Resultats de la cerca

Es formà a la preguerra en la premsa radical de Pich i Pon Després, convertit al catolicisme, es dedicà a la premsa i a la ràdio, bo i exaltant els valors tradicionals Des del 1957 fou secretari particular de JM de Porcioles Fou director del Diario de Barcelona 1969-72 i del Noticiero Universal 1977-82 i publicà, entre d’altres, Milà i Fontanals, periodista i poeta 1950, L’abat Marcet 1955, Unamuno y sus amigos catalanes i les memòries Vivir para contar Medio siglo entre la anécdota y el recuerdo Fou guardonat amb la Medalla d’Or al Mèrit del Treball i el premi Sant Jordi de…

Llicenciat en filosofia i lletres el 1900, succeí Miquel dels Sants Oliver en la direcció del diari La Almudaina 1905-43, periòdic, del qual fou copropietari També en el món editorial, fundà l’Estampa Amengual i Muntaner Collaborà en La Roqueta i el 1912 creà la revista Vida isleña , publicació que pretenia ser òrgan d’expressió de les manifestacions artístiques, la literatura, la ciència i el turisme a l’illa Gran aficionat al teatre, fou promotor del Saló de Palma i del Teatre Principal i, fins i tot, arribà a publicar, amb el pseudònim de Calabruix , dos sainets Tenda de…

De formació autodidàctica, complementà els estudis amb Mn Antoni Tomàs i Homs Fou director de la banda d’Horta de Sant Joan i fundador de l’orquestrina Esmeralda L’any 1956 s’establí a Barcelona, on creà les edicions Gil Membrado La seva activitat amb la cobla s’inicià el 1963, com a compositor i com a intèrpret de fiscorn a la Cobla Barcelona Fou el compositor de sardanes més prolífic de la segona meitat del segle XX, amb prop de 1300 títols, molts dels quals dedicats a personatges, agrupacions o poblacions, el més famós dels quals és La flama de la sardana El seu patró estilístic formal i…

Rebé formació eclesiàstica, però molt aviat s’inclinà als estudis de nàutica De jove viatjà a les Repúbliques del Riu de la Plata i residí un temps a Buenos Aires, on publicà Escenas de la revolución hispanoamericana 1860 El 1864 passà a Cuba i treballà al diari “La Prensa” de l’Havana, del qual fou més tard director i propietari fins que el 1871 esdevingué La Voz de Cuba Tornà a la Península i s’establí a Madrid, on creà un periòdic especialitzat en temes antillans Retornà a Cuba, on fundà també el diari “La Constancia” Fou collaborador al Diario de la Marina i corresponsal del Diario de…

S'establí a Barcelona des que fou destinat d’ordenança a casa del marquès d’Alella mentre feia el servei militar Un cop acabat el servei, el mateix marquès el recomanà per entrar a treballar a l’Ajuntament de Barcelona, on realitzà diverses tasques subalternes fins que fou nomenat conserge del Palau Reial de la Ciutadella actual seu del Parlament, on el 1903 s’installà el Museu d’Art i Arqueologia, del qual fou nomenat conservador Collaborà amb Puig i Cadafalch i Pere Bosch i Gimpera en les excavacions de les ciutats grega i romana d’Empúries, de les quals fou director entre el 1908 i el 1937…

Llicenciat en lletres 1928, de molt jove s’integrà en el galleguisme el 1923 creà la Sociedade da Lingua, el 1928 ingressà al Seminario de Estudios Galegos i, el 1932, fou un dels impulsors de Radio Galicia Ocupà càrrecs a l’Instituto de Estudios Galegos ‘Padre Sarmiento’ 1944, continuació del Seminario sota el franquisme, que li vetà l’exercici de la docència fins el 1950 El 1951 fou elegit membre de la Real Academia Galega Fou cofundador i director del Museo do Pobo Galego 1977, de caràcter etnogràfic, del qual esdevingué president el 1989 La seva tasca investigadora es reflectí en una…

Signava les seves obres com a Fornells-Pla Format a París 1945 i Florència 1947, anà també, becat, als EUA el 1969 Fou un dels fundadors dels Salons d’Octubre Exposà per primera vegada individualment el 1949, i el 1967 presentà al Tinell de Barcelona una gran mostra de tota la seva obra Pintà nombrosos murals per a Montserrat 1958-59 i també vitralls 1962, gènere, aquest últim, en què assolí un gran prestigi internacional, i entre els quals destaquen els vitralls emplomats per al Collegi de Metges de Barcelona 1968, per a la capella dels dominics a Nova York 1969 i per a una residència…

Format musicalment a Faenza i a Bolonya, el 1671 s’installà a Roma, on actuà com a violinista de diferents conjunts, i el 1682 fou nomenat mestre de capella de San Luigi dei Francesi Gaudí sempre de la protecció dels successius patrons al servei dels quals treballà de la reina Cristina de Suècia cap al 1680, del cardenal Pamphili 1687, de Francesc II de Mòdena cap al 1690 i, des del 1694, del cardenal Ottoboni Creà una important escola de violí que irradià a tot Europa amb els seus deixebles Geminiani, Locatelli, etc Bé que la seva obra és considerablement reduïda, mostra la perfecció d’estil…

Comte de San Pedro de Ruiseñada 1928 Fill de Joan Antoni de Güell i López Es doctorà en dret a Madrid i estudià a Oxford Durant la guerra civil de 1936-39 lluità a favor de Franco i fou ferit durant les operacions al Segre 1938 Fou nomenat vicepresident de la diputació de Barcelona, el 1939 Monàrquic, fou cap de la casa de la reina Victòria Eugènia a la propietat del seu pare Las Cabezas, a Navalmoral de la Mata Extremadura, tingueren lloc dues de les entrevistes entre el comte de Barcelona i Franco Impulsà les empreses familiars i en creà de noves Presidí la Companyia Transatlàntica i en…

Actuà en teatre català i fou un dels impulsors de la Nova Cançó, que contribuí decisivament a difondre Com a cantant començà la seva carrera en castellà, al final dels anys cinquanta, però de seguida es passà al català, llengua que usà fins que deixà el món de la cançó, cap a la darreria dels seixanta El seu repertori se centrà en versions de temes cèlebres d’autors com Charles Aznavour, George Gershwin, Josep Maria Espinàs o Bob Dylan, i també en temes de pellícules de Walt Disney, entre d’altres Enregistrà una quinzena de discs Fou pioner dels programes radiofònics…