Resultats de la cerca

Es formà en el Club Hoquei Lloret, i debutà a la màxima categoria amb el Club Patí Tordera 1994-98, amb el qual fou dues vegades subcampió de la Copa de la CERS 1995, 1996 Jugà en el Club Patí Voltregà 1998-2002, equip amb què guanyà una Copa de la CERS 2002 i fou subcampió d’aquesta competició 2000 i de la Copa del Rei 2000, 2001, el Blanes Hoquei Club 2002-06 i el CH Lloret 2006-11, on es retirà després d’assolir un altre subcampionat de la Copa de la CERS 2009

Començà a practicar aquest esport a l’INEFC de Barcelona el 2001 La seva posició al camp era la d’ala, però després evolucionà cap a la de primer centre El seu palmarès inclou quatre títols de Copa de la Reina 2005, 2006, 2007, 2009 Amb la selecció espanyola disputà el Campionat del Món 2006 També jugà a rugbi de 7 on fou campiona del món universitària 2008 i disputà la Copa del Món 2009 amb l’equip estatal Fou una de les fundadores de la secció femenina del Club de Rugbi Sant Cugat, on també exercí d’entrenadora

El 1973 s’incorporà al Futbol Club Barcelona procedent del Municipal de Lima 1968-73 peruà Formà parella d’estrangers amb Johan Cruyff i jugà un total de 108 partits, en els quals marcà 31 gols, durant quatre temporades 1973-77 En la seva primera temporada fou campió de Lliga, però l’arribada de Johan Neeskens i la necessitat d’alliberar una plaça d’estranger en la plantilla el deixà un any en blanc En abandonar el club fitxà per l’Alianza de Lima Internacional amb el Perú, guanyà una Copa Amèrica 1975 i disputà dos Mundials 1970, 1978

A la paret esquerra, des del frontis fins al rebot, hi ha una teuladeta inclinada i una xarxa a sota A la part dreta del frontis hi ha una paret que tapa la raconera Generalment, la paret dreta és de metacrilat S’hi juga a mà individual i per parelles, en la modalitat de paleta de cuir, paleta argentina amb pilota de goma homes i dones, xare, i una modalitat de cesta punta A Catalunya s’introduí el 1992 a les Terres de l’Ebre gràcies a la proximitat amb el País Valencià, on és molt popular

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona, club on debutà amb el primer equip l’any 1966 i jugà durant tota la seva carrera esportiva Aconseguí set Campionats de Catalunya 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, sis Copes d’Espanya 1970, 1974, 1976, 1979, 1980, 1981, cinc Lligues 1970, 1977, 1978, 1980, 1981 i un subcampionat d’Europa 1979 Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Mont-real 1976 L’any 1977 deixà de ser el porter titular i començà a exercir d’entrenador del primer equip El 1981 es retirà i deixà el càrrec d’entrenador

Arribà a Barcelona l’any 1910 i fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugava el seu germà Charles Davanter, el 1911 deixà el club blaugrana per fundar el Casual SC Sempre al costat del seu germà, jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1911-12 i amb el Casual la temporada 1912-13 Tot seguit retornà al Barça 1913-15 amb el qual, sumant els dos períodes, disputà 66 partits i marcà 63 gols Acabà jugant de nou amb l’Espanyol 1915-16 Guanyà un Campionat d’Espanya 1910, quatre Campionats de Catalunya 1909-12 i dues Copes Pirineus 1910, 1911

Començà destacant al Futbol Sala Vinaròs, equip amb el qual guanyà la Lliga i la Copa 2007 i arribà a jugar a divisió de plata El 2009 fitxà pel Gimnàstic de Tarragona i disputà la Superlliga de futbol d’onze Poc després tornà al futbol sala amb el Club Futbol Sala Casa Alcalà, que fou quart al Campionat d’Europa 2010 Més endavant jugà en altres clubs en divisions inferiors Formà part de la selecció catalana i en fou capitana Guanyà el Campionat del Món 2008 i la medalla de bronze al Campionat d’Europa 2009

Defensa format a l’Igualada Hoquei Club, amb el qual debutà a la màxima categoria la temporada 1963-64 Jugà al Cerdanyola Hoquei Club 1971-75, amb el qual fou subcampió de Copa 1973, el Club Patí Vilanova 1975-77, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1976 i fou subcampió de Lliga 1976 i de la Copa d’Europa 1977, i acabà la seva carrera al Club Esportiu Noia Amb la selecció espanyola debutà el 1971 i conquerí la Copa de les Nacions de Montreux, i es proclamà campió del món 1972 i subcampió d’Europa 1971, 1973

S’inicià en l’Epic de Terrassa i, després de dues temporades al primer equip, passà al Granollers la temporada 1977-78 En la posició de lateral, restà en el club vallesà fins a l’exercici 1981-82 Jugà després al Màlaga 1982-83, al GEiEG 1983-84 i de nou al Granollers 1984-89 Fitxà pel Terrassa 1989-90, però de nou fou repescat pel Granollers la mateixa temporada Com a tècnic dirigí entre d’altres el Banyoles, el GEiEG i el Bordils i també fou segon entrenador de Manel Montoya en la selecció catalana

Lateral, formà part del Futbol Club Espanya 1910-14 i del Futbol Club Barcelona 1914-20, on es retirà Disputà 194 partits amb el Barça i marcà 2 gols Guanyà cinc Campionats de Catalunya 1913, 1914, 1916, 1919, 1920 i una Copa 1920 El 19 d’octubre de 1919 rebé un homenatge, juntament amb el porter Lluís Bru, al camp del carrer Indústria Jugà diverses vegades amb la selecció catalana Al final dels anys vint impulsà l’escola de futbol del Barça, entrenà les categories inferiors del club i exercí de segon entrenador del primer equip