Resultats de la cerca
Es mostren 3768 resultats
Montfalcó Murallat
Vista del poble de Montfalcó Murallat (les Oluges)
© Xavier Varela
Poble
Poble (601 m alt.) del municipi de les Oluges (Segarra), aturonat damunt la confluència del Sió i del seu afluent per l’esquerra, la riera de Vergós, de poblament principalment disseminat.
Les quinze cases del nucli, construïdes en forma compacta al voltant d’una plaça on conflueixen els vessants de les teulades, i l’església parroquial Sant Pere, formen una fortificació completament emmurallada, probablement d’origen islàmic Era de la jurisdicció del duc de Cardona
Moncles
Llogaret
Llogaret del municipi d’Aiguatèbia i Talau (Conflent), a les Garrotxes de Conflent, situat a 1 390 m alt, en una vall tributària de la riera de Cabrils per la dreta.
Vilanova del Pla
Església
Església romànica de la fi del segle XI, tocant al mas Vilanova del municipi de Santa Maria d’Oló (Bages), a la dreta de la riera d’Oló (640 m alt.).
És de planta circular, amb absis, coberta per una cúpula La primera menció històrica és del 1175 el mas és documentat el 1093
la Vall d’Ariet
Vall d’Ariet
© Xevi Varela
Despoblat
Despoblat del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), al N del terme, al vessant oriental de la serra de Sant Mamet, a la dreta de la riera de Clua de Meià.
Aturonades, al SW, hi ha les restes del castell de la Vall d’Ariet o castell d'Ariet i de la seva capella, romànica
torre Tavernera
Al fons la torre Tavernera, a Vallromanes
© Fototeca.cat
Masia
Masia del municipi de Vallromanes (Vallès Oriental), a l’esquerra de la riera de Vallromanes, al peu del turó on s’alcen les restes del castell de Sant Miquel de Montornès
.
Era una antiga domus o masia fortificada que havia pertangut als senyors de Montornès, als Armengol i als Taverner, reconstruïda el 1718 pel seu propietari Oleguer d’Ardena, comte de Darnius A la façana hi ha rajoles amb els retrats i els escuts de les famílies que n'havien estat propietàries
puig de les Cadiretes
Serra de les Cadiretes Solius (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
Cim
Cim culminant (519 m) del sector de la Serralada Litoral, comprès entre la vall d’Aro i la riera de Tossa, anomenat serra de Sant Grau o massís de les Cadiretes.
Boixadors
Aspecte de l'església de Sant Pere de Boixadors
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia), situat a la capçalera de la riera de Rajadell; de la seva església parroquial de Sant Pere depenia el poble de la Fortesa.
Damunt un turó, a 848 m d’altitud, hi ha l’antic castell de Boixadors i l'antiga església de Sant Pere, restaurats, centre de la baronia de Boixadors coneguda des del segle XV com a varvassoria de Boixadors, pertanyent a la família del mateix nom El 1425 passà als Foixà, el 1622 als Salvà, i el 1725 als Xatmar Al segle XIX es construí al pla, una nova església, també dedicada a Sant Pere, per a substituir la que es troba a tocar del castell
Bell-lloc
Monestir
Monestir de canongesses augustinianes, Sant Bartomeu de Bell-lloc, a la dreta de la riera de Torrelles, aigua avall i dins el terme de Cantallops (Alt Empordà), conegut des del 1207.
El 1222 una part de la comunitat es traslladà a Peralada, i l’altra part subsistí a Bell-lloc fins el 1391
Fitor
Dolmen dels Tres Peus a Fitor (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vulpellac (Baix Empordà), al sector muntanyós del terme, al massís de les Gavarres, a la capçalera de la riera de Fitor
, afluent, per la dreta, del Daró.
L’església parroquial és dedicada a santa Coloma Prop del poble hi ha un dolmen conegut pels Tres Peus Formava part de l’antic terme de Fonteta
cingles d’Entreperes
Cinglera (1 053 m) del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa), que separa la vall del Llierca, a l’W, i la vall de la riera de Borró, a l’E.
L’església de Sant Grau d’Entreperes 760 m alt, situada en un replà dels cingles, romànica s XII, ha esdevingut santuari