Resultats de la cerca

Deixeble de Ramon Reig El 1947 exposà per primer cop en exposicions collectives a les galeries Fortuny de Figueres i a El Jardín de Barcelona, i des del 1950 feu en aquesta mateixa sala exposicions individuals de manera regular Amic del pintor Josep Bonaterra, en fou deixeble Influït pel poeta Carles Fages de Climent i representant destacat de l’escola empordanesa, pintà natures mortes i paisatges dins un cert magicisme i passà per una breu etapa informalista Fou el creador i primer director de l’Escola de Dibuix i Pintura del Casino Menestral Figuerenc 1961 Guanyà diversos premis el de Tossa…

Professà al convent de Lleida, d’on fou professor de la universitat Fou elegit tercer vicari provincial dels dominicans observants i gràcies a l’ajut de Joan II aconseguí d’introduir la reforma dominicana al regne de València, on fundà el 1473 el convent de Corpus Christi de Llutxent Vall d’Albaida, del qual fou el primer prior Més tard fundà el convent de Sant Onofre, extramurs de València Predicà a València, a Oriola i, finalment, a Andalusia S'establí a Còrdova, on fundà la primera confraria del Roser de la regió hi morí i fou enterrat a l’església del convent de Sant Pau El…

Sense tenir un ofici definit, mantingué relacions amb el grup anarquista Benvenuto, implicat en l’atemptat contra Martínez de Campos dut a terme per Paulí Pallàs En acció individual, i per venjar la mort de Pallàs, el 7 de novembre de 1893 llançà dues bombes Orsini al pati de butaques del Liceu i causà la mort de vint persones Aconseguí de fugir i no fou detingut fins als darrers dies de desembre, a Saragossa Dins la presó de Barcelona simulà ésser convertit pel jesuïta Goberna, però en ésser-li confirmada la sentència de pena de mort dictada l’11 de juliol de 1894 reafirmà…

De mentalitat illustrada, traduí La mort de César 1791, de Voltaire, que li motivà d’ésser perseguit per la inquisició, de la qual escapà gràcies a la protecció del comte d’Aranda Després d’una curta estada a Londres, fou nomenat subsecretari d’estat 1797 i, més tard, en dimitir Francisco de Saavedra 1798, primer ministre interí Obtingué l’abolició de l’esclavitud Introduí la vacunació a l’Estat espanyol S'oposà a la inquisició i a les altes jerarquies eclesiàstiques per la seva dependència de Roma Aquesta política i l’enemistat de Napoleó afavoriren les intrigues de Godoy, que …

Advocat, es traslladà a Madrid, on es dedicà al periodisme fundà la revista literària El Pensamiento de Madrid i el periòdic satíric El Fuelle El 1872 s’incorporà a l’exèrcit carlí i ocupà diversos càrrecs, com el de governador, nominal, de Castelló de la Plana Acabada la guerra, tornà a València i formà part de la redacció de La Unión Católica i dirigí La Señera , El Almogávar i El Zuavo Fundà, amb el seu germà Joaquim Josep , el periòdic satíric de tendència carlina El Palleter 1882, que aconseguí una gran popularitat, i el 1886 publicà una novella de contingut històric amb…

Es distingí en la lluita per la independència contra Àustria El 1678 es posà al capdavant d’un exèrcit, constituït per refugiats residents a Transsilvània, que aconseguí d’ocupar el nord d’Hongria Ajudat per Turquia, en guerra amb l’emperador Leopold I, vencé els austríacs 1681 Es casà amb Ilona Zrínyi, vídua de Francesc I Rákóczy Després de la desfeta turca a Viena 1683, es deteriorà la seva posició i el 1685 fou empresonat pels turcs, que sospitaven tractes secrets entre ell i Leopold I Alliberat el 1688, el soldà li forní un exèrcit de 9 000 homes, que no obtingué, però,…

Vinculat al govern de l’illa, fou jurat el 1654 Armador de galeres, aconseguí de reunir una fortuna important, en part a base de captures de vaixells a la Mediterrània, cosa que li permeté de fer diversos préstecs al rei Féu diverses proeses al nord d’Àfrica 1656, i costejà algunes campanyes per lluitar contra França El rei el premià el 1667 amb el fur militar El 1659 anà a visitar els Sants Llocs en compliment d’una prometença i, en tornar, féu edificar la capella de Sant Erasme a l’església de Sant Francesc de la ciutat de Mallorca Fou acusat, potser sense fonament, d’…

Amic de Nasser des de jove, fou un dels primers membres de l’organització dels oficials lliures que el 1952 provocà la caiguda de la monarquia, i formà part del consell de la revolució A partir de llavors féu una ràpida carrera política fou comandant en cap de les forces armades egípcies i de la RAU 1953-62, comissionat especial de Nasser a Síria 1959-61, vicepresident de la RAU i comandant en cap de les forces de la Lliga Àrab 1964-67 El 1966 es traslladà a Moscou i aconseguí la collaboració militar de l’URSS L’any següent, a causa del fracàs egipci davant les forces israelianes…

Aquests instruments de percussió eren el cimbaler, la timbala, el gran tambor, els platerets i el triangle, i formaven part de les bandes militars turques juntament amb alguns instruments de vent, com la xeremia i el pifre A Europa, durant el segle XVIII es despertà el gust per tot el que era exòtic, particularment per la cultura turca Sembla que ja durant el primer terç del segle Polònia tenia la seva pròpia banda turca amb músics turcs Més tard, aquests conjunts s’estengueren a Rússia, Àustria, la Gran Bretanya i Prússia La música militar turca, anomenada també música dels geníssers soldats…

Graduada per la Universitat de Londres el 1906, descriví la societat anglesa de classe mitjana alta del final de l’època victoriana en la qual cresqué, i en subratllà sobretot les relacions de poder Aconseguí aquest propòsit sobretot amb una hàbil utilització dels diàlegs, d’una gran agudesa i mordacitat Després d’una primera novella 1911 que rebutjà, publicà Pastors and Masters 1925, Brothers and Sisters 1929, Men and Wives 1931,  A House and Its Head 1935, Manservant and Maidservant 1947, Two Worlds and Their Ways…