Resultats de la cerca
Es mostren 6012 resultats
tiroide accessòria
Anatomia animal
Porció de tiroide que a vegades es troba a la base de la llengua.
medievalística
Branca d’estudis sobre temes d’història, llengua, art, etc, de l’edat mitjana.
livonià
Lingüística i sociolingüística
Llengua baltofinesa parlada per uns 150 individus a l’extrem nord de Curlàndia (Letònia).
El livonià és molt influït pel letó, no sols en el seu lèxic, sinó també en la seva estructura gramatical Al segon i tercer decenni del s XX hom conreà el livonià escrit, recolzat en una base demogràfica deu vegades més gran que l’actual
oposició significativa
Fonètica i fonologia
Lingüística i sociolingüística
Oposició formada per dos signes de la llengua, els significats dels quals són diferents.
Així, en llatí equus / equīs , dominus / equus En tractar-se de dos signes, resta implícit en la definició que els significants han d’ésser també diferents Algunes de les oposicions significatives són simplement oposicions de vocabulari , mentre que d’altres sómn oposicions gramaticals
ojibwa
Etnologia
Individu d’un poble amerindi, que parla una llengua de la família lingüística algonquina.
Inicialment habitaven a les ribes dels llacs Huron i Superior, entre el Canadà i els EUA Actualment són uns 30 000 individus, que habiten a les reserves del Canadà i dels EUA El nom d' ojibwa era, de fet, un sobrenom que significava “de tan arrugat sembla rostit”, i es referia als cosits en forma d’arruga que duien llurs mocassins
monosil·labisme
Lingüística i sociolingüística
Caràcter d’un escrit, d’una llengua, en què hom no usa sinó monosíl·labs.
mingrelià
Lingüística i sociolingüística
Llengua caucàsica meridional, del grup de llengües kartvelianes, de característiques molt semblants al georgià.
prussià
Lingüística i sociolingüística
Llengua pertanyent al grup de les llengües bàltiques, parlada antigament a la Prússia Oriental
.
Extingit a la fi del s XVII a causa de la creixent penetració de l’alemany, és conegut per les traduccions de tres catecismes i de l' Encheiridion de MLuter s XVI i pels vocabularis recollits per Elbing s XV i per Simon Grunau s XVI
el Castell de Vilamalefa
el Castell de Vilamalefa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme, molt accidentat, comprèn una estreta franja al S del Penyagolosa, que enllaça amb el nucli principal, a la vall del riu de Vilamalefa, afluent del Millars per la dreta Gran part del territori és cobert per garriga en part, de propietat comunal, i algunes extensions, de pinedes L’agricultura de secà unes 1 300 ha hi és predominant hom conrea als bancals cereals i també ametllers, vinya, garrofers i oliveres El regadiu es limita a 70 ha Hi ha bestiar de llana La vila 69 h 2006 808 m alt és a l’esquerra del riu, sobre un petit turó al cim del qual hi ha les restes de l’antic castell…