Resultats de la cerca

Pivot format a les categories inferiors de l’Indústries García, conegut com Palote Debutà amb el primer equip a divuit anys Visqué el canvi de denominació del club a Marfil Santa Coloma, i en formà part fins a la temporada 2003-04 Posteriorment, jugà al Futbol Sala Martorell 2004-06, al Futbol Club Barcelona 2006-09, un altre cop al Marfil Santa Coloma 2009-10, al Pozo Murcia Futbol Sala 2010-11 i al Playas de Castellón Futbol Sala 2011-12 Guanyà tres Copes de Catalunya 2004, 2005, 2008 Fou quinze vegades internacional amb la selecció espanyola

Formada al Club Deportiu Terrassa, jugà en aquest equip fins l’any 2005, en què marxà una temporada a l’HC Rotterdam dels Països Baixos La temporada següent passà al Club de Campo Villa de Madrid 2006-08, i tornà al CD Terrassa fins a la seva retirada al final de la temporada 2011-12 Guanyà vuit Campionats de Catalunya 1997-2002, 2005, 2010, tres Copes de la Reina 1998, 1900, 2001 i cinc Lligues 2000, 2001, 2002, 2005, 2007 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Sydney 2000, d’Atenes 2004 i de Pequín 2008

Començà jugant al Futbol Club Internacional i la temporada 1906-07 ingressà en el Futbol Club Barcelona Hi romangué fins a la temporada 1916-17, jugant primer de migcampista i, finalment, d’extrem esquerre Disputà 278 partits fou el primer jugador barcelonista a sobrepassar els 200 partits i marcà 26 gols Guanyà tres Copes d’Espanya 1910, 1911, 1913 i cinc Campionats de Catalunya 1909, 1910, 1911, 1913, 1916 Jugà nombroses vegades amb la selecció catalana Com a atleta, destacà en els 100 m llisos i el salt de llargada Exercí també d’àrbitre de futbol

Actuava de mig i de defensa i començà en l’equip amateur del Futbol Club Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya Després jugà amb la Unió Esportiva Lleida fins a la temporada 1954-55 i a continuació fitxà per l’Hèrcules, que a final de campanya el cedí al Linares Tot seguit milità quatre temporades en l’Sporting de Gijón 1956-60, dues al Màlaga 1960-62 i una al Melilla 1962-63 A primera divisió, amb el Lleida, l’Hèrcules i l’Sporting, disputà un total de 83 partits i marcà 8 gols

S’inicià com a porter en l’època del mític Papitu Perramon i per això li posaren aquest renom, però desenvolupà la seva carrera com a lateral esquerre Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1980-89 i 1995-96 Amb l’equip blaugrana guanyà cinc Lligues 1982, 1986, 1988, 1989, 1996, quatre Copes del Rei 1983, 1984, 1985, 1988, tres Recopes d’Europa 1984, 1985, 1986 i una Copa d’Europa 1996 També jugà amb l’Adrianenc a primera divisió estatal abans de retirar-se Fou 72 cops internacional i marcà 153 gols amb la selecció espanyola

Format en el Cerdanyola Club d’Hoquei, hi jugà com a defensa fins que es retirà el 1971 Fou internacional amb la selecció espanyola, tant en categoria júnior, amb la qual fou subcampió d’Europa 1960, com en l’absoluta, amb la qual es proclamà campió del món 1966 Una vegada retirat, a mitjan anys setanta formà part de la junta directiva del Cerdanyola Club d’Hoquei, però seguí jugant com a veterà i el 1981 formà part de la selecció espanyola d’aquesta categoria que es proclamà campiona en un Europeu oficiós celebrat a Lisboa

Ingressà a l’Espanya Industrial 1952-56 procedent de la Penya X de Mataró Amb el filial del FC Barcelona ascendí a primera divisió la darrera temporada i passà al primer equip 1956-59, amb el qual fou gairebé sempre suplent de Ramallets Disputà 35 partits i guanyà una Lliga 1959, dues Copes del Generalísimo 1957, 1959, en què jugà la final contra el Granada, i una Copa de Fires 1958 Posteriorment fitxà pel Valladolid 1959-63, el Llevant 1963-64, el Badalona 1964-65 i el Mataró 1965-67 Defensà la porteria de la selecció catalana en una ocasió 1958

Extrem format en les categories inferiors del BM Granollers, amb el qual debutà com a professional el 1987, després de quedar subcampió mundial júnior aquell mateix any Amb el Granollers fou subcampió de Lliga 1992 Posteriorment jugà al BM Alzira 1992-94, a l’Ademar Lleó 1995-96 i al Pozoblanco 1996-97 Acabà la seva trajectòria en els equips de la Roca, les Franqueses i Sant Fost, club que també entrenà Disputà 64 partits amb la selecció espanyola, amb la qual participà en el Campionat del Món 1991 i els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Format al SHUM Maçanet, amb el qual fou campió d’Espanya en totes les categories, arribà al primer equip i la temporada 1988-89 assolí l’ascens a la divisió d’honor El mateix any es proclamà campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola La temporada 1990-91 jugà al Blanes i la següent, al CP Voltregà, amb el qual fou subcampió de la Copa del Rei i la Recopa d’Europa Després anà al Lloret 1992-93, tornà al Maçanet 1993-99 i acabà la carrera al Tordera 1999-2002, equip que també entrenà posteriorment

El 2002 fitxà pel Club Natació Atlètic-Barceloneta procedent del Real Canoe NC Amb l’equip català guanyà la Lliga 2003, la Copa del Rei 2004 i la Supercopa d’Espanya 2004 En el període 1995-2004 jugà 178 partits internacionals, en què intervingué en dos Campionats del Món 2001, 2003 i quatre d’Europa 1995, 1999, 2001, 2003, dues Copes del Món 1995, 2002 i els Jocs Olímpics de Sydney 2000 i Atenes 2004 De la federació espanyola té la medalla de serveis distingits de bronze 1995, d’argent 1999 i d’or 2001 i l’extraordinària al mèrit esportiu 2001