianès), separat del sector principal pel terme de Castellterçol, a la vall mitjana de la riera de Marfà.
Formava municipi independent, a mitjan segle XIX, amb Santa Coloma Sasserra L’església parroquial era dedicada a sant Pere avui abandonada