Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
Tormes
Riu
Riu de la península Ibèrica, principal afluent, per l’esquerra, del Duero (284 km).
Neix a la serra de Gredos, al peu del cim de la Plaza del Moro Almanzor, i corre en direcció S-W fent una àmplia corba Passa per Salamanca i desemboca al Duero a la frontera amb Portugal És de règim pluvionival Al curs alt hi ha el pantà de Santa Teresa, i al baix, el de Villariño
Ozark
Regió muntanyosa del centre-sud dels EUA, estesa des de Saint Louis (Missouri) fins al riu Arkansas.
Ocupa una àrea de 130 000 km 2 i el punt més alt té uns 600 m Juntament amb el massís de Wichita, representa l’única gran extensió de topografia escarpada entre els Apalatxes i les Rocalloses A part els recursos minerals bauxita, carbó, plom, zinc, hom hi practica la ramaderia i l’agricultura a les valls
coma de Morrano
La coma de Morrano
© Fototeca.cat
Coma de la vall de Boí, per on circula el barranc de Morrano, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), tributària de la vall de Sant Nicolau per l’esquerra.
És separada de la vall Fosca terme de la Torre de Cabdella per una línia de crestes, des de la pala de Dellui al pic de Nairolo, el collada de Morrano 2631 m alt i el serrat de Reguera A la capçalera hi ha els estanys de Morrano Major, Xic, de la Ribera i de la Collada
el Montsec d’Estall
Serra
Sector ponentí del Montsec, entre la Noguera Ribagorçana i el riu de Queixigar.
Ocupa uns 10 km de llarg per 2 d’ample, i s’eleva de 1000 a 1329 m alt Separa l’antic municipi baix-ribagorçà de Fet S del de Viacamp i Lliterà N, on comença la clotada d’Areny El trànsit, impossible pel congost de Mont-rebei, és atret per Benavarri a la vall del Guard
riu Merdàs
Riu
Riu del Ripollès, subafluent del Ter a través del Freser.
Neix al coll de Merolla 1040 m alt amb el nom de torrent de Merolla segueix un curs W-E i dibuixa l’àmplia vall de Gombrèn pren després la direcció E, passa per Sant Llorenç de Campdevànol i conflueix amb el Freser, a can Noguera, aigua avall de Campdevànol L’afluent principal és la riera de Garfull
torre de Vetera
Història
Antiga torre defensiva medieval, rodona, en part destruïda, situada en un turó a 1 439 m d’altitud, a l’est del puig de l’Estella, al massís de Canigó.
És termenal dels municipis de Cortsaví Vallespir i de Sant Marçal Rosselló, i de la Bastida Rosselló A l’est de la torre, al vessant meridional del puig de l’Estella prop de 1 778 m alt i dins el terme municipal de Cortsaví, es troben les mines de Vetera , de ferro, dites també els meners de les Índies
Varese
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Nucli industrial i centre comercial important, situat a la vora del llac del mateix nom, a la zona prealpina S'hi destaquen les construccions aeronàutiques, de motocicletes i bicicletes i la indústria tèxtil de punt Centre d’estiueig important Als afores s’alça el Sacro Monte 867 m alt, amb el santuari de Santa Maria del Monte s XV
barranc de Valldebous
Barranc
Curs d’aigua intermitent del Montsià, que neix al sector meridional dels ports de Beseit, a la mola del Boix, dins el terme de la Sénia.
Al seu sector més alt passa encaixat Al pla de la Galera és termenal dels municipis de la Sénia, a la dreta, i de Mas de Barberans i d’Ulldecona, a l’esquerra prop de la Miliana canvia la seva direcció vers el NE, i s’uneix a la Galera, per la dreta, a la rambla de la Galera
serra de Brufaganya
Serra
Massís muntanyós situat a l’est de l’estret de Gaià, en gran part dins el municipi de Pontils, que forma part del llarg rengle de muntanyes calcàries que, des de les muntanyes de Prades als altiplans de la Segarra, formen la vora de la Depressió Central Catalana.
Separa la conca de l’alt Gaià Conca de Barberà de la vall de Miralles Anoia i aconsegueix 924 m d’altitud La vall de Sant Magí, a l’extrem septentrional del massís, reuneix la major part dels nuclis de població Montalegre, Vilaperdius, Valldeperes i Rocamora i el santuari i antic priorat de Sant Magí de Brufaganya
Hoya de Baza
Comarca d’Andalusia, a la província de Granada, a l’anomenada Andalusia de les estepes.
És una ampla conca elevada de més de 1 000 m d’altitud que forma part de la depressió intrabètica És regada pel curs alt del Guadiana Menor i els seus afluents de capçalera, que la converteixen en una fèrtil àrea agrícola bleda-rave sucrera, cereals i hortalisses La ciutat de Baza és el centre comercial de la comarca