Resultats de la cerca

Abandonà els estudis de disseny industrial per centrar-se en la música, especialment el piano i el cant Perfeccionà la seva tècnica vocal a Viena i més tard ho feu al Mozarteum de Salzburg El 1967 fou premiat en un concurs de cant a la capital austríaca i tres anys després guanyà un premi similar a París, ciutat on acabà la seva formació El 1975 formà el Lieder Quartet juntament amb AM Miranda, C Wirtz i JC Orliac, amb els quals enregistrà la integral dels trios i quartets vocals de J Haydn El 1978 participà en l’estrena de l’òpera Nietzsche , d’A Clostre, i posteriorment combinà…

A sis anys inicià estudis de piano i de violí, i el 1939 fou admès com a membre dels Petits Cantors de Viena, formació en la qual cantà com a solista àries de cantates i oratoris de JS Bach Posteriorment amplià la seva formació musical a l’Escola Superior de Música de Viena, on estudià arpa, cant i direcció coral El 1950 fou contractat com a corista de l’Òpera de Viena i set anys més tard passà a ser-ne solista A més del repertori contemporani, s’especialitzà en lied i, sobretot, en les cantates, oratoris i passions de JS Bach N Harnoncourt sollicità la seva presència per a…

Participà en la guerra del Francès com a ajudant de camp del general Josep Manso, de qui més tard fou secretari Ocupà els càrrecs del batlle del reial patrimoni, secretari de la Junta d’Obres de Barcelona i censor de teatres 1839 Fou membre 1837 i secretari de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà  Barcelona en julio de 1840 1844 —una obra anònima que Antoni Palau adjudica amb seguretat a Antoni Buxeres— i Necrología del teniente general don José Manso, Conde del Llobregat 1863 Bibliografia Palau i Dulcet, Antoni  Manual del librero hispano-americano bibliografía…

Estudià al Conservatori de París i debutà a l’Òpera de la ciutat el 1963, inicialment amb papers petits El mateix any es presentà a la Piccola Scala de Milà amb Les mamelles de Tirèsies F Poulenc, i cinc anys més tard debutà amb el paper de Plutó L’Orfeo a Ais de Provença, festival al qual tornà en anys successius amb papers com els de Don Giovanni o Don Basilio El barber de Sevilla El 1973 es presentà com a Don Giovanni al Festival d’Edimburg, personatge amb què debutà al Metropolitan de Nova York Caracteritzat per la tessitura prototípica del baix cantant, ha actuat amb…

Estudià música a Cambridge, on el 1963 debutà com a membre del cor de l’English Opera Group Abans de fer el debut al Covent Garden de Londres 1970 intervingué en diversos papers petits amb la Welsh National Opera Amb un repertori eclèctic, que li permeté abordar personatges de C Monteverdi, GF Händel, WA Mozart, G Rossini o R Strauss, centrà part de la seva activitat en la música del segle XX Estrenat obres de diversos compositors, com K Penderecki, M Tippett o L Berio  Al mateix temps, destacà com a cantant d’òperes i obres vocals de B Britten, A Berg o L Janácek El 1990 interpretà el paper…

Es formà a Neuchâtel amb el seu pare, el baríton Carl Rehfuss, i amb la seva mare, la contralt Florentine Rehfuss Peichert El 1938 debutà al teatre municipal de Bienne-Soleure i dos anys més tard passà a l’Òpera de Zuric, on actuà fins el 1952 i on interpretà més de vuitanta papers A partir del 1952 fou convidat a teatres operístics d’arreu d’Europa i es presentà amb èxit a París, Milà, Viena, Munic, Montecarlo, Barcelona, Edimburg, Venècia i Florència El 1961 estrenà al Teatro La Fenice Intolleranza 60 , de L Nono Destacà especialment en els papers de Don Giovanni WA Mozart,…

Fill de Roger de Lloria En morir el seu pare romangué, juntament amb el seu germà Carles, sota la tutoria del seu oncle Gombau d’Entença 1306-09 i, després, dels marmessors de l’almirall, que reclamaren per a ell als Entença la possessió de Tivissa, obligada per un deute no pagat el rei imposà a aquests el lliurament del lloc 1312 Pel testament del seu germà gran Rogeró 1307, del qual més tard adoptà el nom, obtingué l’herència familiar Jaume II el féu membre de la comitiva dels infants reials, especialment de Joan, i habità amb ells a València Tingué litigis amb Bernat de Sarrià…

Estudià cant amb Martha Mödl i debutà a Lübeck el 1967 Entre el 1971 i el 1976 actuà a l’Òpera de Wuppertal i parallelament es presentà en diversos teatres d’òpera d’Alemanya i Àustria i també en ciutats com Barcelona, Ginebra i París També actuà a l’Amèrica del Sud Teatro Colón de Buenos Aires i als Estats Units Seattle, entre el 1975 i el 1984, cantà L’anell del Nibelung Aquest darrer any, amb el paper titular d' Electra R Strauss, actuà al Metropolitan de Nova York El 1990 interpretà el paper de Tintorera en unes funcions de Die Frau ohne Schatten , de R Strauss, a Bonn Tres anys més…

Es formà al Conservatori de París, on fou deixeble de Lucette Descaves El 1962 fou distingit amb el primer premi de piano, i un any més tard, amb el de música de cambra, especialitat a la qual ha dedicat una notable atenció Amplià la seva formació amb Marguerite Long i rebé consells de Samson François El 1965 obtingué el primer premi en el Concurs Long-Thibaud de violí i piano i l’any següent fou premiat en el Concurs Internacional PI Cajkovskij de Moscou La seva carrera s’ha desenvolupat arreu del món en recitals tant en solitari com interpretant música de cambra amb Pierre…

Estudià música a París, i el 1957 acabà els estudis de cant amb l’obtenció de diversos premis Un any després debutà a Niça amb Les pêcheurs de perles de G Bizet L’any 1960 fou contractada a l’Òpera de París, on interpretà diverses òperes franceses i italianes Sis anys més tard debutà als EUA, i a partir d’aleshores alternà les seves actuacions a Europa i Amèrica S’especialitzà en el repertori de Mozart, de qui el 1980 enregistrà El rapte del serrall sota la direcció de C Davis Estrenà obres de Charles Chaynes Pour un monde noir , el 1979, i Erszebet , el 1983 i d’Olivier…