Resultats de la cerca
Es mostren 2819 resultats
Els monogenis
Monogeni paràsit del gripau d’esperons Pelobates cultripes , pertanyent a l’espècie Polystoma pelobatis La fotografia ha estat feta a partir d’exemplars trobats als Pirineus catalans Santiago Mas-Coma Els monogenis són platihelmints aquàtics de cicle biològic simple D’hoste únic, la majoria són paràsits externs de peixos, marins i d’aigua dolça, però també n’hi ha que parasiten crustacis i cefalòpodes d’altres són paràsits interns d’amfibis, quelonis i rarament una sola espècie de mamífers Externament, el seu cos és allargat i pla, amb un òrgan característic a la regió posterior del cos,…
Joan Gascó
Art gòtic
L’origen i la formació Fill d’un agricultor homònim de Tafalla Navarra i de Maria de Pueyo, el pintor Joan Gascó va morir a Vic al març del 1529, concretament entre el dia 18 –després d’haver atorgat testament en aquesta ciutat– i el 24, ja que es conserva un rebut d’aquest dia segons el qual el seu fill gran –el també pintor Pere Gascó– devia 5 lliures barceloneses, 7 sous i 11 diners a un paraire vigatà per roba de dol Tanmateix, es desconeix exactament on va néixer i sobretot on es va formar com a pintor, atès que la primera dada coneguda de Joan Gascó ja el situa a Vic amb una carrera…
Bartolomé de Cárdenas, el Bermejo
Art gòtic
Taula central del retaule de Sant Miquel provinent de l’església parroquial de Sant Miquel de Tous Ribera Alta, València Bermejo rebé aquest encàrrec el 1468, d’Antoni Joan, representat com a donant ©The National Gallery, Londres Bartolomé de Cárdenas, anomenat el Bermejo , fou el millor pintor de la seva generació a la Corona d’Aragó i un dels grans pintors de l’Europa occidental del segle XV També fou, potser, el més excèntric i avui dia se’l consideraria un esperit lliure En una època en què la pintura, tant la religiosa com la profana, era regulada per contractes, Bermejo desafià sovint…
Sant Joan de Bellcaire d’Empordà
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església de Sant Joan de Bellcaire, amb la capçalera decorada amb una bella ornamentació F Tur El nucli de la vila de Bellcaire és situat al cim i pels vessants d’un pujol que emergeix de la plana, i és coronat pel castell medieval gòtic, una part del qual fou habilitada com a església parroquial quan l’antiga de Sant Joan fou destinada a simple capella de cementiri Aquesta darrera església, recentment restaurada i retornada a la seva funció original, es troba a la part baixa de la vila, al seu extrem oriental, vora la carretera d’Albons Mapa 296M781 Situació…
L’economia de l’Empordà
Art romànic
Els mercats Els mercats en algunes de les viles més importants o situades prop de les vies de comunicació com Peralada es devien celebrar des d’època molt reculada Les notícies que es tenen, però, no són gaire antigues L’any 1102 el comte Ramon Berenguer III acordà amb Ramon Auger de Monells el trasllat de l’antic mercat d’Anyells un veïnat prop de Corçà a la vila de Monells El vell mercat d’Anyells, per la situació de l’indret, s’endevina lligat amb els camins, ja que es troba en una antiga cruïlla de vies d’origen romà o anterior el “camí d’Empúries” i les seves branques que recorrien les…
L’administració territorial, la societat i l’economia del Camp de Tarragona. Segles XII-XIII
Art romànic
Els veguers La concòrdia Ad perennem de l’any 1173 deixà la jurisdicció de la ciutat i el territori de Tarragona únicament en mans de l’arquebisbe Guillem de Torroja i del rei Alfons I, és a dir, els arquebisbes de Tarragona i els comtes-reis esdevingueren consenyors del Camp de Tarragona La part executòria del govern quedava reservada a l’arquebisbe i el domini suprem i la concessió de privilegis destinats a tota la comunitat restaven en mans del sobirà Els representants d’ambdós senyors al Camp de Tarragona eren, respectivament, els veguers reial i arquebisbal amb residència a Tarragona El…
El municipi de Barcelona, des dels orígens a la fi del segle XIII
Art romànic
La ciutat, regida pels oficials reials, visqué una llarga evolució vers l’autogovern des de la presa de consciència de la seva comunitat de veïns Aquest fou el primer pas en el procés d’obtenció de l’autonomia urbana en una trajectòria natural i evolutiva, que es realitzà gairebé sense intervenció de l’autoritat i amb escasses violències La primera organització de la comunitat el premunicipi Cal considerar en primer lloc els factors de cohesió interna que uniren els membres de la collectivitat i els donaren prou prestigi per iniciar una activitat política al costat de les autoritats, per…
El combat contra la desertització
L’alarmant avenç dels deserts Les terres àrides del planeta representen uns 41 milions de km 2 , és a dir, un terç de les àrees continentals D’aquests, uns 14 milions de km 2 són autèntics deserts climàtics, 13 milions de km 2 són terres semiàrides, i uns altres 14 milions de km 2 es poden conceptuar de subdeserts amenaçats per la desertització La magnitud de la tragèdia Es distingeixen tres tipus de zones àrides zones hiperàrides, zones àrides i zones semiàrides els valors entre parèntesis corresponen a les humitats rebudes en forma de boires i rosades, que se sumen als de les pluges La…
Vila de Perpinyà
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli antic de la vila, amb el Palau dels Reis de Mallorca a primer terme Arxiu ECSA La vila vella de Perpinyà es troba al centre de la plana rossellonesa, a la riba dreta de la Tet Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 41’ 42” N - Long 2° 53’ 48” E La ciutat, capital del Rosselló, és travessada per la N-9, de Narbona al Pertús, a la qual conflueixen la carretera N-117 de Perpinyà a Quillana la N-116, que es dirigeix a la Guingueta d’Ix, i la N-114, que de Perpinyà va fins a Cervera PP Història Perpinyà ha succeït, com a capital del Rosselló, a l’oppidum ibero-ligur de…
Sistema antic i sistema feudal
Examinades les característiques essencials del sistema antic, serà bo de confrontar-les amb les del feudal així, alhora que es defineix aquest sistema, s’intentarà desvetllar els mecanismes que van conduir de l’un a l’altre En el sistema antic predomina, com hem vist, l’impost, que és una fórmula pública de drenatge d’excedents dels homes lliures no exempts cap a una classe dirigent que controla l’aparell de l’Estat L’impost és, per naturalesa, una càrrega homogènia o equiparable una mateixa base impositiva per als integrants del collectiu al qual s’aplica En el sistema feudal, en canvi,…