Resultats de la cerca
Es mostren 6128 resultats
Pere Guisset
Literatura catalana
Dramaturg.
Començà molt jove com a actor d’Els Artistes Amateurs Ceretans Fou influït pel grup perpinyanès Les Trétaux, i encoratjat per Gustau Violet i la seva companyia Els Ferriolets Autor de nombroses obres de caràcter popular i costumista, moltes de les quals han estat representades per grups d’afeccionats de Ceret i de pobles del Vallespir Escriví els sainets Les calces d’en Joan , Les estàtues , L’amo del temps , En Ventura fa el “tiercé” , El revell embruixat i Quim l’americà , i la seva primera comèdia en tres actes, Hem de casar en Baptista , fou estrenada el 1974, obtingué un…
Francesc Badenes i Dalmau

Francesc Badenes i Dalmau
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Folklore
Poeta.
Fou un dels homes més importants de la Renaixença al País Valencià Membre actiu de Lo Rat Penat, participà assíduament als Jocs Florals de l’entitat, on obtingué la flor natural el 1898 per la composició L’albada , i en fou mestre en gai saber Publicà un poema extens, Mariola 1897, de tema llegendari, i diversos reculls Flors del Xúquer 1897, Rondalles del poble 1900, Cants de la Ribera 1911 i Veus de natura , amb poemes breus que eviten, en part, l’estil floralesc, i es caracteritzen sobretot per un viu sentiment de paisatge i una perceptible musicalitat Collaborà a Las…
,
Stéphane Audran
Cinematografia
Pseudònim de l’actriu de cinema francesa Colette Dacheville.
Estudià art dramàtic a París i conegué Jean Louis Trintignant, amb qui es casà el 1954 Els anys cinquanta s’inicià en el teatre, on obtingué un èxit discret El 1957 debutà al cinema com a actriu secundària a Les cousins , de Claude Chabrol , amb qui estigué casada del 1964 al 1980, i que la dirigí en 24 pellícules, entre les quals destaquen Les bonnes femmes 1960, Les biches 1968, film pel qual rebé l’Os de Plata al Festival de Berlín, La femme infidèle 1969, Le boucher 1970, Les noces rouges 1973 i Violette Nozière 1978 Treballà també a Le signe du lion 1959, d’Éric Rohmer, Le…
Faustino Ruiz Rubio

Faustino Ruiz Rubio (a la dreta)
ARXIU F. RUIZ
Atletisme
Marxador.
Sorgit del CA Palafrugell, s’inicià en l’atletisme el 1977 i s’especialitzà en la marxa atlètica a partir del 1981 Amb Antonio Ruiz Villar com a entrenador, ja obtingué un parell de podis en Campionats d’Espanya en categoria júnior Posteriorment, s’entrenà amb el campió alemany Walter Schwoche 1988-90 i amb Jordi Llopart a partir del 1991 Assolí quatre títols de campió de Catalunya de 20 km 1988, 1989, 1990, 1992 i el 1991 ocupà el tercer lloc en l’estatal de 50 km Fou cinc vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà dues Copes del Món 1991, 1995 A més del CA…
Miquel Àngel Sánchez Sevilla
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Davanter, es formà en el Club Patí Tordera, amb el primer equip del qual debutà el 1992 a la màxima categoria Jugà amb el Reus Deportiu 1994-98, el CH Liceo 1998-2000, el Barcelos de Portugal 2000-03, el Club Patí Vilanova 2003-04, el Club Hoquei Patí Blanes 2005, 2008-09 i el CP Tenerife 2005-08, 2009-10 El 2010 retornà al Tordera, i posteriorment fitxà pel GEiEG 2011-12 i el Club Hoquei Mataró 2012-13 Guanyà una Copa de la CERS amb el Liceo 1999 i una altra amb el Tenerife 2008, amb el Barcelos fou campió de la Lliga 2001, la Copa 2002 i la Supercopa 2003 portugueses, i amb el Mataró …
Chunta Aragonesista
Política
Partit polític nacionalista d’esquerres aragonès fundat el 1986.
Després d’alguns anys en què només tenia representació municipal 18 alcaldies el 2003 21, el 2015 9, el 2026, el 1995 entrà per primera vegada a les Corts d’Aragó amb 2 diputats, resultat que millorà substancialment el 1999 amb 5 diputats i el 2003 amb 9 diputats, el màxim històric del partit Els resultats electorals posteriors li donaren 4 2007 i 2011, 2 2015, 3 2019 i 2023 i 6 2026 diputats Entre el 2015 i el 2023, formà part del govern de coalició encapçalat pel PSOE En les eleccions generals del 2000, el seu principal dirigent, el cantautor José Antonio Labordeta , obtingué l…
Jordi Mayoral Rodríguez

Jordi Mayoral Rodríguez
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta.
Velocista, fou set vegades campió d’Espanya de 200 m entre el 1993 i el 2003, i campió d’Espanya en pista coberta de 60 m i de 200 m 1995 Participà en els 200 m i els 4 × 100 m en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i en tres Campionats del Món 1993, 1995, 1997 També participà en els Campionats del Món en pista coberta de Barcelona 1995 Guanyà una plata 1997 i un bronze 1993 en els Jocs Mediterranis en els 4 × 100 m Fou quinze vegades campió de Catalunya en diverses distàncies i catorze vegades internacional amb la selecció espanyola Establí els rècords de Catalunya de 100 m, 200 m, 4 × 100 m i…
Roger Font García
Natació
Nedador.
Format al Club Natació Manresa i al Centre Joaquim Morera de la federació catalana 1988-89, s’especialitzà en 100 m papallona Fou dos cops campió absolut de Catalunya d’aquesta prova 1989, 1991 Cercant la classificació per als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, marxà al Club Natació Metropole de Gran Canària i aconseguí el Campionat d’Espanya d’estiu en la seva prova i el d’hivern en la de relleus 4 × 100 m estils No fou seleccionat i retornà a Catalunya, primer al CE Mediterrani 1993 i després al CN Montjuïc 1994, i es tornà a proclamar campió de Catalunya dels 100 m papallona En l’àmbit…
Feliu Funollet Queixalós

Feliu Funollet Queixalós
Arxiu F. Funollet
Esquí
Esquiador i professor universitari.
Membre del Centre Excursionista de Catalunya, formà part de la primera promoció d’esquiadors nòrdics de Catalunya Entre el 1969 i el 1971, participà en competicions d’esquí de fons a Sant Joan de l’Erm, on cofundà l’Escola d’Esquí Nòrdic de Sant Joan de l’Erm, que dirigí 1976-79 Exercí de preparador físic d’esquí alpí i d’entrenador de fons al CEC, la Federació Catalana d’Esports d’Hivern 1976-81, de professor de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC i de l’Escola de Tècnics Esportius de la Vall d’Aran ETEVA Responsable tècnic en l’organització de la Nòrdic Camp Salomon…
Josep-Climent Gràcia Bosch
Futbol
Futbolista.
Jugava de davanter centre i començà al Terrassa Després passà al RCD Espanyol 1916-19, amb el qual es proclamà campió de Catalunya i màxim golejador del campionat 1918 El 1919 fitxà pel FC Barcelona però no hi pogué debutar fins a la temporada 1920-21, i s’estigué al club fins a la temporada 1923-24 Disputà 151 partits, en què marcà 161 gols, amb els quals aconseguí ser un dels jugadors blaugrana amb la mitjana realitzadora més alta de la història del club La temporada 1921-22 obtingué un rècord de 59 gols Guanyà la Copa del 1922, en què marcà un gol a la final contra el Real…