Resultats de la cerca

Antigament desembocava al bell mig de Palamós, però les freqüents inundacions portaren el 1924 a desviar parcialment el riu a prop de la Torre Mirona, per tal que desemboqués a la platja de Castell, i a condicionar un nou llit fluvial per a recollir les aigües de la dreta del curs, que desemboca a la platja d'Es Monestri Sant Antoni de Calonge

L’escriptor anglès establert a Catalunya Matthew Three guanya el premi Andròmina de narrativa de la festa literària dels premis Octubre amb la novella Ella ve quan vol , la segona novella en català que ha escrit Three Antoni Albalat guanya el premi Vicent Andrés Estellés de poesia amb Llibre de Voliaines i Ferran Sáez, el Joan Fuster d’assaig per l’obra Dislocacions

Hereu indirecte d’Antoni Viladomat Construí l’altar major, els laterals i el cambril de l’església de Sant Salvador de la Vedella 1793 i treballà també al monestir de Serrateix 1807 Fou un dels pintors del santuari de Queralt Havia installat a la seva casa de Berga una acadèmia de belles arts amb tallers de dibuix, pintura, escultura i música

Majordom de l’arquebisbe de València Pedro de Urbina El 1640 vivia a València És autor d’un poema en octaves dividit en cinc cants, Expulsión de los moriscos rebeldes de la Sierra y Muela de Cortes por Simeón Zapata, valenciano 1635, i d’un romanç que figura en l’obra de Marc Antoni Ortí, Siglo IV de la conquista de Valencia 1640

Creà un jardí botànic privat i aplegà un herbari considerable Fou un dels principals corresponsals d’Antoni Palau i Verdera, a qui envià regularment llavors i plantes vives per al Real Jardín Botánico de Madrid, i amb qui herboritzà pel Principat, la flora del qual arribà a conèixer força bé S'enfrontà sovint amb els botànics acadèmics del seu temps

Començà en companyia d’altres editors alemanys, entre ells Rosembach El 1498 s’independitzà, i treballà també per a l’abadia de Montserrat 1499-1500 Edità obres de Roís de Corella, Eiximenis, Antoni Amiguet, etc, i treballà al servei de la generalitat i de l’estudi general La seva obra més acurada fou el Directorium inquisitorum , de Nicolau Eimeric 1503

Fou doctor en ambdós drets i lloctinent del justícia major d’Aragó Fou secretari d’Antoni Agustí i Albanell, arquebisbe de Tarragona —sobre la biblioteca del qual publicà una Noticia 1586, canonge de la catedral de Tarragona i, el 1605, canonge electe de la de Saragossa, càrrec del qual no arribà a prendre possessió Fou bibliotecari de Felip III de Castella

Gernà del dibuixant Antoni Muntañola Collaborà a La Renaixença i Les Quatre Barres de Vilafranca Fou regidor de la Lliga Regionalista, i Francesc Cambó l’envià a Andalusia per tal de controlar una cadena de diaris Ocupà la presidència de l’Associació de Premsa de Barcelona Fou coautor, amb Enric Prat de la Riba, del manual nacionalista Compendi de doctrina catalanista 1894

Els seus collaboradors procedien de la Unió Catalanista i s’integraren més tard a la Lliga de Catalunya Àngel Guimerà, Claudi Omar, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Prat de la Riba, Francesc Matheu, Apelles Mestres, Jacint Verdaguer Hi alternaven amb escriptors sabadellencs, com Pau Colomer, Pere Muntanyola, Antoni de Paula Capmany, el qual en fou director, i Manuel Folguera i Duran

Es constituí a Buenos Aires el 1925, a imitació del comité homònim barceloní 1923 La cerimònia de fundació tingué lloc el 13 de setembre al teatre Liceo Antoni Costa, del grup independentista Comité Llibertat, també fundat a l’Argentina, presidí l’acte Hi intervingueren Lino Pérez, de l’Irmandade Nazionalista Basca, el periodista argentí Santiago Nocetti i Josep M Xammar i Sala