Resultats de la cerca
Es mostren 10006 resultats
Castell de Montsuar (Ivars d’Urgell)
Art romànic
El terme de Montsuar és situat a pocs quilòmetres al nord d’Ivars d’Urgell En l’actualitat constitueix una masia, que encara conserva algun vestigi de l’antiga fortificació medieval El lloc de Montsuar, que segons JLladonosa s’originà sota el domini andalusí, fou conquerit a la darreria del segle XI pels comtes d’Urgell, els quals el cediren al bisbe d’Urgell El castell és esmentat per primera vegada el 1111, quan el tenia Ramon Arnau de Rialb pel prelat urgellenc Al segle XII, la fortalesa era senyorejada pels Ribelles, car hi ha notícia que l’any 1172 Gombau de Ribelles, conjuntament amb la…
Les acadèmies dels Països Catalans subscriuen un protocol per a una llengua estàndard
Els presidents de l’Institut d’Estudis Catalans IEC, Joandomènec Ros de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua AVL, Ramon Ferrer, i el rector de la Universitat de les Illes Balears UIB, Llorenç Huguet, signen un protocol per cooperar en l’establiment d’un model normatiu de llengua comuna "unitari", "inclusiu" i "respectuós" amb les variants geogràfiques
Jaume d’Oleza i d’España
Historiografia
Historiador.
Fill de Marià d’Oleza i de Cabrera Era tinent coronel d’infanteria Autor d’obres com Enterraments i òbits 1922, Caballerías de Mallorca 1947 i Noticias genealógicas de la familia de Oleza 1914 Publicà i anotà el Llibre de totes les antiguitats 1924 de Ramon Calafat i transcriví la Història del Collegi de Montesion de JMartin Gualba
Pau Marsal i Boguñà
Música
Compositor i organista.
Estudià a Montserrat amb Narcís Casanoves Fou mestre de capella de la catedral d’Eivissa i organista de la de Palència i de l’església del Palau, de Barcelona Autor de música religiosa El seu germà Ramon Marsal i Boguñà Terrassa 1781 — 1846, també deixeble de NCasanoves, fou monjo de Montserrat i un excellent intèrpret de violí i violoncel
Maria de Vilademuls
Història
Comtessa d’Empúries.
Filla de Ramon de Vilademuls i d’Alamanda de la Roca i neboda de l’arquebisbe de Tarragona, Berenguer de Vilademuls Heretà dels pares la baronia de Vilademuls i el castell de la Roca Perpinyà, que uní al patrimoni dels comtes d’Empúries quan es casà amb Hug IV mort el 1230 Fou mare del comte Ponç IV
Benet de Magarola i de Castellví
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Fill de l’oïdor de l’audiència de Catalunya Miquel Joan de Magarola i de Clariana Fou catedràtic de filosofia a Cervera El 1793 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual fou secretari Dels seus escrits, només en restà un dietari 1808-14, que usà Ramon Ferrer en la redacció de la seva Barcelona cautiva
Vida Catalana
Publicacions periòdiques
Revista impresa en castellà, editada a la ciutat de Méxic, entre els anys 1945 i 1946, i s’en publicaren nou números.
Tenia com a finalitat adreçar-se als mexicans per fer-los conèixer la realitat de Catalunya des d’un punt de vista favorable al dret a l’autodeterminació Fou dirigida pel polític Ramon Peypoch Hi collaboraren Vicenç Guarner, Miquel Ferrer, Joan Ventura i Sureda, Pere Bosch i Gimpera, Carles Esplà i Josep MBatista i Roca, entre d’altres
acció de Maials
Història
Militar
Batalla de la primera guerra Carlina (10 d’abril de 1834) en la qual les forces carlines de Manuel Carnicer foren derrotades per les columnes dels generals Carratalà i Manuel Bretón, comandants generals de Tarragona i de Tortosa, respectivament.
Els carlins tingueren mil cent baixes entre morts, ferits i presoners Ramon Cabrera s’hi distingí, en intentar de reagrupar les forces desbandades L’operació de Carnicer fou un intent d’unir les forces del Maestrat amb les que operaven al Principat, intent que ja no fou repetit en el curs dels sis anys de guerra següents
Carolus-Duran
Pintura
Pseudònim amb què és conegut el pintor francès Charles Durand.
Fou pintor acadèmic, retratista de l’aristocràcia i l’alta burgesia parisenca Madame Feydeau 1869 La dama del guant 1869, Musée du Louvre, Madame de Lancy 1867, al Petit-Palais decorà un sostre del Louvre amb la Glòria de Maria de Mèdici 1878 Influí sobre molts artistes catalans, especialment sobre Ramon Casas, que fou deixeble seu
Antoni de Cardona i Enríquez
Història
Lloctinent de Sardenya (1534-49).
Baró de Sant Boi i comanador de l’orde de Sant Jaume Fill del duc de Cardona Joan Ramon Folc IV, es casà amb la filla dels comtes de Trivento, Maria de Requesens Durant la seva lloctinència tingué lloc la persecució de les famílies Arquer, Eimeric i Sabata i el pas de Carles V 1535, camí de Tunis