Resultats de la cerca
Es mostren 3875 resultats
pàtria potestat
Obligació que tenen el pare i la mare de vetllar pels fills, tenir-los en companyia seva, alimentar-los, procurar-los una plena i íntegra formació, i representar-los i administrar llurs béns durant llur minoritat i sempre que no siguin emancipats o hagi estat declarada la seva incapacitat.
vista
Dret processal
Acte judicial, solemne i públic, culminatori del procediment, en el qual el jutge o tribunal que entén d’un afer pendent de sentència escolta la relació del secretari i els informes de les parts en defensa de llurs pretensions, juntament amb les proves pericials i testificals i l’interessat.
pinça
Pinces
© Corel
Instrument que consisteix en dos braços, soldats o articulats per un de llurs extrems o bé encreuats i articulats, o bé units per una molla, que permeten d’agafar o subjectar coses petites, obturar tubs elàstics, etc, en fer-hi pressió per llur part central o pels extrems, respectivament.
patrologia
Cristianisme
Ciència que té per objecte els antics escriptors cristians (Pares) i llurs obres, en tots els aspectes (en el doctrinal sol rebre el nom de patrística), des dels inicis (exceptuats els llibres canònics) fins al segle VII per a Occident i fins al VIII per a Orient, ordinàriament.
La patrologia sol dividir el llegat literari cristià antic en tres èpoques la prenicena , que comprèn els Pares Apostòlics, la primera catequesi i els primers documents de l’organització eclesiàstica, els apòcrifs bíblics, els gnòstics, els apologistes Justí principalment i la primera reacció antiherètica Ireneu especialment, el començament de l’exposició bíblica Hipòlit i Orígenes sobretot i els primers moralistes Climent d’Alexandria, Tertullià i Cebrià l' època d’or , de Nicea a Calcedònia, amb el desplegament de les grans escoles i amb la presència de figures extraordinàries Atanasi i…
galgar
Indústria tèxtil
Ajustar, en les cardes de filar mecàniques, la posició dels cilindres cardadors o dels xapons, de manera que les puntes de les pues de llurs guarnicions treballin a la distància convenient de les puntes de les pues de la guarnició amb què és recoberta la bota de la carda.
reforming
Química
Procediment de refinació que permet d’obtenir benzines d’elevats índexs d’octà a partir de benzines pesants, sotmetent-les a l’acció simultània de la pressió i de la temperatura, eventualment en presència de catalitzadors, per tal de modificar-ne la composició per dissociació de llurs molècules.
El reforming fou començat a efectuar cap a l’any 1930, en augmentar la necessitat de carburants d’elevat poder antidetonant, en les installacions de craqueig tèrmic, però posteriorment hom construí installacions especials per a aquest procés, amb forns de tubs d’acer, en les quals la reacció és controlada de manera que el producte sigui refredat bruscament, mitjançant la injecció d’un refrigerant adequat, després d’haver estat el temps necessari en una secció terminal del forn Les principals modificacions que s’esdevenen en l’estructura dels hidrocarburs són, igual que en el craqueig,…
totquot
Història del dret
Mot llatí que vol dir ‘tant quant’ i que a l’edat mitjana expressava el dret que els prínceps exigien dels lliberts, consistent en el fet que aquests havien de pagar-los una suma igual a la que havien donat a llurs senyors per a obtenir la llibertat.
bombícids
Papallona de la seda
© Fototeca.cat
Fitopatologia
Entomologia
Família de lepidòpters nocturns els representants de la qual són coneguts sobretot per llurs erugues; així, el cuc de seda és l’eruga de la papallona de la seda (Bombyx mori) i l’eruga de lliurea, que ataca els arbres fruiters, és l’eruga de l’espècie Malocosoma neustria.
rascador
Rascador
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió que consta de dues fustes de llargada i gruix indeterminats, amb solcs ben marcats en dues terceres parts d’una de llurs cares -la part restant, rebaixada, serveix d’agafador-, el so del qual es produeix en rascar l’una amb l’altra les parts solcades.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon rascat Sovint, a la part externa o oposada a la dels solcs, hi ha clavats alguns parells de sonalles o xapes d’ampolla amb les quals s’obté una sonoritat metàllica per sacseig mentre la fusta és rascada De construcció domèstica, s’utilitza per a acompanyar cançons o balls en grups instrumentals de música popular o rondalla
comtat de Pallars Jussà
Geografia històrica
Territori català medieval que comprenia la vall del Flamisell, la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la comarca de la Pobla de Segur amb la frontera oberta devers les terres sarraïnes de la conca de Tremp.
Com a conseqüència de l’emigració devers el S era el més poblat dels comtats pallaresos i comptava amb possibilitats d’expansió Noguera avall Per tal de mantenir-ne la independència els seus comtes, fins a mitjan s XII, alternaren les aliances recolzant-se unes vegades en els reis d’Aragó i altres en els comtes de Barcelona Heretà el comtat el fill gran del comte Sunyer I de Pallars, Ramon IV de Pallars Jussà ~1011-47, en temps del qual els urgellesos, comandats per Arnau Mir de Tost, conqueriren la conca de Tremp i el Montsec Encara que les terres de la Conca foren posades,…